02.10.2022 - 21:40
La presidenta del govern de les Illes, Francina Armengol, afronta el darrer debat de política general de la legislatura abans d’uns comicis que es presenten amb un resultat incert pels dubtes que es pugui reeditar per tercera vegada un pacte de progrés.
Armengol va anunciar el 23 de setembre que tornaria a ser la candidata del PSIB per a les eleccions d’ací a poc més de mig any, amb l’objectiu d’allargar el rècord de legislatures progressistes contínues que ella mateixa ja encapçala –de les dues actuals a tres– i acostant-se al de les quatre que va assolir el Partit Popular a començament de la democràcia –amb tres presidents diferents: Gabriel Canyellas, Cristòfol Soler i Jaume Matas.
De moment, és la primera dirigent progressista a fer-ho durant vuit anys seguits. A la primera legislatura, Armengol ha governat amb Més per Mallorca i Més per Menorca durant dos anys, amb el suport extern d’Unides Podem, i en aquesta segona, amb Més per Mallorca i Unides Podem, amb suports esporàdics de Més per Menorca, que va decidir de restar al marge del govern.
El Consolat, tranquil enfront d’un PP desarmat al parlament
Armengol arriba a aquest debat després d’un estiu marcat per la massificació turística, una qüestió que ha permès als seus socis de marcar un perfil propi allunyat dels postulats dels socialistes. Per això s’espera que la presidenta abordi la qüestió i que, a més, dugui tot de temes i propostes que l’ajudin a preparar la carrera electoral.
Ho podrà fer amb una certa tranquil·litat, perquè a la banda de l’oposició, i per segon any consecutiu, hi haurà com a portaveu Toni Costa, que no serà el candidat a la presidència del govern el mes de maig. Ho serà una vella coneguda i adversària dialèctica com és Marga Prohens, que ara és diputada al congrés espanyol perquè se n’anà a fer costat al seu amic Pablo Casado. Tampoc no hi serà un altre os parlamentari dur de rosegar com era Biel Company, que també ha abandonat les files del PP. En aquest sentit, no semblaria estrany que al Consolat de Mar recordin el debat de política general de l’any passat i esperin que sigui igual de tranquil.
De fet, Armengol ha pogut treure pit del seu govern en els moments més difícils de gestionar. Fins i tot durant la pandèmia. Els seus argumentaris són clars i repetitius: el diàleg amb els agents econòmics i socials de les Illes ha estat el motor d’aquests anys, la “millor” resposta a la crisi. Un diàleg criticat per alguns sectors per, justament, ser a vegades un “monòleg”, i per l’oposició –el PP, fonamentalment– per no haver volgut escoltar les seves propostes, malgrat que sempre hi han estat convidats. De fet, aquest acostament dels socialistes cap als empresaris ha posat el PP en una situació complicada, atès que els seus aliats comuns s’han començat a entendre amb el PSIB.
Tal vegada per això Costa no va saber fer mal a les polítiques del govern durant el DPG de 2021. I tal vegada enguany tampoc no ho aconsegueixi. I és que per veure la cara de disgust de la presidenta en un debat d’aquestes característiques al Parlament de les Illes ens hem de remuntar al 2020, quan tot semblava guanyat, però el portaveu popular d’aleshores, Biel Company, es va treure de la màniga un as que tenia guardat de feia un temps: una política “conegudíssima” s’hauria saltat les restriccions per la covid-19 en plena matinada i dins un bar del centre de Palma. Tothom coneix la resta de l’episodi del Hat Bar, que va causar cares llargues al si del govern durant setmanes. Per cert, aquest divendres mateix farà dos anys de l’incident.
