16.08.2023 - 18:25
|
Actualització: 16.08.2023 - 18:33
Els 350 diputats de la quinzena legislatura espanyola entraran a l’hemicicle del congrés sense saber del cert qui serà el substitut de Meritxell Batet al capdavant de la mesa. El PSOE ha presentat de candidata l’ex-presidenta de les Illes Francina Armengol, en un gest per mirar d’acostar posicions amb l’independentisme. “És una dona feminista, dialogant, amb grans conviccions i amb un caràcter fort”, ha dit el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez.
ERC veu amb bons ulls la candidatura, tot i que no li ha garantit els vots. El diputat Francesc-Marc Álvaro ha explicat que els socialistes havien d’acceptar tres condicions: permetre l’ús del català al congrés espanyol; tirar endavant una comissió d’investigació sobre l’espionatge amb Pegasus i no entorpir la tramitació d’una llei d’amnistia.
Junts, en canvi, actua amb hermetisme absolut i no desvelarà fins a l’últim minut el sentit del vot. Els set diputats del partit de Carles Puigdemont, que ha reclamat fets comprovables abans de cedir cap vot, tenen la clau de volta per a determinar la presidència i ho decidiran després de comprovar si el govern en funcions executa aquests fets o no.
El compromís amb el català a Europa que Pedro Sánchez ha posat sobre la taula no és el gest que espera Junts, atès que és un comodí antic que el PSOE mateix ha fet servir anteriorment. L’ex-president José Luis Rodríguez Zapatero ja s’hi va comprometre el 2004, però a l’hora de la veritat ni tan sols ho va arribar a demanar a Brussel·les. “No tenim cap confiança en els partits polítics espanyols, tota precaució és poca i les promeses no ens escalfen ni ens refreden”, havia advertit Puigdemont poc abans de l’oferta.
Per la seva banda, la cap de Sumar, Yolanda Díaz, diu que és optimista i creu que un acord evitarà una majoria del PP i Vox a la mesa. En aquest sentit, ha explicat que ella mateixa i l’ex-diputat Jaume Asens negociaven amb secretisme i al màxim nivell amb Junts per desencallar la situació. Anteriorment, la formació de Puigdemont havia desmentit aquesta mena de contactes.
El fantasma del blocatge
La votació de la mesa és secreta –els diputats introdueixen personalment els vots en una urna– i dóna marge a les sorpreses. Ara per ara, el bloc que encapçala el PP té 171 suports: els seus diputats més els de Vox i el d’Unió del Poble Navarrès (UPN). La seva candidata serà la portaveu del PP al congrés espanyol fins ara, Cuca Gamarra. L’altre bloc, encapçalat pel PSOE, també pot arribar als 171 vots amb Sumar, ERC, EH Bildu, el PNB i el BNG.
Perquè Gamarra i Armengol siguin elegides en primera volta necessiten majoria absoluta (176 vots), però en la previsió més factible, mentre Junts i Coalició Canària (CC) no aclareixen què fan, estan empatades. En segona volta, el president del congrés tan sols requereix majoria simple per a ser investit. Ara fa quatre anys, Batet ho va ser amb 166 vots.
Junts decidirà el sentit del vot en una executiva telemàtica a les vuit del matí, però CC ha insistit que no es mouria de la seva proposta: qui vulgui el seu vot ha de cedir la presidència o la vice-presidència del congrés al PNB. Així doncs, si les coses no canvien, totes dues formacions poden optar per no donar suport ni al PSOE ni al PP, fet que pot blocar la constitució de la cambra amb un empat a 171 vots.
En cas d’empat, el reglament del congrés estipula, en l’article 37.3, que el ple ha de tornar a votar fins que es trenquin la igualtat. “Si en alguna votació es produeix un empat es faran successives votacions entre els candidats igualats en vots fins que l’empat sigui dirimit”, diu el reglament. Fins ara, no ha passat mai que un empat forci la repetició de la votació de la presidència.
La resta de la mesa
Si el ple del congrés és capaç d’elegir un president de la mesa, seguidament es votaran els quatre vice-presidents i els quatre secretaris. Els candidats més votats són els elegits. El PP, amb 137 escons, i el PSOE, amb 121, tenen garantida una vice-presidència i una secretaria cadascun. Així mateix, és previsible que arribin a acords amb Vox (33 diputats) i Sumar (31) per repartir-se alguna de les altres places.
En les negociacions de la mesa, Sumar no ha descartat que una de les cadires –segurament una secretaria– acabi en mans d’un partit nacionalista o independentista. La presència de membres de CiU i el PNB ha estat habitual a la mesa –ha passat en nou legislatures de les catorze–, però no hi tenen cap representant d’ençà del 2011, amb Jordi Jané.
