Arrimadas té raó

TEMA DEL DIA
Violència. La dirigent de Ciutadans fa molt de temps que denuncia que a Catalunya hi ha una situació de violència que trenca la convivència i causa una fractura social. Inés Arrimadas parla, fins i tot, de ‘escamots’ organitzats que van amenaçant la gent i es dediquen a alterar l’espai públic amb la seva propaganda. Doncs, té tota la raó. A Catalunya, hi ha una vintena de grups que han comès més de tres-centes agressions aquests últims dos anys. Però no són independentistes, com diu Ciutadans, sinó d’extrema dreta. Les dades són de l’Oficina de Drets Civils i Polítics, que dirigeix l’ex-membre de la CUP Adam Majó. La gran majoria d’aquests incidents ha passat a Barcelona (267 casos); a Girona hi ha hagut quaranta reclamacions; a Tarragona, quinze; i tanca la llista Lleida, amb sis casos. A aquests caldria afegir els que hi ha hagut al País Valencià i a les Illes pel mateix motiu, però que no han estat comptabilitzats.

Majó ha presentat un informe sobre una situació que ja se sap, però que, una vegada recopilada, té una magnitud preocupant, sobretot per la manca de resposta policial i judicial que s’hi dóna. L’informe explica que aquests grups s’organitzen de ‘manera paramilitar’ i se solen desplaçar fins a municipis i comarques de majoria social independentista amb la ‘voluntat d’intimidar’. Solen ser grups neonazis o falangistes amb tics islamofòbics, misògins i masclistes. Tot i que les seves actuacions, fins ara, han estat de baixa intensitat, poden arribar a ocasionar problemes greus. ‘La ultradreta comença amenaçant, pintant, increpant, i acaba matant’, ha lamentat Majó, que ha recordat el cas de Guillem Agulló, assassinat per l’extrema dreta el 1993.

Amb aquestes dades a la mà, caldria esperar de Ciutadans i també del PP una rectificació pública de les seves acusacions, però això no passarà, perquè el relat que fan aquests dos partits sobre Catalunya es basa en la mentida i la manipulació de la realitat. També hi hauria d’haver una reacció policial i judicial per a donar resposta a aquesta amenaça, però tampoc no hi serà. L’experiència demostra que els cossos de seguretat de l’estat i la judicatura miren cap a una altra banda quan es cometen agressions ultres. O no hi ha detencions o, quan n’hi ha, les fan els Mossos d’Esquadra. Però quan els porten a instàncies judicials, surten al cap de poca estona i normalment sense càrrecs. Com denuncia Majó, hi ha una barreja de ‘silenci i desatenció’ respecte de les agressions ultres que es cometen al Principat.

La responsabilitat de les forces de seguretat de l’estat a Catalunya és en mans de la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, que està molt preocupada perquè els guàrdies civils aprenguin català però no perquè posin fre a aquests excessos ultres. La seva policia no solament no persegueix els escamots ultres sinó que, darrerament, es dedica a detenir víctimes d’aquestes accions sense ordre judicial, com el batlle de Verges, una de les viles més castigades per la violència espanyolista. Com que Cunillera va trobar adequada a la llei aquesta actuació, les possibilitats que la delegada actuï contra els escamots d’extrema dreta són més difícils que no pas que un guàrdia civil aprovi el nivell C2 de català. Només queden els Mossos d’Esquadra que, com a responsables de la seguretat ciutadana, són els qui han de parar els peus als ultres. Estic segur que ho poden fer amb més intensitat, encara que després la justícia espanyola no estigui a l’altura del seu eficaç treball policial. Una justícia que considera terrorisme obrir peatges però és cega davant els escamots d’extrema dreta.

MÉS QÜESTIONS
La Unió Europea menysprea el País Valencià i manté la importació de cítrics de Sudàfrica. Decepció i indignació. Aquest era el resum de les reunions que han mantingut a Brussel·les entitats citrícoles. La delegació valenciana va tornar indignada perquè la Unió Europea no aplicarà cap clàusula de salvaguarda i, a sobre, continuarà important taronges de Sudàfrica. Les organitzacions agràries Unió de Llauradors, AVA-Asaja i cooperatives tornen especialment enfadades de Brussel·les pel desconeixement del comissari d’Agricultura, Phil Hoogan, del camp valencià. Acusen la Comissió Europea de no voler entendre la crisi citrícola quan dóna la culpa a circumstàncies internes de les zones productores valencianes i retreuen al comissari que sigui incapaç de fer autocrítica. Durant les reunions, que també es van fer al Parlament Europeu, no van trobar resposta ni cap compromís de l’executiu comunitari davant els greus problemes per als citricultors valencians durant aquesta campanya per la invasió de productes de països tercers com Sudàfrica, que té un acord comercial preferent amb la UE per a exportar els seus cítrics. La consellera d’Agricultura, Elena Cebrian, que també formava part de la comitiva, va reclamar a la Comissió que fos sensible a la crisi del sector i que hi hagués més coordinació i control al voltant de les importacions ‘per a evitar riscos fitosanitaris’. Amb un to més optimista que les organitzacions agràries, va explicar que la reunió obria ‘vies de futur’ per al sector citrícola valencià. Però, de moment, no hi haurà ni controls ni clàusula de salvaguarda.

