Artadi tanca la porta a una ‘coalició electoral’ entre JxCat i el PDECat

  • Avui s'acaba el termini per a escollir els càrrecs de la direcció de la nova formació, per la qual es presenta una única candidatura, amb Puigdemont com a president

VilaWeb
EFE
09.08.2020 - 11:51
Actualització: 09.08.2020 - 12:23

La diputada i impulsora de Junts per Catalunya (JxCat) com a partit independent Elsa Artadi ha tancat la porta a una hipotètica ‘coalició electoral’ entre la nova formació i el PDECat. ‘A JxCat no hem tingut mai la voluntat d’anar en coalició electoral. Si és l’aspiració d’una altra formació política, té tot el dret, però haurien d’entendre que aquesta no és la voluntat de JxCat’, ha dit en una entrevista amb Efe.

JxCat va posar en marxa el passat 25 de juliol el seu procés congressual per constituir-se com a partit polític, un procés que culminarà el 3 d’octubre i en el qual participen des de primera línia figures destacades del PDECat, com el president Carles Puigdemont o els presos polítics Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. No obstant això, la direcció executiva del PDECat, encapçalada per David Bonvehí, rebutja dissoldre’s com a organització per integrar-se en la nova formació que impulsa Puigdemont i demana a aquells militants que se sumin a JxCat que tornin el carnet del partit.

Aquesta setmana, el portaveu del PDECat, Marc Solsona, ha explicat que, un cop fracassades les negociacions per formar part de les estructures orgàniques de JxCat, ara l’objectiu és arribar a ‘acords electorals’ per evitar la ruptura d’aquest espai polític, però Artadi ha descartat una ‘coalició electoral’. No hi ha, segons Artadi, ‘cap marge’ per a un acord amb el PDECat per concórrer en coalició electoral als pròxims comicis. ‘Junts per Catalunya s’ha de presentar com a Junts per Catalunya, que és el que és, és com va néixer fa dos anys i mig i és com ha anat creixent durant tot aquest temps’, ha subratllat.

L’única ‘excepció’ que sí que permetria una coalició electoral seria que ‘en algun moment es tornés a plantejar una llista de país‘ que agrupés el conjunt de forces independentistes, una opció que no obstant això veu ‘cada dia més lluny’.

Davant d’aquestes circumstàncies, si la direcció del PDECat liderada per Bonvehí decideix presentar una llista electoral pròpia, Artadi ha assegurat que JxCat ho ‘respectarà’. ‘Màxim respecte cap a les decisions que prengui el PDECat o qualsevol altre partit polític. A nosaltres només ens correspon respectar-ho i desitjar-los la millor sort, amb un joc net per part de tots’, ha afirmat. Segons Artadi, si al PDECat ‘creuen que tenen un projecte polític diferent del nostre, legítimament els hem de poder explicar tots en una campanya electoral, contraposar i que la ciutadania decideixi’. ‘Nosaltres anem a la nostra, a un partit obert, a seguir creixent’, ha destacat Artadi, un dels caps visibles de JxCat.

Les bases de JxCat poden votar des de divendres i fins aquest avui els càrrecs de la direcció, per a la qual es presenta una única candidatura, amb Puigdemont com a president, Artadi com a vice-presidenta al costat d’Anna Erra, Josep Rius i Jordi Turull, i Jordi Sànchez com a secretari general de la nova organització.

Sobre la manca d’entesa amb la cúpula del PDECat per convertir JxCat en l’única organització d’aquest espai polític, Artadi ha remarcat que mai no es va buscar un ‘acord estructural’ entre les dues direccions: ‘Nosaltres mai hem tingut la voluntat que fos una federació de partits per anar incorporant sigles, quotes, espais i estructures ‘, ha explicat. ‘La voluntat és anar incorporant a persones que vulguin seguir fent aquest projecte més gran’, de manera que tothom entri en ‘igualtat’ de condicions, ha argumentat.

D’altra banda, ha acusat ERC de ‘simplificar’ quan defineix a JxCat com una força independentista ‘de dretes’: ‘No em sembla que sigui la manera més intel·ligent de fer política’, ha assenyalat Artadi, per a qui la seva formació representa un ‘centre ampli’. ‘És curiós que hi hagi gent que no vulgui unir-se a JxCat perquè diuen que és massa d’esquerres i d’altres que pretenguin situar-nos molt a la dreta. Potser estem en el punt just’, ha afegit.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor