Arrimadas ja forma part de la nova normalitat

TEMA DEL DIA
Agonia. Les pròrrogues a l’estat d’alarma de cada dimecres al congrés espanyol són una agonia per a Pedro Sánchez. Des que va començar l’estat d’alarma ha anat perdent suport parlamentari. A la primera votació, feta el 25 de març, va arrasar: 321 vots a favor, 28 abstencions i cap vot en contra. A la segona, el 9 d’abril, ja va començar a baixar: 270 vots a favor, 25 abstencions i 54 vots en contra. A la tercera, el 22 d’abril, va continuar caient, tot i que la pròrroga es va aprovar amb 269 vots a favor, 16 abstencions –les d’ERC i Bildu– i 60 vots en contra –els de Vox, la CUP i, per primera vegada, Junts per Catalunya. La quarta, aprovada el 6 de maig, la va salvar amb un acord in extremis amb Ciutadans i el PNB, que li va permetre de tenir 178 vots a favor, 97 abstencions, amb el PP per primera vegada, i 75 vots en contra, entre els quals els d’ERC.

Per evitar aquesta agonia, Sánchez tenia previst aquesta vegada d’aprovar una pròrroga de l’estat d’alarma d’un mes, cosa que és dubtosament constitucional, però una vegada més no ho ha pogut fer. Ha hagut de cedir davant Ciutadans, en canvi del seu sí, i la pròrroga de l’estat d’alarma serà de quinze dies. Pel camí Sánchez ha anat perdent aquella majoria que va ajudar a investir-lo i que havia de fer fer un tomb social a les polítiques del govern i obrir el diàleg amb Catalunya per trobar una solució política. L’acord amb Ciutadans no li ha sortit pas gaire car; Arrimadas no hi posa un preu gaire alt. Concretament, reduir a quinze dies la pròrroga de l’estat d’alarma, algunes mesures de pròrrogues tributàries, la promesa d’accelerar els pagaments dels ERTO i l’allargament de les mesures extraordinàries per als autònoms. L’última enquesta del CIS, que s’ha sabut avui, regala a Ciutadans tres punts més d’intenció de vot i ha estat extremadament oportuna per a posar oli a l’acord.

Arrimadas també ha venut als mitjans que l’acord implicava liquidar la mesa de diàleg amb el govern català, però el pacte escrit no en diu res. Sánchez, en un altre exercici de funambulisme, ha mantingut les negociacions obertes amb ERC per mirar d’aconseguir-ne una abstenció. Fonts de la direcció del partit han explicat a VilaWeb que el PSOE ja té les seves propostes i que encara n’esperen resposta. La incorporació d’Arrimadas a la majoria parlamentària de la nova normalitat del PSOE sí que ha originat el rebuig de Bildu, que ha advertit que l’abstenció anunciada es congelava. L’esquerra independentista basca veu impossible de mantenir el suport a Sánchez si pacta amb Ciutadans. També crea problemes interns a Arrimadas, perquè avui mateix el diputat mediàtic Marcos de Quinto, conegut per les seves simpaties ultradretanes, ha deixat el partit, seguint els passos, ja fa setmanes, de noms com ara el de Juan Carlos Girauta. L’ex-dirigent del partit, Albert Rivera, responsable de l’enfonsament de Ciutadans, també va reaparèixer la setmana passada per criticar el suport d’Arrimadas a Sánchez. Aquesta recomposició d’aliances causa més turbulències a la dreta espanyola que no a l’esquerra, perquè Podem no solament no ha mostrat incomoditat en públic, sinó que el portaveu d’En Comú-Podem al congrés espanyol, Jaume Asens, ha assegurat que amb aquesta decisió Ciutadans s’homologa amb la dreta europea.

MÉS QÜESTIONS
Compromís negocia amb el govern espanyol el repartiment dels fons autonòmics. Compromís té un sol diputat al congrés espanyol, Joan Baldoví, però tal com van les coses, Pedro Sánchez no el vol perdre i el govern espanyol també hi negocia perquè avali la pròrroga de l’estat d’emergència. Compromís va posar sobre la taula tres exigències: que el repartiment dels fons autonòmics de 16.000 milions es fes d’acord amb el pes demogràfic i no per criteris de despesa sanitària durant la pandèmia; que s’estableixin mecanismes de cogovernança en el desconfinament; i que l’ingrés mínim vital que prepara l’executiu espanyol es gestioni conjuntament amb els governs autonòmics. Encara no hi ha hagut acord, però Compromís veu ben encarrilats els dos últims punts. Pel que fa a la cogestió en l’ingrés mínim vital, el ministre espanyol d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va mantenir una conversa amb Baldoví el cap de setmana passat. Segons fonts de Compromís, li va assegurar que les comunitats autònomes participarien en la gestió de l’ingrés mínim vital, però no va detallar de quina manera. En el repartiment de fons autonòmics amb criteris de pes demogràfic, l’acord encara és lluny. El ministeri d’Hisenda espanyol ha introduït alguns canvis, respecte del criteri inicial, però el País Valencià només rebria el 7,5% dels fons, lluny del 10,6%, que és el que li pertocaria pel seu pes de població.