El Consell defensa la llei del plurilingüisme després de les amenaces de Casado. El president del PP espanyol, Pablo Casado, ha presentat una proposició de llei al congrés perquè sigui l’estat, i no pas les comunitats autònomes, que decideixi el percentatge d’hores lectives que s’han d’impartir a les autonomies amb dues llengües cooficials. Arran d’aquest intent recentralitzador, la vice-presidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, ha recordat a Casado que la llei en vigor, la de plurilingüisme, s’ajustava als paràmetres lingüístics fixats pel Tribunal Suprem. ‘En la llei que hem aprovat consta que s’imparteixi com a mínim un 25% de castellà i un 25% de valencià. No sé si per a Casado el Suprem no és l’estat o si proposa una abolició de les autonomies’, ha etzibat Oltra, qui ha recordat que les competències en matèria d’educació corresponien a les autonomies. Respecte a l’incident que va patir a Fitur, la també consellera d’Igualtat veu preocupant que en una fira internacional ‘on es parlen més de cent llengües s’impedeixi parlar valencià’. Arran d’aquest incident, i també del fet que la llengua torna a ser una eina de pre-campanya del PP i Ciutadans, Oltra ha demanat ‘una reflexió col·lectiva des de la serenitat davant la permanent crispació i l’ús de la llengua com una eina partidista’.

El govern espanyol preveu destinar 21,7 milions a pal·liar els danys de les inundacions al Llevant de Mallorca i aprova beneficis fiscals. El govern espanyol ha aprovat el decret de mesures urgents per a pal·liar els danys causats per temporals i altres situacions catastròfiques, el qual preveu destinar 21,7 milions d’euros a projectes per a reparar o restituir infrastructures afectades per les inundacions de l’octubre passat al Llevant de Mallorca. A més d’aquests ajuts, el consell de ministres espanyol ha aprovat una bateria de beneficis fiscals i mesures laborals i de seguretat social per a ajudar empreses i particulars damnificats, el cost de les quals encara s’ha de quantificar, segons que ha informat la delegada del govern espanyol a les Illes, Rosario Sánchez.

Incidents lingüístics amb el Banco Santander i Bankia al País Valencià i les Illes. El 28 de desembre de 2018, uns clients van anar a la sucursal del Banco Santander del carrer del Marqués de Campo, a Dénia, a pagar-hi un rebut. Es van expressar en català i un dels gestors els va dir que li parlessin en castellà. És a dir, volia impedir-los el dret de parlar en la seva llengua. Quan, el 31 de desembre, van tornar a la mateixa sucursal bancària, el gestor va continuar amb les seves consignes ideològiques: ‘L’idioma oficial és el castellà i no els podem atendre en valencià.’ La Plataforma per la Llengua denuncia que això atempta contra l’oficialitat del català i els drets lingüístics de tots els ciutadans a fer-lo servir, oralment i per escrit, tant en les relacions privades com amb l’administració pública. D’altra banda, en la mateixa línia, la més que qüestionable conversió de Sa Nostra en Bankia ha resultat catastròfica en molts aspectes. També des del punt de vista dels drets lingüístics. Alguns clients de l’entitat financera han fet públiques queixes perquè Bankia es nega a emetre certificats en català a Mallorca.

LA XIFRA
1.066 ferits va causar la policia espanyola durant el referèndum del Primer d’Octubre. Són dades d’un informe de la metgessa Núria Pujol-Moix, professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Un report exhaustiu, fruit de més d’un any de recerca, que us oferim en exclusiva a VilaWeb. Una xifra que desmenteix tant els polítics com els jutges que l’han negada.

TAL DIA COM AVUI
El 25 de gener de 1882, va néixer Virginia Woolf, escriptora britànica, una de les més destacades figures del modernisme literari del segle XX. Autora d’obres com La senyora Dalloway i Una habitació pròpia.