El PP, satisfet si Armengol els copia en matèria fiscal
El PP podria insistir amb la qüestió dels imposts. La setmana passada, Prohens era ben clara en una piulada a Twitter: “Mentre Armengol vota en contra de la baixada d’impostos del PP Balears per al 80% dels contribuents, aplaudeix les mesures fiscals de Sánchez que obliden les rendes mitjanes.” En el PP desitgen que copiï unes altres mesures fiscals seves perquè consideren que són les que beneficien “tots els ciutadans”, segons que deia Costa en conferència de premsa. Per una altra banda, Prohens ha estat reiterativa tant a les xarxes com en les seves intervencions als mitjans: “L’escut social no funciona. Els eslògans, tampoc.”
Més enllà del PP, però, i deixant de banda el discurs de l’extrema dreta de Vox, s’hi asseu el PI, Proposta per les Illes. Un partit tocat pels conflictes interns i que ha de remuntar forces per ser un bon aliat de cara a unes eleccions, tant d’un costat com d’un altre. El seu portaveu, Josep Melià, reitera que en set anys de govern progressista no s’ha aconseguit cap competència més, en al·lusió a tenir poder de decisió en costes i litoral, entre més afers. La manca d’accés a l’habitatge, la sobrepoblació, la deflació de l’IRPF, la suspensió de l’impost de successions o la supressió de la moratòria de places turístiques, poden ser unes altres qüestions a posar damunt la taula.
Mancarà veure l’actitud que adopta Ciutadans en aquest debat. Segons la seva portaveu, Patricia Guasp, esperen que Armengol faci autocrítica real i no faci “anuncis reciclats” en el seu discurs.
Una altra qüestió que compartiran tots els partits és la necessitat que arribi, finalment, el Règim Especial de les Illes Balears (REB) al complet, i que desenvolupi la seva part fiscal, que ha de ser aprovada pel congrés espanyol com a llei –ajornada la seva tramitació una trentena de vegades– a l’hora que es parli d’un finançament just per a les Illes.
Foc amic?
La tensió entre el PSIB i MÉS per Mallorca i Podem ha estat evident aquestes darreres setmanes. Això sí, fora del govern. La decisió de destinar fons públics al patrocini del Reial Mallorca i del turisme amb el nom de “Visit Mallorca Estadi” a Son Moix ha fet tensar la corda i gairebé causa una ruptura del pacte en el Consell de Mallorca.
Però és cert que en un debat d’aquesta envergadura és difícil que es vegi foc amic, més si es té en compte que es fa un repàs a les polítiques de tot un govern del qual formen part. Per part de Podem, l’actitud entorn d’Armengol ha estat benvolent durant aquests tres anys que han compartit. Les àrees d’Agricultura i Pesca, i la de Transició Energètica, Memòria Democràtica i Sectors Productius són les que defensen. La segona, encapçalada pel vice-president de l’executiu, Juan Pedro Yllanes.
Això sí, l’actitud de MÉS per Mallorca, sobretot, ha estat més reivindicativa aquests darrers mesos. La por de tornar a errar amb decisions que no alegrin els seus votants –com ara donar suport a l’autopista de Llucmajor-Campos– i que aquests tornin a castigar la formació en els comicis ha fet que MÉS hagi donat una passa endavant en algunes reivindicacions.
A banda de les amenaces de sortir del pacte, la setmana passada dirigents del partit van participar en una crida organitzada per entitats ecologistes i la societat civil que va rodejar el Consolat de Mar per reivindicar l’aturada de la massificació turística, l’etern debat a les Illes. Per tant, més enllà de remarcar la necessitat de tenir més presència en les decisions que es prenguin a l’estat espanyol cap a les Illes, MÉS té clar que el decreixement turístic és una de les necessitats bàsiques.
El seu portaveu, Josep Ferrà, ha avançat que els eixos que centraran la seva intervenció en el debat són l’emergència climàtica, la pandèmia i les seves conseqüències, la guerra a Ucraïna, la llengua catalana, l’accés a l’habitatge, les inversions ferroviàries i la cogestió de l’aeroport. També serà el moment de treure pit en polítiques socials i medi, les conselleries que gestionen.
