05.06.2017 - 18:15
Explica en la Comissió de les Corts que “a voltes” l’empresa no s’ajustava “estrictament” a la llei de contractes
VALÈNCIA, 5 (EUROPA PRESS)
L’arquitecte Jaime Prior i Llombart ha apuntat este dilluns que treballar amb la Conselleria d’Educació o amb Ciegsa en la construcció de centres era “quasi com l’aigua i l’oli” perquè la Conselleria va treballar “amb la llei, amb criteri recte i senzill”, mentre que Ciegsa “no”, doncs “de vegades” es feien les coses “dins de la llei d’administracions” i “de vegades no”, encara que ha precisat que ningú li va demanar que cometera cap il·legalitat. Com a exemple, ha explicat que en un centre a l’Alcora (Castelló) li van obligar a canviar tota la fusteria per una altra més cara i pitjor.
Prior ha assenyalat que “els projectes tenien una supervisió intensa en Ciegsa, però no era la mateixa que la Conselleria a nivell tècnic; les motivacions de la Conselleria eren molt argumentades i molt legals, tenien més raó que un sant; les de Ciegsa tenien un toc de discrecionalitat”, ha subratllat durant la seua compareixença en les Corts en la Comissió d’Investigació de les activitats de l’empresa pública Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA, (Ciegsa), –creada arran d’un informe de la Intervenció que va detectar més de mil milions d’euros en sobrecostos–.
“Era una altra cosa absolutament diferent que no s’ajustava estrictament al que era la llei de contractes, m’imagine que perquè així es podia fer”, ha concretat. Prior, que va realitzar tres encàrrecs per a Ciegsa mitjançant concurs públic –tres centres a l’Alcora, Xilxes i Viver-Xèrica (Castelló), ha reconegut que els tres projectes van experimentar “reformats” –modificacions en el projecte inicial– que van suposar sobrecostos, al seu juí, alguns injustificats.
Entre ells, ha citat el canvi en la fusteria en l’institut de l’Alcora de nova construcció, el contracte de la qual es va firmar l’any 2000. “Jo tenia prevista una fusteria exquisida i no els venia bé; motius per a canviar-la, cap. La propietat volia canviar-la; era com passar d’un Mercedes a un Peugeot i et costava més car”, ha destacat.
L’arquitecte ha manifestat que, en este cas, el projecte del centre a l’Alcora “no tenia folgança per a un reformat” –almenys no superior al 10% que contempla la llei de contractes– i la seua empresa, que dirigia el projecte i defenia no realitzar canvis, “tenia el suport dels tècnics de la Conselleria” que en eixe moment supervisaven les obres.
No obstant açò, ha assegurat que “va arribar una persona, que no sé qui l’enviava, era de rang superior a estos tècnics, i tot el cavall de batalla era que jo tenia prevista una fusteria exquisida i no els venia bé”, ha explicat Prior, qui ha agregat que açò va significar “una desautorització” per a ell i per als tècnics de la Conselleria, els qui, segons ha assenyalat, “no van aparéixer en la resta de l’obra” a partir d’eixe moment, quan fins llavors ho feien diàriament.
VA TROBAR A FALTAR “FERMESA RACIONAL” EN CIEGSA
En relació als projectes de centres a Xilxes i Viver-Xèrica, ha recordat que al principi tots dos contractes es van firmar amb la Conselleria a la fi dels anys 90 i, posteriorment, després de la creació de Ciegsa, es firmen amb l’empresa pública.
En el primer cas, “es van comportar d’una manera esplèndida, però a mitat d’obra, que en principi no necessitava reformat, va arribar una nota de Ciegsa que deia que per escrit de l’Ajuntament calia incorporar el poliesportiu –que al principi havia proposat incorporar l’arquitecte però s’havia rebutjat– i un joc de ‘pilota valenciana'”, per la qual cosa “aleshores es va haver de fer i això no entrava dins del 10% –de la llei de contractes– ni de conya”, ha afirmat.
A Viver-Xèrica, tots dos ajuntaments van rebutjar la ubicació proposada per Prior i demanaven que el centre se situara entre tots dos termes municipals, malgrat que, segons el parer de l’arquitecte, la situació plantejada inicialment era la més adequada. “En aquell moment vaig trobar a faltar fermesa racional per part de Ciegsa, hi havia arguments de sobra per a la ubicació inicial, deixar-se portar per eixa visceralitat; els tècnics de Ciegsa estaven d’acord en què era una cosa kafkiana i treta de l’Espanya del segle XIX”, ha manifestat.
ADJUDICACIÓ A UNA TREBALLADORA DE CIEGSA
Jaime Prior, que es va presentar a “molts concursos”, ha explicat que en una ocasió, en 2009, es va queixar per no haver resultat seleccionat per a realitzar una assistència tècnica malgrat que, segons ha apuntat, presentava l’oferta més econòmica. Per este motiu, va sol·licitar a Ciegsa els motius del rebuig de la seua oferta.
“Rep un fax cridant-me pesat, més o menys, què volia dir això de tant preguntar”, ha relatat l’arquitecte, qui ha assegurat que va mantindre una reunió personal “particularment desagradable” amb el conseller de Ciegsa Álvaro Esteso en la qual este li va manifestar que no li anava a facilitar la resolució, per la qual cosa Prior va decidir recórrer al Síndic de Greuges, qui va reclamar a Ciegsa la resolució, que no se li va enviar fins a un any després de l’adjudicació del contracte i sense la motivació corresponent.
“L’adjudicatària era Beatriz García Figueruelo”, que segons Prior “treballava en Ciegsa”, un fet que li va cridar l’atenció, encara que va decidir no iniciar un contenciós perquè no ho va veure “convenient” i perquè el contracte de la persona adjudicatària “ja havia passat”.
“NOMÉS CAL VEURE COM S’HAN ADJUDICAT PROJECTES”
Preguntat pel PP sobre si des de Ciegsa li havien demanat que cometera algun tipus d’il·legalitat, l’arquitecte ha reconegut que no, però ha matisat que potser perquè també “sabien la meua contestació”. “Sé que hi havia obres que es licitaven de forma pública, però hi havia unes altres que no, no sé el motiu ni la forma”, ha destacat Prior, qui ha reclamat que s’estudie l’historial de les empreses que es presenten als concursos a l’hora d’adjudicar obres.
