25.04.2021 - 21:50
|
Actualització: 26.04.2021 - 04:08
Després de mesos d’incertesa, els demòcrata-cristians alemanys han triat finalment l’home que es presentarà a les eleccions del setembre per substituir Angela Merkel com a canceller. Armin Laschet és actualment ministre-president (el cap de govern) de l’estat de Rin del Nord – Westfàlia i ha encapçalat la Unió Cristiano-demòcrata (CDU) des que Merkel va abandonar aquesta funció al gener.
Va ser triat per davant de Markus Söder, cap del partit germà de la CDU, la Unió Social-cristiana (CSU), i ministre-president de Baviera. Söder havia guanyat el suport d’uns quants pesos pesants de la CDU i nombrosos sondatges d’opinió mostraven que tenia més suport públic que Laschet.
De fet, tan sols el 29% dels alemanys enquestats veia Laschet apte per a ser canceller, i Söder tenia el suport del 63%. Una altra enquesta suggeria que el nomenament de Laschet podria costar al partit 98 escons. Però el fet que Laschet dirigeixi el partit que ha tingut la cancelleria d’ençà del 1949, tret de vint anys, segurament farà que sigui el favorit per a succeir Merkel.
Qui és Laschet?
Laschet, de seixanta anys, ha estat constantment subestimat durant la seva carrera, una experiència que comparteix amb Angela Merkel i fins i tot amb Helmut Kohl, que van superar col·legues més coneguts abans d’ocupar el càrrec més important d’Alemanya.
El 2017, va aconseguir una sorprenent victòria quan esdevingué ministre-president de Rin del Nord-Westfàlia, seu del gran centre industrial del Ruhr, a més d’importants aglomeracions urbanes al voltant de Colònia i Düsseldorf. Antic diputat, Laschet es declara pro-europeu i es presenta com a centrista, molt a l’estil de Merkel. Aquest va ser l’èxit de la seva proposta a la CDU quan va ser elegit cap del partit el gener per un estret marge contra el representant de l’ala dura, Friedrich Merz.
Amb el seu suau accent renà, Laschet sembla més un batlle de poble que no un cap de nació. No obstant això, ha demostrat ser un mestre de la gestió del partit en la contesa per a presidir-lo, tot contactant un per un amb els càrrecs intermedis per tal d’apuntalar el suport (una cosa per la qual Kohl també va ser famós).
Laschet també pot ser dur. Ha adoptat una línia severa en qüestions d’ordre públic al seu estat natal, on va culpar maldestrament búlgars i romanesos dels brots locals de covid-19. L’any passat va pressionar constantment per accelerar la relaxació de les restriccions de la covid, tot situant-se en contra de Merkel, i es va trobar amb les crítiques d’ella el març d’enguany per no haver aplicat les restriccions amb prou rigor.
Laschet també ha rebut crítiques per les seves declaracions de política exterior en què qüestionava la responsabilitat de Rússia als atemptats de Salisbury i el suport al règim de Baixar al-Assad a Síria. Dit això, els assumptes exteriors no han estat encara un pilar important a la carrera política de Laschet i és probable que giri cap al corrent europeu si assumeix el paper de cap de la nació.
Per què ell?
L’elecció de Laschet en compte de Söder s’explica en part per la complexa relació entre la CDU i la CSU. La CSU és l’ala bavaresa de la democràcia cristiana alemanya i ha estat ferma defensora dels interessos de Baviera, cosa que no es veu bé fora d’aquest estat. Les dues vegades anteriors (el 1980 i el 2002) en què la CSU ha presentat el candidat a canceller, el partit ha estat derrotat, cosa que els defensors de Laschet han assenyalat sovint.
Les dues ales de la democràcia cristiana alemanya també s’han enfrontat, fa poc, per la política migratòria. El 2018 hi hagué una disputa pública entre Merkel i Horst Seehofer, llavors cap de la CSU i ministre d’Interior del seu govern, per la política de fronteres obertes de la cancellera. La crisi va esclatar i, curiosament, va convertir Söder en la cara pública de la CSU. Des de la seva nova posició, va girar cap a una posició més centrista i es va esforçar per destacar les seves credencials ambientals.
Tanmateix, amb això no n’hi hagué prou per a convèncer la majoria de l’òrgan executiu de la CDU que donés suport a Söder com a candidat a canceller. En una reunió virtual caòtica, trenta-un membres van votar en secret per Laschet. El resultat va ser de nou vots a favor de Söder i sis abstencions, cosa que representa una bona victòria per a Laschet, però no un suport rotund.
L’endemà, Söder va acceptar el resultat de mal grat, i el secretari general de la CSU va declarar que Söder continuava essent “el candidat a canceller dels nostres cors”. Alguns pesos pesants havien donat suport a Söder –sobretot Reiner Haseloff, ministre-president de Saxònia-Anhalt–, però molts més van donar suport a Laschet. És possible que hi hagi hagut preocupació per l’enfocament més aviat despectiu i gairebé populista de Söder envers els òrgans del partit (als membres del Präsidium, o nucli de l’executiva de la CDU, no els va fer gens de gràcia de ser comparats amb una sala plena de fum).
Arribarà al cim?
Pocs mesos abans de les eleccions, la gran pregunta és si Laschet pot guanyar prou suport públic per a convertir-se en canceller. El primer sondatge fet després del seu nomenament donava als Verds un avantatge de set punts. El sondatge suggeria que, encara que la CDU / CSU quedava en primer lloc, hi havia opcions que podrien deixar-la fora del govern (una coalició entre els Verds i uns quants partits podria formar un bloc més gran).
A principi d’any, era gairebé segura una coalició CDU / CSU-Verds, però el programa de vaccinació d’Alemanya, que trontolla, l’escàndol de les contractacions corruptes que afecta els diputats de la CDU-CSU i els problemes interns de la Democràcia Cristiana han malmenat aquesta possibilitat. No obstant això, el clima és febril i la CDU-CSU podria recuperar terreny d’aquí al setembre, sobretot si agafa embranzida la vaccinació. Val la pena d’observar la política alemanya, que potser proporcionarà un altre centrista subestimat com a polític més important de la UE.
Ed Turner és codirector de l’Aston Centre for Europe, Aston University. Aquest article va aparèixer originalment a The Conversation.
