31.01.2019 - 12:08
|
Actualització: 31.01.2019 - 12:50
‘Visita a la presó a Catalunya‘. Amb aquest títol comença la columna d’opinió que el periodista turc exiliat Can Dündar publica avui al setmanari alemany Die Zeit, un dels més prestigiosos del país i amb una difusió de mig milió d’exemplars. Dündar era l’editor en cap del diari turc Cumhuriyet, fins que va autoritzar la publicació d’un material en què es veien agents del servei d’intel·ligència turc passant la frontera amb Síria carregats d’armes per a grups gihadistes. Va ser detingut per traïció i durant el judici van provar d’assassinar-lo. D’ençà del 2016 viu exiliat a Alemanya. En l’article d’avui descriu una visita que va poder fer al president d’Òmnium, Jordi Cuixart, a la presó dels Lledoners. Explica l’impacte que li va causar, i com el seu fill, Amat, i la seva parella, Txell Bonet, han patit durant aquests quinze mesos d’empresonament. ‘Veure’l darrere el vidre em va produir una sorpresa amarga. Fa només tres anys, em trobava en una gàbia de vidre per acusacions semblants a Istambul.’
Us oferim la traducció de l’article, feta per Eva Garcia Pinós:
«Visita a la presó a Catalunya
A Espanya també hi ha presó preventiva sense càrrecs. Putin i Erdoğan n’estarien encantats
L’Amat té un any i mig. El seu pare, que va ser empresonat sis mesos després del naixement del seu fill, li truca cada vespre a les vuit i li explica el conte de l’elefant malalt. Després, l’Amat fa un petó a l’aire a la fotografia del seu pare i s’adorm. Mentre el seu pare era a Madrid, feia cada setmana 650 quilòmetres d’anada i tornada amb la seva mare. Va aprendre a caminar al tren entre Barcelona i Madrid.
Quan ens vam conèixer, estava assegut a la falda de la seva mare, la Txell Bonet, en el trajecte al Centre Penitenciari Lledoners, on feia poc que havien traslladat el seu pare. Les portes de ferro es van obrir i ens van conduir a una sala que semblava una peixera buida. Poc després, la cara amb barba de Jordi Cuixart va aparèixer darrere del vidre amb un gran somriure. Primer es van saludar pare i fill i, després, la parella, amb els palmells de la mà al vidre.
L’empresari Jordi Cuixart, de 43 anys, és el president d’Òmnium Cultural, una entitat cultural fundada el 1961. Dues setmanes després del referèndum d’independència, que va tenir lloc l’octubre de 2017, va ser arrestat juntament amb set persones que es dediquen a la política. Van haver d’esperar l’escrit d’acusació tot un any. El novembre passat, es van presentar càrrecs contra divuit activistes catalans per ‘rebel·lió i instigació a la rebel·lió’, que, segons el fiscal, comportarà passar de 17 a 25 anys empresonats.
Després de 16 mesos de confiament, Jordi Cuixart espera que el judici comenci aquesta setmana. Veure’l darrere el vidre em va produir una sorpresa amarga. Fa només tres anys, em trobava en una gàbia de vidre per acusacions semblants a Istambul. La història de Jordi Cuixart també em va recordar l’empresari que donava suport a una ONG, Osman Kavala, que està en presó preventiva a Turquia des de fa més d’un any per haver iniciat presumptament les protestes de Gezi. L’única diferència és que Turquia és un règim repressiu on es vulneren els drets humans i, per contra, Espanya és un membre democràtic de la Unió Europea. Malauradament, la Unió Europea va callar davant d’aquesta vulneració dels drets.
Can Dündar»
