Aristides Maillol i l’Arcàdia catalana

‘Aristides Maillol, Henri Frère i Josep Sebastià Pons. Una Arcàdia catalana’ és l’exposició que presenta el Museu d’Art Modern de Ceret aquest estiu, fins el 30 d’octubre. Segons la directora del museu, Nathalie Gallissot, la voluntat de l’exposició és retre un homenatge al gran escultor Aristides Maillol, fill del país, nascut a Banyuls de la Marenda el 1864 i mort al mateix poble costaner el 1944.

Tot i que a vint anys Maillol va marxar cap a París, cada hivern tornava a casa seva i també en temps de verema. Sempre va estar molt marcat pel seu paisatge i per la natura. I explica Gallissot que la mostra té l’objectiu d’entendre com el paisatge de Banyuls i de Catalunya Nord va influir en la seva obra. ‘Plantegem una exposició completa de l’art de Maillol, alhora que expliquem la història d’una amistat, la que es va esdevenir entre Maillol, el seu deixeble Henri Frère (Sant Genis de Fontanes, 1908-1986), i el poeta Josep Sebastià Pons (Illa, 1886-1962).

Pons feia classes d’espanyol a Henri Frère i va ser ell qui va dir al jove artista que anés a conèixer el seu amic Maillol. Frère en va restar molt impressionat i va admirar tota la vida l’escultor, fins al punt que va recollir les seves converses amb Maillol i tot allò que el mestre li explicava en el llibre Conversations de Maillol. Ara, amb motiu de l’exposició, el Museu d’Art Modern de Ceret i Somogy Éditions d’Art l’han reeditat. El llibre recull els quinze darrers anys de vida de Maillol, que foren els anys d’amistat i de mestratge amb Henri Frère. D’aquests anys també es conserven una col·lecció de fotografies del taller i de Maillol treballant, obra de Frère, que són un testimoni d’excepció i una delícia. Per a l’exposició se n’ha fet una selecció, que es mostra a mida gran i que ajuda a recrear l’ambient de l’època i transmetre un ambient emocional a l’espectador.

L’escultura monumental La montagne, realitzada als anys 1930 per Maillol, deixada pel Museu del Louvre i que està als jardins de les Tuileries, dóna la benvinguda al visitant a l’entrada del museu. És una de les peces importants de la mostra, juntament amb una altra escultura emblemàtica de Maillol, La Mediterrània, que ha deixat el Museu d’Orsay de París.

L’exposició comença pròpiament amb la primera sala de la planta baixa que acull La Mediterrània del 1905. Quan André Gide va veure aquesta peça, va dir que era una escultura silenciosa, que no significava res. D’aquí ve que es comenci a parlar del silenci de les escultures de Maillol, explica Nathalie Gallissot, que és qui ens acompanya en la visita. A diferència de Rodin, Maillol en les seves escultures tenia la voluntat de mostrar la bellesa, expressar la plenitud del cos femení. No volia relatar, com Rodin, sentiments i passions. Per això s’entén Maillol com el primer artista de l’art modern.

L’exposició mostra pintures primerenques de l’artista i alguns tapissos, com també la influència que va rebre de Gaugin. Maillol va entendre que el seu camí era l’escultura en l’època de maduresa. Des dels inicis, l’exposició comença a prefigurar la idea de l’Arcàdia catalana amb una gran obra escenogràfica d’Étienne Terrus, un artista i amic de Maillol d’Elna. També és el moment del viatge a Grècia, del 1908, tan determinant per a Maillol i la seva concepció escultòrica (l’exposició ‘Maillol i Grècia‘, que es va poder veure aquest hivern passat al Museu Frederic Marès de Barcelona, és el gran relat d’aquest viatge revelador).

‘Arístides Maillol, Henri Frère i Josep Sebastià Pons. Una Arcàdia catalana’ també ens mostra els quatre monuments als morts de la Primera Guerra Mundial, que Maillol va crear i que es troben a l”Arcàdia mailloniana’: un a Ceret, un altre a Portvendres, un tercer a Elna i el quart a Banyuls. El museu conserva els dibuixos preparatoris del monument als morts de Ceret.

Una de les sales més emocionants és la més diàfana del primer pis, on diverses versions de l’escultura anomenada Harmonia conviuen amb fotografies de grans dimensions del taller de Maillol, mentre ell esculpia aquesta mateixa obra de l’any 1940. És l’època en què Dina Vierny és la seva model i l’amic i deixeble Henri Frère documenta el treball de l’escultor.

Tot i que Nathalie Gallissot reconeix que en l’exposició hi falten artistes catalans del sud, els noucentistes, perquè és una mateixa Arcàdia –com defensa Àlex Susanna en un article del catàleg–, aquesta es construeix a partir d’obres de Manolo Hugué i Déodat de Séverac, i després entra en les sales dedicades a Henri Frère i Josep Sebastià Pons. Per Gallissot la gràcia de l’exposició és també de descobrir l’artista Heri Frère, no tan reconegut, però amb una obra interessant.

Una de les sales dedicades a Maillol conté alguns dibuixos de gran format. Aquesta sala enllaça amb l’exposició que es pot veure al Museu Aristide Maillol de Banyuls, que aquest estiu és dedicada precisament als dibuixos de gran format que Maillol va deixar, sobretot en l’última etapa de la seva vida. Per primera vegada es poden veure junts a Banyuls. Precisament, s’hi pot veure el gran esbós de La montagne del 1937, que és l’escultura que obre l’exposició de Ceret.