Els arqueòlegs fan una troballa singular en un vaixell romà enfonsat a les illes Formigues

Els arqueòlegs han recuperat àmfores de fa dos mil anys amb restes de salaons i han fet una troballa singular al segon vaixell romà enfonsat a les illes Formigues. Que la fusta de la nau s’hagi conservat al llarg dels segles ha permès de trobar allò que en arquitectura naval es coneix com el raig de Júpiter. Un sistema per unir la quilla amb la roda de popa i de proa en què les fustes fan una ziga-zaga i recreen l’atribut que representava el déu de déus. El d’aquest vaixell s’ha trobat en molt bon estat de conservació. Per aprofundir en la història d’aquesta nau del segle I aC i saber com els arqueòlegs hi treballen, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha recreat el seu enfonsament en 3D dins l’exposició “Naufragis. Història submergida”.

Al fons marí de les illes Formigues, al Baix Empordà, hi ha dos vaixells d’època romana. El primer, batejat com a Formigues I, transportava vi i data de mitjan segle I aC. L’altre derelicte, el Formigues II, es va enfonsar en aquest mateix indret pocs anys més tard, durant una tempesta que va projectar la nau contra l’arxipèlag.

Aquest vaixell, construït durant el darrer quart del segle I aC, no solament conserva el carregament d’àmfores; el fons marí que l’ha resguardat durant més de dos mil·lennis també n’ha preservat la fusta del buc. Transportava salaons i salses de peix procedents de la Bètica –l’actual Andalusia– i segurament, el port de destí era el d’Arles o el de Narbona.

El Formigues II s’ha convertit en el primer jaciment subaquàtic de l’estat espanyol situat en una fondària que s’excava amb metodologia científica. És a dir, no s’hi han fet solament prospeccions o extraccions sistemàtiques; tot i ser a gairebé cinquanta metres de profunditat, els arqueòlegs hi treballen com si fossin a terra ferma. Però amb tots els hàndicaps de fer-ho sota l’aigua.

Campanya rere campanya, els arqueòlegs han anat descobrint els secrets que guarda el Formigues II. “Hem de tenir present la fondària a la qual es troba el jaciment; això fa que els treballs siguin molt lents i que encara ens quedi molta cosa a descobrir d’aquest vaixell”, explica a l’ACN la responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), Rut Geli.

Enguany, l’excavació s’ha centrat a la part de la popa del derelicte. I ha estat aquí quan, després de retirar les àmfores i deixar la fusta del vaixell al descobert, els arqueòlegs han pogut estudiar part de la seva arquitectura naval. Han localitzat la base d’un dels puntals que aguantaven la coberta de la nau i, sobretot, han fet una troballa singular: el raig de Júpiter. “És una unió molt elaborada i sòlida, que entronca la quilla, el principal eix longitudinal del vaixell, amb la roda de popa”, concreta Geli.

Per aconseguir que totes dues fustes acabessin fonent-se en una de sola, s’encaixaven mitjançant una ziga-zaga. D’ací, precisament, pren el nom aquest sistema de construcció naval (perquè la forma recorda el llamp que identificava el pare dels antics déus).