22.05.2018 - 10:53
Missatges pintats a l’estil grafiti sobre llaunes de tots colors i de qualsevol tipus: de refrescos, tonyina, tomàquet, aerosols o nata muntada. Quan camines pel districte de Barcelona de Ciutat Vella, resseguint la muralla i on es troba un fascinant entramat de places i carrers, és inevitable no fixar-se en les parets que estan cobertes de missatges d’amor i pau.
Tot i que és un projecte que va començar fa tan sols quatre anys, el dia d’avui sembla que formin part de l’ADN barceloní. @me_lata és l’artista que s’amaga darrere aquest creatiu street art. Tanmateix, no es tracta d’un, sinó de dos artistes. Una parella d’enamorats inseparables, amb dos fills, que vetllen per mostrar-se dia rere dia una nova forma de dir t’estimo.
Com els mateixos artistes apunten: “Són missatges d’amor que ens enviem l’un a l’altre. Hem buscat la nostra pròpia manera d’expressar el que sentim i ho fem “hablando en lata””. Al mateix temps busquen fer reflexionar a aquelles persones que es troben un dels seus missatges per sorpresa als carrers.
El Raval, tot i ser un dels barris més pobres de Barcelona, és un dels més rics en street art. Precisament aquesta zona va ser la gènesi d’aquest tipus d’art que ha captivat tota la ciutat comtal, però també ha arribat a Badalona, Girona, Mallorca i inclús la capital francesa, París. La parella vivia al Raval i va començar a agafar llaunes utilitzades que trobaven pel carrer i les decoraven i pintaven com un hobbie. Poc sabien en aquell moment que acabarien fent més de 500 intervencions i que esdevindrien una atracció turística més de la capital catalana.
Tot i que la gran majoria de les seves obres es troben en la zona del Raval, les parets de Gràcia i el Born també s’han impregnat de la il·lusió d’aquests joves enamorats. No tenen preferències, deixen missatges en aquelles parets que “troben atractives”. Positivisme, amor, respecte, esperança o alegria són alguns dels valors que volen transmetre amb el seu art i la principal font d’inspiració són les cançons, poemes, frases fetes o refranys. Alguns dels missatges més apreciats pels ulls dels turistes i dels barcelonins que gaudeixen d’aquesta ruta una vegada rere l’altra són:
https://instagram.com/p/BMkFjvGg0WY/
En aquest mapa interactiu podem veure unes 60 intervencions de @me_lata pels carrers i places de Ciutat Vella:
Els Banksy a petita escala
“Tenim el taller de l’amor i el magatzem de llaunes a casa, sempre que podem pugem a pintar al nostre terrat”. Malgrat intentar fer-los l’entrevista en aquest taller, la parella que s’amaga darrere Me_Lata es va negar rotundament perquè volen mantenir el seu anonimat per sobre de tot. De fet, en el seu Instagram, apareixen en alguna fotografia però amb la cara tapada amb una gorra o d’esquena mentre pengen llaunes.
Aquesta determinació per ocultar la seva identitat, ens porta directament a fer un paral·lelisme amb el famós grafiter de Bristol (Regne Unit), Banksy, que empra tàctiques de comunicació-guerrilla per oferir una perspectiva diferent sobre temes polítics i econòmics. Un clar objectiu uneix Barcelona i Bristol: enviar missatges a la societat. Mentre uns ho fan amb llaunes mitjançant missatges de pau i amor, el britànic omple els carrers de Londres amb grafitis de crítica social: “Slave labour”, “Ballarina with action parts man” o “Throwing flowers” són alguns exemples.
No obstant això, la parella barcelonina assegura que el seu anonimat es deu a una qüestió legal. Com ells mateixos afirmen: “El que fem nosaltres és il·legal i posa en dubte el concepte de propietat privada del món capitalista en el qual vivim, per a nosaltres les parets són tant teves com meves, igual pensem de la totalitat dels béns del món, la Mare Terra és de tots i tots som de la Mare Terra”.
Les seves intervencions donen de què parlar. Tot i la bellesa i el positivisme amb els quals omplen els carrers de Barcelona, no deixa de ser vandalisme. Els autors d’aquesta pràctica prefereixen restar en l’anonimat per tal de no ser enxampats. Així i tot, com ells mateixos reconeixen, en una ocasió van ser descoberts, però van dissimular la seva actuació fent-se un petó sota el missatge. Tot i ser titllada d’il·legal, en la seva obra artística no utilitzen cap més arma que la cola per enganxar les llaunes i un bon calçat per si han de sortir corrent. Ells mateixos es defineixen com uns “ninges” de carrer.
Ara bé, no tothom valora el seu art com a tal. Alguns els consideren “gamberros” o, fins i tot, hi ha qui els reconeix com a activistes. Malgrat les múltiples etiquetes que els posen, ells no busquen un reconeixement, sinó que es prenen el seu treball com a pura diversió. Per a ells no és més que un joc per expressar el que senten mútuament i ho fan “hablando en lata“.
Ell era cuiner, ella treballava en un guarda-roba d’una discoteca a les nits. Ara mateix no tenen treball fix i les llaunes fins fa poc eren pur entreteniment, posaven les llaunes de manera totalment altruista, però últimament els fan encàrrecs particulars que volen fer un regal romàntic a la seva parella. Alguns els hi demanen perquè les pengin al carrer directament i d’altres les volen per a casa.
Des de fa 2 mesos estan com a artistes fixes a la galeria d’art Artevistas Gallery. Però ells mateixos en són conscients: “Si sumem totes les hores i materials que hem invertit al llarg d’aquests 4 anys en la nostra “locura latera” al carrer, no podem parlar de cap benefici econòmic; ni ens preocupa, això mai ha sigut un negoci”.
Missatges plens d’amor, però alhora víctimes del pas del temps. Un dels riscs als quals s’exposa l’street art és l’inevitable desgast a causa de les condicions climàtiques i també de les intervencions d’altres artistes sobre els seus treballs. Més d’un grafiter ha aprofitat per deixar obres o firmes seves al costat de les llaunes com si d’aplaudiments es tractessin. És una mena de reconeixement entre artistes de carrer. Conscients que les seves llaunes no perduraran en el temps com ho fan altres tipus d’art, els autors de @me_lata apunten que es tracta d’un “art efímer, un amor etern“.