Les Corts aprovaran la setmana que ve la llei del joc. A mesura que les xifres de la pandèmia van baixant, es reprèn l’activitat institucional i legislativa. És el cas del projecte de llei del joc, que arribarà dilluns de la setmana que ve a les Corts. La norma resta pendent de l’aprovació definitiva en ple, després de passar el 10 de març el tràmit d’esmenes en comissió. Aquesta va ser l’última comissió feta al parlament valencià abans de la declaració de l’estat d’alarma per la pandèmia del coronavirus, que va obligar a suspendre el ple ordinari previst per a l’endemà i va originar la suspensió del període ordinari de sessions, que ja s’ha reprès. Tot apunta que el ple aprovarà aquesta llei, per bé que Ciutadans ha demanat a la junta de síndics d’avui que es retiri de l’ordre del dia pels efectes que pot tenir sobre l’ocupació en la situació actual. Cs argumenta la seva petició adduint la greu situació d’excepcionalitat econòmica i social i pronostica que si s’aprovés haurien de tancar moltes empreses i centenars de treballadors perdrien la feina.

Més per Menorca proposa d’exigir un test negatiu de la Covid-19 als turistes. Més per Menorca ha proposat al govern que els turistes només puguin entrar a les Illes Balears si presenten un test negatiu per a la Covid-19 fet, a tot estirar, set dies abans del viatge, una iniciativa que s’ha aprovat a Còrsega i que resta pendent del vist-i-plau del govern francès. El diputat Josep Castells ha explicat la proposta durant la compareixença del conseller de Mobilitat, Marc Pons, al parlament, i ha dit que era la més eficaç sanitàriament i la menys lesiva per a la mobilitat. Castells ha recordat que ara mateix és vigent una normativa estatal que estableix una quarantena de catorze dies per a qui arriba a les Illes procedent de fora de l’estat espanyol. El diputat ha recordat que la quarantena per als estrangers és mala solució si poden venir a les Illes persones infectades de dins l’estat espanyol. Més per Menorca s’afegeix a la proposta que fa Còrsega, que comparteix amb les Illes Balears la insularitat, el gran volum turístic, la baixa incidència de la Covid-19, la facilitat per a controlar ports i aeroports i el risc més gran per a gestionar un rebrot de l’epidèmia. Tot plegat, ha afirmat Castells, justificaria que, en l’àmbit europeu, hi hagués un règim específic per als territoris insulars.

El govern andorrà preveu d’acabar el desconfinament el primer de juny. El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha explicat que el govern preveu de tornar a la normalitat a partir del primer de juny, tot i que es mantindran mesures de prevenció com la màscara. El ministre creu que els resultats obtinguts del cribratge de la població permetran de recuperar la normalitat prèvia a la crisi i de fer excepcions molt àmplies. Tot i aquest optimisme, ha recordat que les decisions en una pandèmia es prenen dia a dia. Concretament, una de les preocupacions del govern són les reunions multitudinàries, que continuaran essent restringides. En canvi, el retrobament amb familiars i amics serà permès, com també l’obertura de comerços, bars i restaurants, immediatament. Benazet ha precisat que els criteris per a poder reactivar activitats d’aquesta mena s’elaboren en cooperació amb diversos ministeris.

LA XIFRA
2.400 alumnes nord-catalans han tornat als col·legis aquesta setmana després de la interrupció de les classes pel confinament.

TAL DIA COM AVUI
El 19 de maig de 1960 van tenir lloc els ‘Fets del Palau de la Música’. La interpretació del ‘Cant de la senyera’ per part dels assistents davant ministres de Franco va desfermar mesures de repressió contra el catalanisme per les autoritats franquistes, que detingué els organitzadors, entre els quals hi havia Josep Espar i Ticó. Tot i que no era al Palau de la Música, la policia detingué també Jordi Pujol, que va acabar empresonat a Saragossa després d’un consell de guerra.