05.10.2023 - 21:36
Qüestionar-se què és veritat i què és mentida i què fa que un relat s’accepti com a cert. L’espectacle Berenguera, que s’ha estrenat a la Fira Mediterrània de Manresa, posa aquest debat al centre i ho fa utilitzant la Intel·ligència Artificial. Una tecnologia que, enguany, s’ha incorporat a la Mediterrània amb la voluntat d’acostar-se a l’arrel tradicional des d’una mirada polièdrica. La IA és l’eix central de les Jornades Professionals, i també està present en unes quantes propostes artístiques incloses a la programació oficial. A més de Berenguera,també s’ha estrenat Ni.U, un espectacle en què l’artista Núria Andorrà uneix tradició, orígens, identitat, territori i intel·ligència artificial.
La intel·ligència artificial cada vegada és més present a la cultura i també en les propostes d’arrel. Ho demostren els diversos espectacles que combinen materials de cultura popular i tradicional amb intel·ligència artificial i que enguany es poden veure a la 26a Fira Mediterrània de Manresa. Precisament, aquest serà un dels eixos vertebradors de la fira d’enguany, ja que, tal com ha explicat el director artístic, Jordi Fosas, han volgut posar “la mirada cap al futur”.
Dos dels espectacles que fan servir aquesta tecnologia s’han estrenat oficialment aquest dijous a la tarda a la fira. Un d’ells és Ni.U, el darrer projecte Núria Andorrà, que s’inspira en el paisatge i a la gent de la Vall del riu Corb. El canvi climàtic que modifica el paisatge, les dificultats dels pagesos per treballar la terra o la cultura d’arrel que s’ha transmès pel boca-orella són alguns dels temes que es troben al muntatge. Inspirant-se en les cançons de pandero quadrat que es tocaven a la zona, Andorrà barreja la música contemporània, electrònica i experimental on la improvisació lliure hi és present per mantenir l’obra viva i les intèrprets van reaccionant a temps real.
Berenguera, de Gerard Franch i Maria Jover tracta de la posada en escena de l’obra i vida de la trobadora, mística i científica Berenguera de Vilamur, nascuda al segle XII a Vilamur, al comtat de Girona. Amb aquesta peça, que inclou els llenguatges del cant, la dansa i la poesia, els autors també volen que el públic sigui partícip des d’un bon principi convidant-los a reflexionar sobre allò que estan veient i explicant i qüestionant la veritat sobre el relat de la història que han explicat. “Volem que la gent es qüestioni allò que és veritat d’allò que és mentida i quins són els processos individuals que cadascú utilitza per discernir el què és cert del que es fals”, subratlla Gerard Franch.
