Enguany ja han arribat més de 2.300 persones en barcasses a les costes de les Illes. Del gener al juliol s’han batut els registres de l’any passat, quan van arribar-hi 2.194 persones. Si la tendència continua de la mateixa manera, tot fa pensar que a final d’any s’haurà arribat a xifres rècord, les del 2022, quan van arribar-hi 2.625 persones.

Aquest mes l’arribada és massiva. Només en un cap de setmana van comptar més de cent persones i en tot el mes ja se supera el mig miler. “El factor determinant és el temps. També n’hi ha d’altres que se’ns escapen de les mans, però la calma de la mar és determinant”, explica Juanan Torres, referent de socors de la Creu Roja a Eivissa. Però no tan sols ho és el bon temps, ja que s’han detectat onades d’immigrants que no s’havien vist fins ara. Torres apunta que han superat les d’aquests anys en períodes en què no era tan comú de rebre aquestes onades i que la gran diferència amb uns altres anys és que sobretot s’han concentrat més arribades en menys temps.

És d’ençà de la pandèmia quan s’ha intensificat el nombre de barcasses. Per exemple, el 2017 arribaven a les costes de les Illes vora 277 persones. Aquest augment ha implicat que també augmentin els perfils que en unes altres ocasions no eren tan comuns, com ara dones, subsaharians, nins o nadons. És a dir, s’han detectat més famílies conjuntes, segons que exposa Torres.

De totes les Illes, Eivissa i Formentera són les que han rebut més de la meitat dels immigrants. Enguany, 1.293 persones, més del doble que el 2023, que supera també les arribades de l’any rècord del 2022, quan n’hi van arribar 658. La distància amb Algèria és el factor determinant, perquè Formentera n’és el punt més pròxim, a poc més de 200 quilòmetres. Així i tot, el rumb sol variar segons el port de sortida. Mallorca és el tercer punt d’arribada.

De fet, la policia espanyola ha reclamat un centre d’acolliment per a immigrants a Eivissa a causa de la sobrecàrrega de feina a la comissaria. Els que sí que estan preparats per a la sobrecàrrega de feina són la Creu Roja, que es dedica a la primera atenció. Torres explica que malgrat l’augment de les arribades, els equips d’intervenció estan preparats i no s’han vist desbordats. Un equip de voluntaris, conjuntament amb els tècnics de Creu Roja, es desplacen cap al punt d’intervenció cada vegada que hi ha un avís. Allà es munta un mòdul d’atenció sanitària i un d’atenció humanitària.

Cremades pel sol i el combustible

Quant a l’atenció sanitària, apunta Torres, es fa un triatge per detectar l’estat de salut de les persones que acaben d’arribar d’un viatge molt dur. En aquest punt, es decideix si poden atendre’ls en el mateix moment o si els han de derivar a un hospital perquè tenen malalties més greus o cròniques. El que més es troben, diu, són lesions per cremades, siguin del sol o pel contacte amb el combustible de l’embarcació, i problemes causats per la deshidratació. La resta de patologies solen ser més puntuals i diverses.

En el cas de l’atenció humanitària, es fa una entrevista social per detectar possibles vulnerabilitats. També els donen roba, sabates i material d’higiene. Quan es detecten perfils vulnerables, que han anat en augment aquests anys perquè la ruta és més controlada, els deriven a companys d’unes altres àrees perquè puguin fer el seguiment del cas. Una vegada s’acaba la intervenció de la Creu Roja, queden a disposició de la policia.

Malgrat que Algèria sigui sempre el port de sortida, aquestes persones han començat molt abans el seu periple migratori dins l’Àfrica i no són sempre les Illes la destinació final: molts cerquen d’arribar a la península o a països com ara França. En tot cas, el periple no acaba quan arriben perquè es troben en una situació d’incertesa en arribar.

Pas pel CIE

Després d’haver-los identificat i registrat, se n’avalua la situació legal. És a dir: si poden ser considerats sol·licitants d’asil, refugiats, víctimes de tràfic de persones, si queden en llibertat o si cal tornar-los al país d’origen, segons els tractats que l’estat espanyol tingui amb cadascun d’ells.

Les persones que arriben amb barcassa no poden estar detingudes més de 72 hores perquè no han comès cap delicte. Sí que són sancionats amb una falta administrativa. Si no poden demanar asil, els poden traslladar al CIE per un període màxim de seixanta dies. Si en aquest termini de dos mesos no s’ha dut a terme el procés de devolució, han de ser alliberats i queden en situació irregular. A partir d’aquí, un altre periple: intentar de regularitzar la situació malgrat tots els esculls amb què es troben.

Durant aquest procés, els immigrants tenen assistència legal. De fet, el Col·legi d’Advocats de les Illes ha establert un torn d’ofici fix d’estrangeria, servei que abans donaven advocats voluntaris. En el cas de menors no acompanyats, els consells són els que tenen les competències, pel fet que van ser transferides pel govern. El d’Eivissa ja fa temps que reclama més recursos per poder fer front a les arribades i denuncia que hi manquen professionals. A Mallorca, se n’acullen actualment més de 300.