18.01.2016 - 02:00
Aquesta setmana arriba a les llibreries una novetat de l’editorial Raig Verd, ben allunyada de les darreres obres que ha publicat aquest segell. ‘No tinc paraules‘ és una sàtira entorn de la farsa dels premis literaris. L’obra, traduïda per Yannick Garcia, parteix d’un premi literari inventat, l’Elisi, que ha de triar el millor llibre de l’any. Per això, el jurat d’aquest premi s’ha de llegir centenars d’obres. Al mateix temps, una colla d’escriptors estan desesperats per captar l’atenció d’aquest jurat: la brillant escriptora i trencacors Katherine Burns, el novel·lista debutant malalt d’amor Sam Black i en Sonny, convençut que ‘L’elefant morat’ –el seu ‘magnum opus’– arrasarà el món literari com un huracà. ‘No tinc paraules’ tracta d’algunes qüestions profundes sobre el paper de l’art en una cultura obsessionada per la celebritat, i es pregunta com podem esperar a reconèixer el talent real quan tothom té interessos personals.
Segons que explica l’editora de la novel·la, Laura Huerga: ‘No tinc paraules és una novel·la divertida i enginyosa que ens descobreix (una part de) la farsa dels premis literaris: qui hi ha al darrere? Quins interessos s’amaguen en la creació d’un premi? Com es decideix qui es premia? St Aubyn no fa un estudi ni pretén demostrar res, però ens obre finestres perquè ens fem preguntes. L’objectiu de la seva novel·la és arribar al tret executor del reconeixement de l’art i fer-ho amb humor. Un humor intel·ligent que més d’una vegada et fa pensar que exagera, però que, al mateix temps, desperta la llavor de la sospita i t’inunda la certesa que la realitat sempre supera la ficció.’
Continua: ‘Us creieu els premis literaris? Penseu que el seu objectiu és només la glorificació de l’art i el reconeixement dels millors escriptors que existeixen? És possible que es cometin injustícies perquè l’objectiu final no és tan sincer? Són els premis literaris necessaris per destacar les obres genials de la resta? És tan important la celebritat que no podem reconèixer el talent real? L’àmbit literari és una cara més de la nostra societat hiperconsumista que, desbordada per la sobreoferta, ja no sap com decidir què vol i es deixa endur per les estrelles?’
I conclou Huerga: ‘Amb una intel·ligent (i atureu-vos un moment en això, perquè és ben veritat) i voraç traducció de Yannick Garcia, St Aubyn ens desafia i ens planteja una novel·la amb uns personatges molt ben definits que ben bé es podrien considerar els arquetips de l’ofici editorial, com a mínim, des de la sàtira que ell proposa. St Aubyn planteja preguntes ben serioses per a un llibre d’aparença lleugera. Us hi deixareu endur? Si ho feu, no ho dubteu, us ho passareu molt bé.’
L’autor, Edward St Aubyn, va néixer a Londres l’any 1960. Graduat a la Universitat d’Oxford, és l’autor de vuit novel·les, de les quals ‘Mother’s Milk’ fou finalista del Man Booker Prize l’any 2006, i guanyà, l’any 2007, el Prix Femina Etranger i el premi literari del South Bank Show. La seva primera novel·la, ‘Never Mind’ (1992) fou guardonada amb el Betty Trask. Aquesta novel·la, juntament amb ‘Bad News’ (1992) i ‘Some Hope’ (1994) van esdevenir una trilogia, actualment publicada sota el títol col·lectiu ‘Some Hope’. Entre les seves altres obres de ficció s’inclouen ‘On the Edge’ (1998), finalista del Guardian Fiction Prize, i ‘Lost for Words’ (‘No tinc paraules’, 2014), guanyadora del Bollinger Everyman Wodehouse Prize 2014.
