22.02.2019 - 20:00
|
Actualització: 22.02.2019 - 20:32
TEMA DEL DIA
Campanya. Si no hi ha cap sorpresa de darrera hora, Albert Rivera ungirà Inés Arrimadas com a candidata de Ciutadans a les eleccions espanyoles. La cap de l’oposició fa el salt a la política espanyola perquè Rivera la considera una peça clau, després d’haver aconseguit un bon resultat a les eleccions andaluses, en què Arrimadas va fer tota la campanya com a filla de Jerez de la Frontera. L’èxit d’Andalusia l’ha projectada com un dels noms més potents de Ciutadans a escala estatal. La cap de l’oposició a Catalunya sap que no tornarà a repetir un resultat com el del 21-D del 2017 i el seu recorregut polític al parc de la Ciutadella es limita a muntar un xou al parlament cada quinze dies a la sessió de control al president i dedicar els caps de setmana a passejar-se per comarques buscant una violència que legitimi el seu discurs victimista però que no troba mai.
L’estratègia d’ulsterització de la política catalana que volia Ciutadans ha fracassat. L’única cosa que ha aconseguit és reunificar el vot espanyolista i deixar el PP al llindar de l’extraparlamentarisme. Si Arrimadas va a Madrid, se li obre la porta d’un ministeri, perquè el partit de Rivera està en condicions de pactar amb el PP o amb el PSOE, encara que ara digui que no per no perdre cap vot útil en favor del PP o Vox. Si guanya Pedro Sánchez, l’endemà de les eleccions, Albert Rivera s’oferirà a la porta de la Moncloa. I el PSOE no descarta un govern amb Ciutadans, perquè tindria menys costos que no pas pactar amb un Podem en caiguda lliure i els independentistes, que tornaran a posar damunt la taula condicions que els socialistes no volen afrontar. I si el tripartit de dretes suma, Ciutadans serà el soci clau per al futur govern amb el suport de Vox. En tots dos casos tocaran govern, i Arrimadas es posa a primera fila.
L’únic obstacle que tenia era el cap de llista de Barcelona, Juan Carlos Girauta. Però Rivera ja ha mogut peça i l’ha col·locat de cap de llista per Toledo. El relat oficial és que Girauta se’n va viure a Toledo perquè fuig del ‘setge independentista’, però la realitat és que hi va a reforçar una demarcació on Ciutadans va perdre tres diputats a les eleccions espanyoles del juny de 2016. Tres diputats que havia aconseguit només uns mesos abans, a les espanyoles del 20 de desembre de 2015. En sis mesos, va perdre 17.000 vots. Amb Girauta, que fa poc que s’ha llogat un pis a Toledo, Rivera vol assegurar-se aquests tres escons per ser clau després de les eleccions del 28 d’abril.
Sense Girauta a Barcelona, Arrimadas té via lliure per a començar la seva carrera estatal. Si finalment és candidata, començarà la campanya electoral a Waterloo, on anirà diumenge per dir al president Carles Puigdemont que la República no existeix. Li ho dirà des del carrer, perquè no ha acceptat l’oferta que li ha fet Puigdemont de reunir-s’hi amb normalitat. És una altra de les característiques de Ciutadans: lamenta la fractura però no accepta mai el diàleg, ni amb Puigdemont, ni amb Quim Torra ni en una taula amb tots els partits polítics catalans. Seure a dialogar desmentiria el seu relat. Però Arrimadas no s’adona que anant a Waterloo legitima la figura del president Puigdemont, li reconeix l’autoritat i contribueix a la internacionalització del procés català que tant l’indigna. Per això, avui el govern del PSOE s’ha queixat tant, i fins i tot el PP ha criticat la visita.
MÉS QÜESTIONS
L’avançament electoral limita la primera reunió bilateral del Consell amb el govern espanyol. La Generalitat i el govern espanyol han fet a València la primera comissió bilateral que mantenen des que l’any 2000 es va crear aquest òrgan de coordinació. La recent suspensió del pressupost al congrés espanyol, que garantia prop del 10% de les inversions de l’estat al País Valencià, ha rebaixat les grans expectatives que s’havien posat en la trobada. Malgrat que s’ha abordat la millora del finançament, la ministra de Política Territorial espanyola, Meritxell Batet, ha condicionat la possibilitat de millores al resultat de les eleccions espanyoles del 28 d’abril. Batet ha avançat que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, es reuniria amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, la setmana vinent per cercar solucions ‘de manera immediata’ a un dels compromisos que ha quedat a l’aire per la no-aprovació del pressupost: la condonació dels 373 milions de deute de la Marina. Amb tot, la comissió ha permès de tancar alguns acords i ha derivat en l’anunci de diversos projectes conjunts, segons Ximo Puig, que ha qualificat la trobada de ‘fructífera’. Entre les iniciatives, destaca el desenvolupament del parc de Sagunt II –l’ampliació de l’àrea industrial i logística del Camp de Morvedre– i el projecte de 1.036 habitatges per a lloguer social a Manises, Silla, Torrent i València. En matèria d’agricultura, també s’ha anunciat una reunió el 7 de març amb el sector citrícola, les comunitats autònomes productores i el govern espanyol per a proposar mesures de xoc per a ajudar els agricultors afectats i defensar els seus interessos.
