12.06.2017 - 16:42
|
Actualització: 13.06.2017 - 02:18
Marzà destaca la necessitat que la normativa autonòmica blinde la inversió en educació i contemple l’aprenentatge al llarg de la vida
VALÈNCIA, 12 (EUROPA PRESS)
El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, i el secretari autonòmic d’Educació i Investigació, Miquel Soler, han presentat este dilluns davant els diferents agents de la comunitat educativa els eixos del procés de participació per a elaborar la Llei Integral Valenciana d’Educació (LIVE), l’esborrany de la qual esperen tindre llest a la fi d’enguany, per a poder portar-la a debat a les Corts en 2018.
El procés participatiu, que arranca este dilluns, busca fer una “reflexió conjunta” entre totes les persones implicades en l’educació amb l’objectiu de tindre una norma “més digna, més lliure, més dinàmica”, que arreplegue els “punts en comú” de totes les parts i que “blinde pressupostàriament la inversió en educació”, a més de “tindre en compte l’aprenentatge al llarg de la vida, amb un consens pedagògic”, ha defès el conseller.
A diferència d’altres territoris, ha dit, la Comunitat Valenciana no compta amb una “llei pròpia” que s’emmarque en el marc normatiu estatal, per la qual cosa ha reivindicat la necessitat d’una normativa valenciana que definisca “el model educatiu que volem i responga les necessitats del nostre territori”.
En este sentit, Marzà ha assenyalat que mentre la majoria de les lleis existents fan que els xiquets hagen d’adaptar-se al sistema, des del seu departament defenen el contrari: “que els alumnes han d’estar en el centre del sistema i, per tant, és el sistema el que ha d’adaptar-se. Les escoles no són fàbriques per a traure rèpliques de desigualtats, volem una escola crítica, més justa, més inclusiva, més solidària i més oberta a l’entorn que ajude a canviar el model productiu del nostre territori. Una escola garant de la igualtat d’oportunitats”, ha reivindicat.
La futura Llei Integral Valenciana d’Educació emana de l’Acord del Botànic que té en compte la creació l’any 2011 de la comissió d’estudi no permanent en les Corts Valencianes per a estudiar tècniques i actuacions per a millorar el rendiment escolar i les possibilitats d’ocupació dels joves, que va generar l’aprovació de la resolució 566/VIII al març de 2015.
A partir d’este treball, el Consell Escolar Valencià (CEV) va elaborar un decàleg baix el paraigua de l”Estratègia Europea 2020′ que plantejava els desafiaments vinculats i enfocats al desenvolupament educatiu de l’alumnat sobre la base de la motivació, implicació, benestar, autonomia, responsabilitat i autoexigencia, pensament crític i creatiu, maduració equilibrada, participació i protagonisme, convivència, implicació de la família, qualitat de l’oci, el talent i rendiment d’aprenentatges. Estos 12 desafiaments han tingut com a resultat 343 propostes d’acció concretades en un document estratègic, fruit de processos de participació ciutadana.
“A partir d’estos documents de diagnosis i reflexió, volem fer un pas més enllà i fer partícip a tota la comunitat educativa, de forma individual i de forma col·lectiva a través d’un procés consultiu” per a l’elaboració de la Llei en el qual s’escoltarà als especialistes i als qui estan en el dia a dia en les aules. “Ha de ser una llei en la qual participe la comunitat educativa i que s’aprove amb el màxim consens possible”, ha apuntat el conseller.
CALENDARI DEL PROCÉS PARTICIPATIU
En este context, el secretari autonòmic d’Educació i Investigació, Miquel Soler, ha traçat les línies participatives del procés que consten d’un calendari de reunions per a escoltar, abans de l’estiu, a sindicats, grups parlamentaris, associacions de directors, associacions d’inspectors, AMPA, escoles de Magisteri, patronals de l’escola concertada, cooperatives i patronals de l’ensenyament privat, entre d’altres.
També s’han elaborat diferents qüestionaris dirigits al professorat, a les AMPA dels centres educatius i a les famílies en general, que podran ser contestats per totes aquelles persones implicades que ho desitgen.
En definitiva, este procés pretén plantejar i respondre preguntes com “Què volem ser de majors?”, “quin model educatiu volem per a acompanyar-ho?” i què podem fer per a trobar punts d’equilibri i “avançar junts”, ha subratllat.
Acabat el procés consultiu, es realitzaran una sèrie de trobades per les diferents comarques valencianes per a acostar les reflexions i les diferents aportacions de la comunitat educativa.
ABSÈNCIA DE STEPV
L’acte ha comptat entre els seus assistents amb representants de tota la comunitat educativa a excepció del STEPV-Intersindical Valenciana, que ha decidit no acudir perquè considera que es tracta d’un “acte merament propagandístic quan en el sistema educatiu existixen problemes importants que no estan sent resolts per l’administració educativa valenciana”.
Sobre este tema, el conseller Marzà ha assenyalat que estan segurs que es reuniran amb ells més endavant i que “participaran en l’elaboració” de la Llei Integral Valenciana d’Educació. “Els anem a tindre en compte igual que al conjunt de la comunitat educativa que hui ha estat present”, ha garantit.
En el dia a dia un pot tindre posicions diferents, ha apuntat el conseller, “però si posem en el centre els xiquets estem segurs que totes les aportacions estaran” i ha augurat que arribaran a “equilibris i consensos entre les diferents parts de la comunitat educativa” que “estaran en la Llei”.
