20.01.2017 - 14:52
|
Actualització: 20.01.2017 - 15:23
L’Audiència de Barcelona ha iniciat avui el judici contra cinc acusats de desviament de fons de la Fundació Catalunya i Territori a UDC. La Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona demana un total de 45 anys de presó i més de 4 milions d’euros en indemnitzacions i multes pels cinc acusats. Segons la fiscalia, UDC hauria rebut fons de l’entitat per saldar deutes amb el grup empresarial IMS que li havia prestat serveis per a l’organització de congressos, reunions o jornades. El jutge d’instrucció i el fiscal conclouen que l’exgerent d’UDC Josep Maria Núñez, mort fa uns anys, i els aleshores dirigents de la fundació, Joan Albert López Sans i Miquel Àngel Cortés, van desviar aquests fons ‘conjuntament i concertada’.
La fiscalia acusa els cinc encausats dels delictes d’estafa, falsedat en document mercantil, administració deslleial, apropiació indeguda, insolvència punible i subsidiàriament delictes contra la hisenda pública i agreujament dolós de la insolvència. López i Cortés s’enfronten cadascú a un màxim de 15 anys de presó i al voltant de 120.000 euros de multa, Josep Boqué, president de la fundació i exdirector general de Consum els anys 90, a 8 anys de presó i 46.000 euros de multa, Xavier Soriano a quatre anys de presó i 600.000 euros de multa i Josep Cornadó Mateu, de la constructora Copisa, a tres anys de presó i 300.000 euros de multa.
El fiscal també demanava dos anys i quatre mesos de presó i 15.000 euros de multa per Josep Maria Núñez, que va morir a principis del 2014, després de conèixer que el jutge havia obert judici oral contra ell. Les indemnitzacions pugen a uns 3 milions d’euros, tot i que s’hauran d’actualitzar amb els interessos i el deute contret amb cada entitat bancària. UDC és responsable civil subsidiari d’aquestes quantitats, però està en concurs de creditors.
El judici està previst que duri 16 sessions, fins el 28 de febrer. A partir de dilluns declararan testimonis, després els pèrits, els administradors concursals i finalment, a partir del 17 de febrer, els acusats, cosa poc habitual ja que solen declarar al principi del judici.
Al·legacions inicials
En la primera sessió, dedicada a les qüestions prèvies, les defenses han intentat revocar alguns dels delictes que els atribueixen la fiscalia, l’Advocacia de l’estat i diversos bancs personats com a acusació particular, com l’entrada i registre dels inspectors d’Hisenda a la seu del grup IMS el juliol del 2006 per falta d’ordre judicial. Les acusacions han al·legat que era una entrada administrativa, no judicial, i que els responsables de l’empresa van autoritzar telefònicament el registre.
Les defenses també han al·legat la prescripció de diversos delictes de falsedat en document mercantil i insolvència punible, i la vulneració del dret de defensa perquè, segons els advocats, la fiscalia ha introduït delictes a última hora o fa un relat de fets contradictori. Per últim, també han al·legat la falta de legitimació dels bancs per acusar als acusats dels delictes que no afecten directament les entitats financeres.
L’advocat d’Unió ha al·legat que la fiscalia i Hisenda no poden acusar-los perquè els impagaments del partit a la fundació no afecten els interessos generals. No obstant això, les acusacions li han recordat que el partit rep subvencions públiques i que els donants de la fundació també tenen deduccions fiscals perquè suposadament defensa interessos generals.
Els magistrats, després de deliberar durant més d’una hora, han remès la seva decisió final a la sentència. Només han acceptat la prescripció d’una petita part dels delictes de falsedat mercantil, cosa que rebaixa la possible pena de López Sans i Cortés dos anys.
Diners de la fundació a empreses privades
En les seves conclusions provisionals, el ministeri públic acusa principalment els dos màxims directius del grup IMS, Joan Albert López Sans i Miquel Àngel Cortés Giné, d’ordir una complexa trama empresarial per tal d’obtenir fons de manera fraudulenta, per tres vies diferents.
El 2003 es van incorporar com a vocals del Patronat de la Fundació Catalunya i Territori (FCT), fundada el 1998 i afí a UDC. La fundació va obtenir entre el 2004 i el 2007 uns 2,9 milions d’euros de donacions d’empreses privades. Segons la fiscalia, aquests dos vocals i el president de la fundació, Josep Boqué, ‘van abusar de la seva condició de rectors’ de l’entitat per ‘de comú acord extreure il·lícitament de la caixa social quantiosos fons’, diners que van anar a parar al grup IMS.
D’una banda, empreses del grup, ara en fallida, van presentar factures falses a la fundació per serveis inexistents. Fins el juliol del 2006 els diners es pagaven amb transferències, però una inspecció tributària va fer que des d’aleshores els diners es retiressin amb xecs de caixa exeptuant l’equivalent a l’IVA–, sense que se’n conegui el destí final. En total, les empreses del grup IMS van obtenir 1,7 milions de la fundació entre el 2004 i el 2006, dels quals només 17.6112 euros eren serveis realment prestats.
