Tot arraconant el 155: el PP renuncia a l’amenaça principal contra el referèndum

La pretemporada política va deixar ahir una notícia que, tot i haver passat sense ni pena ni glòria ni ocupar grans portades, té una importància cabdal. El portaveu del PP al congrés espanyol, Rafael Hernando, va dir que el govern espanyol ja havia descartat, per raons temporals i jurídiques, d’aplicar l’article 155 de la constitució, que obria la porta a la suspensió de l’autonomia catalana. D’aquesta manera, l’executiu espanyol renuncia a la principal eina jurídica que tenia a les mans sense dependre de tercers per a impedir que el dia 1 d’octubre es posin urnes.

Els rumors, les amenaces i les opinions sobre la possibilitat d’una intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol s’havien anat succeint i repetint aquests últims mesos en funció dels moviments que feia el govern català. L’article 155 parla de ‘compliment forçós de la legalitat vigent’ per part de les autoritats autonòmiques i diu que el govern espanyol donaria instruccions a totes les autoritats, en aquest cas, la Generalitat. Aquesta hipòtesi era perfecta per al PP, ja que l’aplicació d’aquesta via depèn d’un previ vist-i-plau del senat, on els populars tenen la majoria absoluta. Però si no hi ha cap canvi de rumb, l’executiu espanyol descarta aquesta via.

I el 116?
Si retrocedim en la lectura de la constitució, ens trobem amb l’article 116, que fa referència als estats d’alarma, excepció i setge, unes mesures més dures que les que implica el 155. Segons la llei 4/1981, que desplega l’article 116, es declararan els estats d’alarma, excepció o setge ‘quan circumstàncies extraordinàries fessin impossible el manteniment de la normalitat mitjançant els poders ordinaris de les autoritats competents’.

Una informació d’El Periódico del març explicava que l’executiu de Rajoy estudiava aquesta possibilitat en el cas que el 155 fos insuficient: ‘En el cas que hi hagués una forta reticència d’un govern regional o local, o de diversos, per a complir les sentències i les decisions del Tribunal Constitucional, desafiant obertament els poders d’execució del tribunal, posant en risc el sistema constitucional en el seu conjunt, es podria aplicar l’article 155. Si la situació fos més greu, aleshores l’article 116 també podria ser aplicable’, deia el text citat per El Periódico.

Tanmateix, l’estat d’excepció requereix la prèvia autorització del congrés espanyol, no pas del senat, i és aquí on el PP podria tenir problemes. El PSOE ja va avisar, setmanes enrere, que en cap cas no donaria suport a l’aplicació del 155, de manera que es fa difícil de pensar que els diputats socialistes donarien suport a una mesura tan extrema com l’estat d’excepció. També té un pes important l’efecte que pot tenir una mesura com aquesta en l’escena internacional, ja que podria generar un alt grau de desconfiança.

La llei de seguretat
Mariano Rajoy encara podria fer ús de la llei de seguretat nacional espanyola, aprovada el 2015 i que permet a l’executiu espanyol de mobilitzar els mossos ‘per millorar la resposta en cas de nous riscos i amenaces’. I el referèndum podria entrar en aquesta categoria. Fins ara, el govern català ha evitat trepitjar el terreny de la desobediència, però una situació com aquesta podria obrir-ne el meló. Sense anar més lluny, l’última remodelació a la Conselleria d’Interior, amb les sortides de Jordi Jané com a conseller i d’Albert Batlle com a director dels Mossos d’Esquadra, ha deixat el camí preparat de cara a una futura desobediència necessària.

Al marge dels instruments que l’estat espanyol tingui a les mans per a evitar el referèndum de l’1 d’octubre, el poder judicial espanyol també pot emprendre un camí paral·lel que generi contratemps en el full de ruta. Ens referim a inhabilitacions exprés i sancions econòmiques a càrrecs electes. Però, novament, topem amb el tema de la desobediència. Per tant, serà la voluntat dels diputats i consellers que permeti de culminar el procés.