31.07.2023 - 14:58
|
Actualització: 31.07.2023 - 17:40
El jaciment arqueològic de Montlleó, situat al terme municipal de Prats i Sansor (Cerdanya), és més antic del que es creia, segons que ha descobert l’equip d’arqueòlegs del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona (UB) que entre el 17 i 27 de juliol va excavar aquest jaciment a l’aire lliure del paleolític superior.
Més concretament, els experts han descobert que l’antiguitat del nivell basal del jaciment és de fa uns 23.000 anys i que es correspon amb el moment climàtic més fred de la darrera glaciació. També han trobat eines de pedra i malacologia que evidencien que Montlleó era un punt clau en la travessa dels Pirineus durant aquest període.
L’equip del SERP, integrat per onze estudiants i graduats en Arqueologia de la UB, i sota la direcció dels investigadors Marta Sánchez de la Torre, Cynthia Belén González i Xavier Mangado Llach, va recuperar nombroses eines lítiques característiques del període solutrià (una fase de la qual s’han trobat escassos testimonis a Catalunya), juntament amb més d’una trentena de restes malacològiques de petxines i cargols marins emprats per a l’abillament personal.
Aquesta troballa evidencia que el jaciment de Montlleó, situat en un turó sobre la plana, era un punt clau en la travessa dels Pirineus durant la darrera glaciació, atès que les eines de pedra exhumades, com també la malacologia, evidencien contactes entre la costa i l’interior, com també entre ambdós vessants de la cadena muntanyosa.
Montlleó va ser ocupat per una tribu de caçadors-recol·lectors nòmades, que van desenvolupar activitats com ara esquarterar animals de caça o bé elaborar eines de pedra, d’os o de banya. A diferència del jaciment del Castellot de Bolvir, a Montlleó no s’hi va fer cap construcció, ja que en aquella època de la prehistòria només s’hi aixecaven cabanes desmuntables. Tot i això, tot analitzant-ne les restes es poden diferenciar els espais segons la seva funció.