A més a més, a la comptabilitat de la FCT hi van apuntar el concepte ‘préstec al grup IMS’ per emparar la sortida de 1,1 milions en efectiu cap a aquest grup, diners que tampoc se’n sap el destí final.
Quan Boqué i els dos vocals van saber que se’ls estava investigant, van redactar, el gener del 2008, un ‘imprecís document’ on es reconeixia que IMS devia 1,1 milions a la fundació, amb el compromís de retornar 200.000 euros mensualment. El maig del 2008, IMS va presentar concurs de creditors, però no hi va consignar aquest deute.
Tot i així, també van aconseguir que l’administrador de la constructora Copisa, Josep Cornadó, pagués part del deute. Per justificar el pagament, Copisa va signar un document privat de concessió d’un préstec sense garanties d’un milió d’euros a Soriano, també vinculat a la fundació perquè busqués clients i projectes per a la constructora al nord d’Àfrica. Dos dies després d’aquest document privat, Soriano va adquirir el crèdit de la fundació a IMS, tot i que les empreses ja estaven en concurs de creditors, cosa que es va amagar.
El fiscal no es creu aquests documents, però diu que si els dos crèdits són certs, Xavier Soriano va deixar de pagar gairebé 460.000 euros de l’IVA i l’IRPF del 2009, i Copisa 176.000 euros també en impostos.
Locals de la Fundació gratis per a UDC
El vincle del cas amb UDC també arriba pel fet que la fundació li va llogar cinc locals al partit democristià el març del 2002, un a Tàrrega, dos a Lleida i un a Tarragona. Però des del 2006, el president de la fundació, Josep Boqué i els dos vocals Joan Albert López Sans i Miguel Ángel Cortés Giné van deixar d’exigir el pagament dels lloguers a Unió. A més, el 2009 la fundació va vendre els locals al partit per un valor total de 478.000 euros, molt inferior al preu de mercat, i amb condicions ‘anormalment avantatjoses pel comprador’. Un cop oberta la investigació judicial, Unió ha pagat 160.000 euros pendents de la compra i 35.700 euros pendents dels lloguers impagats. Però el fiscal considera que UDC encara no ha retornat a la fundació tot el que li deu.
Per últim, entre 2003 i 2007 Kontrast Produccions va facturar milers d’euros a UDC per organitzar congressos, jornades i trobades, però el partit no va declarar aquestes factures a Hisenda. El 2005, el partit va contreure un deute amb l’empresa. El gerent, Josep Maria Núñez, va indicar a l’empresa que presentés les factures pertinents al grup IMS per valor d’uns116.000 euros, i el grup empresarial les va pagar, tot i que havia rebut prèviament diners de la FCT. De fet, la fundació va pagar directament 61.448 euros a Kontrast per feines fetes per UDC.
Entitats bancàries estafades
En la vessant d’estafes bancàries, segons la fiscalia, els dos principals acusats dirigien les quatre empreses ‘del primer nivell’ del grup i van posar ‘testaferros’ per dirigir les 19 companyies del segon nivell, a les quals presentaven factures per conceptes falsos, per aparentar una falsa solvència econòmica.
D’aquesta manera, des del 2003 fins el 2007 van aconseguir fer funcionar un circuit de descomptes bancaris amb 20 entitats financeres com el BBVA, Catalunya Banc, La Caixa o Barclays, amb 128 comptes bancaris i 60 línies de crèdit. Mitjançant aquestes línies de descomptes bancaris, les quatre empreses principals van crear una ‘pilota financera’, ja que els diners que obtenien per un costat els tapaven amb línies de crèdit d’un altre compte bancari presentant milers de factures falses davant de les empreses del segon nivell del grup. La bombolla es va tornar insostenible i va esclatar el maig del 2008, quan les empreses van presentar concursos de creditors per valor de 16 milions d’euros.
La fiscalia detalla les quantitats que va demanar cada empresa a cada entitat, que van arribar al total de 7,4 milions d’euros. Bona part d’aquests diners van desaparèixer, després de circular per diversos comptes, mitjançant extraccions en efectiu. El total de factures falses va assolir els 57,6 milions d’euros entre el 2003 i el 2007, tot i que no tot l’import ha estat defraudat als bancs, sinó que algunes línies de crèdits sí que es retornaven amb crèdits obtinguts en altres entitats.
Una segona part d’aquest entramat financer és l’obtenció d’un crèdit d’un milió d’euros per part de l’Institut Català de Finances (ICF) el 2003, amb garantia hipotecària d’un immoble. Segons la fiscalia, en la tramitació i concessió del crèdit s’observen un ‘cúmul d’anomalies que apunta raonablement a un inexplicable tracte de favor’ al grup IMS, tot i que no s’ha pogut determinar quin responsable de l’ICF va fer les gestions per afavorir aquesta empresa.
El crèdit havia de servir, gairebé a parts iguals, per pagar un ‘leasing’ immobiliari -import concedit a l’acte– i per realitzar inversions, que s’havien de justificar mitjançant factures. Un mes després de signar la concessió del crèdit, l’empresa va presentar 16 factures ‘manipulades o inventades completament’ a nom d’empreses del segon nivell del grup. En total falten per retornar 727.249 euros del crèdit, tot i que pot ser cobert amb la garantia hipotecària.