Compromís i Més per Mallorca reeditaran la candidatura Primavera Europea amb noves formacions d’esquerres d’arreu de l’estat espanyol. La seu de Compromís ha acollit avui una reunió de representants de la formació valencianista amb organitzacions d’arreu de l’estat espanyol per tal d’estudiar la possibilitat de conformar una candidatura plural per a les eleccions europees. A aquesta primera reunió de treball a la plaça del Pilar, hi han assistit representants de la Chunta Aragonesista, Més per Mallorca, En Marea, Nueva Canarias, Partido Castellano, Unidad del Pueblo Leonés, Coalición Caballas, Equo Andalucía – Iniciativa Andalucía, Izquierda Andalucista i Verds País Valencià. Tal com ha explicat la secretària d’organització de Compromís, Amparo Piquer, era una primera reunió de contacte, de treball, per a reeditar la coalició europea de fa cinc anys, Primavera Europea. Durant la reunió s’ha parlat del nom de la candidatura i de la manera com es conformarà la coalició. En declaracions als mitjans prèvies a la reunió, Piquer ha explicat que l’objectiu era fer una coalició ‘plurinacional, d’esquerres, progressista, feminista i ecologista amb organitzacions d’arreu de l’estat espanyol’. Les formacions que integraran la candidatura europea són les mateixes que el 2014, però s’hi podrien incorporar En Marea, Iniciativa Andalucía i Izquierda Andalucista, a més de Més per Mallorca, que ja es va confirmar fa uns dies.
El govern espanyol aprova ‘in extremis’ el Règim Especial per a les Illes Balears. Amb dos mesos de retard, el govern espanyol ha aprovat el Reial Decret Llei que permetrà d’activar el nou Règim Especial de les Illes Balears (REIB). El futur règim implicarà el blindatge del descompte del 75% per a residents i les inversions per a compensació de la insularitat, xifrades en uns 150 milions, segons el govern balear, no dependran del pressupost estatal. Pel que fa a les mesures fiscals, que neixen d’un futur avantprojecte de llei, hauran d’esperar al nou govern de l’estat, que sortirà de les eleccions generals del 28 d’abril. L’eix central del REIB és el fons d’insularitat, que, segons el govern espanyol, representa uns 150 milions anuals d’inversions a les Illes. El pressupost general de l’estat el dotarà d’una partida en cada exercici. Una comissió bilateral decidirà dues vegades l’any en quins projectes o convenis s’inverteix l’aportació espanyola. Amb una sèrie de fórmules comptables, se situarà les Illes a la mitjana de la inversió territorialitzada. I si els diners no es poguessin gastar l’any previst, s’afegiran als recursos dels anys següents. Pel que fa al transport de mercaderies, es fixa la bonificació del 65% per a les exportacions i el 60% per a les importacions. El transport públic per carretera passa a considerar-se servei públic essencial. Un altre punt clau del REIB és l’aposta energètica, amb preus regulats similars als de la península, l’opció per les renovables i el compromís de l’estat espanyol d’instal·lar nous cables elèctrics submarins entre les Illes i la península. L’acord del REIB es revisarà cada cinc anys.
Catalunya Nord rebrà amb protestes Pedro Sánchez. El president espanyol, Pedro Sánchez, té previst de visitar Cotlliure i Argelers aquest diumenge per homenatjar el poeta Antoni Machado i els republicans que ara fa vuitanta anys van haver de fugir a l’exili. De moment, encara no s’ha confirmat quina autoritat francesa hi participarà, però en un primer moment s’havia parlat del president francès, Emmanuel Macron. El comitè de solidaritat amb els presos polítics i exiliats ha convocat una protesta que començarà a les deu a l’estació de Cotlliure, perquè encara no se sap quin recorregut farà finalment Sánchez. Hi donen suport diverses entitats nacionalistes nord-catalanes, i el vice-president del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, Nico Garcia, ha fet una crida a mobilitzar-se en contra de Sánchez perquè ‘empresona els responsables de la societat civil i els electes del poble que compleixen el mandat rebut dels electors’.
RDV 24/02 gare Collioure 10H05, réservons l'accueil du à Pedro Sanchez chef d’un Etat espagnol qui emprisonne des responsables associatifs & des élus du peuple qui accomplissent le mandat reçu des électeurs @RadioArrels @CatalunyaRadio @puigbertjosep @TcCatalan @lindependant
— Nicolas GARCIA (@GarciaNicolas66) February 22, 2019
La vaga general del 21-F va afectar el transport a Andorra. La vaga general d’ahir a Catalunya va afectar Andorra, sobretot en el transport de passatgers i mercaderies. El transport se’n va ressentir durant el matí, principalment pels talls de carretera que hi va haver a la Seu d’Urgell i a Martinet. Andbus (que viatja fins a l’aeroport de Barcelona) va informar que els serveis compresos entre les nou del matí i la una del migdia havien patit retards de vint a cinquanta minuts. Els autobusos es van haver d’aturar perquè els manifestants havien tallat la N-260. També el servei de les set del matí va haver de passar per camins fins a Arfa perquè les autoritats catalanes no podien assegurar el pas per la capital de l’Alt Urgell. Amb tot, des de la companyia, Albert Vinseiro va dir que no tenien constància que cap passatger perdés el vol. El tall a la Seu d’Urgell també va afectar dos autobusos d’Alsa que feien la línia entre Barcelona i Andorra. Concretament, els serveis que havien d’arribar a les 10.30 i a les 11.40 hores al Principat van arribar-hi una hora més tard.
LA XIFRA
33 combois més reforçaran el metro nocturn de València per millorar la freqüència de pas, segons la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador
TAL DIA COM AVUI
El 22 de febrer de 1931, Francesc Macià va tornar de l’exili a Bèlgica i França per haver encapçalat els fets de Prats de Molló. Només faltaven dos mesos per a les eleccions municipals i la tornada de Macià va accelerar-ho tot.
