Arguments (i activitats) per a fomentar l’ús del català a les aules de secundària

Tornem a ser a l’inici de curs escolar i és un bon moment per recordar que l’ús del català ha disminuït en els darrers anys, particularment a secundària, i que, encara més important, els docents –a tots els nivells: infantil, primària, secundària i universitat–som corresponsables en l’ús minvant del català. En aquest article fem un repàs a alguns arguments que podem emprar per motivar l’alumnat de secundària a fer un ús més sostenible del català i fem una proposta d’algunes activitats que es poden dur a terme a les aules basades en els arguments.

Argumentar que algú faci alguna cosa que no té ganes de fer és una feina ingent i encara ho és més amb els adolescents. Aquest setembre, en un article a l’Ara (publicat originàriament a The New York Times), Mireille Silcoff explicava que aquest estiu havia pagat la seva filla de dotze anys cent dòlars (noranta euros) perquè llegís un llibre durant l’estiu. El que és interessant de l’article és l’esforç que va fer inicialment la mare per repetir a la seva filla els arguments suats que tots hem sentit: els llibres expliquen històries, ajuden a entendre’ns nosaltres mateixos, ens ensenyen coses, etc. Les respostes que li va donar la filla es resumeixen entre  “mama, estàs flipant” i “això ho trobo més fàcilment a Netflix i TikTok, gràcies”.

L’argumentari per a l’ús del català a les aules i instituts de Catalunya (per exemple, pati, menjador, a les reunions amb famílies, claustres, etc.) és divers i sovint es relaciona amb aspectes legals. Els arguments legals són dels més evidents perquè sovint apareixen als debats polítics i perquè, en principi, estem obligats a obeir les lleis. Ara bé, els arguments legals segurament que no són els més efectius perquè apel·len a l’autoritat i ja sabem que els adolescents sovint van contra l’autoritat. Per tant, és bo que els docents coneguin que hi ha arguments legals per a l’ús del català a les institucions escolars (Llei de Política Lingüística, 1998; Llei d’Educació de Catalunya, 2009; Decret del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari, 2024, suspès pel TSJC) però pot no ser el millor recurs per parlar-ne amb un adolescent. Per tant, no fem servir només allò de “perquè ho diu la llei”, perquè és probable que la persona a qui li diguem no li faci gaire efecte perquè l’autoritat i la llei no li importen gaire.

Recentment s’han publicat diverses obres que són molt útils per donar arguments i fer propostes per treballar el foment del català a secundària. Aquí en destaquem tres:

• Una mà de llengües (2021). Albert Badosa, Mònica Barrieras i Carla Ferrerós. GLiDI i Plataforma per la Llengua.
• L’ús del català a l’educació (2022). Consell Escolar de Catalunya.
• Les dinàmiques del català entre els joves: reptes, principis i arguments per a l’acció (2023). F. Xavier Vila, Marina Massaguer i Avel·lí Flors. Departament de Cultura.

Ens centrem en concret en la tercera obra perquè inclou un estudi aprofundit del comportament sociolingüístic dels joves i ofereix una llista de 40 arguments per a l’acció, és a dir per fomentar l’ús del català entre els joves. Els 40 arguments es subdivideixen en sis categories. A continuació proposem algunes activitats per dur a l’aula alguns dels arguments pensant en l’alumnat d’ESO. Proposem que es dissenyin activitats que tinguin en compte la psicologia dels adolescents, les experiències prèvies, la importància de viure i compartir aprenentatges més que reproduir-los i la influència dels iguals com a exemples de canvi de comportament.

1. La primera categoria que fan servir Vila, Massaguer i Flors (2023) en l’argumentari és “Integració, arrelament i cohesió social” i hi inclouen set arguments. D’aquesta categoria en triem l’argument 3: “Perquè parlar català afavoreix i enforteix el vincle emocional amb les persones que el parlen: amics, coneguts, familiars, clients i usuaris, etc. És més fàcil acostar-te a algú si li parles la seva llengua”. Cal destacar d’aquest argument el fet que el vincle és “emocional” i no dictat per la llei o per a la integració. Un activitat per a l’ESO per implementar l’argument és proposar que els alumnes facin una petita recerca sobre els orígens de la immersió a Catalunya i descobreixin que va ser un grup de pares d’origen immigrat els que van reivindicar que els seus fills es poguessin escolaritzar i que això va passar precisament a Santa Coloma de Gramenet. Hi ha bastants recursos audiovisuals (per exemple, aquest de Televisió de Badalona) per fer aquest tipus d’activitat, en què els alumnes s’adonaran que els pares, molts d’origen andalús, van exigir com a part d’una lluita que els seus fills aprenguessin català. Es tracta de fer comprendre que els desitjos (emocionals, laborals) dels pares d’una generació de joves no gaire llunyana, però prou perquè els adolescents d’avui dia no sàpiguen qui són, són els que van fer possible que el català tornés a les aules. Aquest tipus d’argument i activitat pot servir per fer veure als joves que negar-se a parlar el català és malbaratar un llegat recent de famílies (potser semblants a les seves) que van esforçar-se perquè canviés la societat.

2. La segona categoria d’arguments és “Facilitat d’aprenentatge” (amb cinc arguments) i ens fixem en el 10: “Perquè la millor manera d’aprendre una llengua és practicant-la”. Els estudis en aprenentatge de llengües han mostrat clarament que per aprendre una llengua s’ha de practicar; si no, caiem en allò d’“entenc la llengua però no la parlo”. Malgrat que els docents de llengües sabem de sobres que per aprendre una llengua s’ha de practicar, moltes persones no ho saben i es pensen que una llengua s’aprèn llegint sobre gramàtica i només si ets bo en llengües. Una activitat que es pot proposar per a alumnes d’ESO per entendre l’argument és que facin una competició per veure quin equip o parella pot parlar només en català el màxim de temps durant una sessió d’aula (qui té el rècord lingüístic d’aguantar en català?). Es tracta de fomentar fins a cert punt l’esperit de joc perquè els alumnes s’adonin que saben més català del que es pensen i que amb una mica d’esforç poden parlar en català. Es pot fer com una cursa de relleus també. Un alumne comença parlant només en català i li passa el relleu a l’altre perquè durin el màxim de temps parlant català. Cal notar que el docent s’ha de centrar que els alumnes emprin el català i que en un moment inicial no és important si el grau de correcció és alt o baix. No hi ha res més decebedor que trobar una persona que et corregeix constantment mentre estàs parlant. El que importa és que l’alumne s’adoni que pot parlar en català amb els seus companys. També hem de vigilar a no claudicar i passar al castellà tan bon punt un alumne s’encalli. Sabem per l’adquisició de llengües que encallar-se i negociar com sortir-se’-n (amb una paràfrasi, per exemple) és una de les eines més potents d’aprenentatge.

3. La tercera categoria és “Interès instrumental: Perquè el català és un recurs valuós en una societat altament competitiva”. És un argument clàssic en el sentit que s’ha fet servir molt, però que molts no se’l creuen perquè en moltes feines avui dia el català no està prou valorat o si ho és es tracta d’un tràmit. És un argument potent en el sentit que els adolescents solen estar molt preocupats pel seu futur professional. En aquest sentit és important pensar activitats en què els alumnes coneguin referents semblants a ells que els expliquin que per aconseguir una feina o millorar-la el català és primordial. Per exemple, es poden convidar exalumnes del centre perquè expliquin la manera com el català els ha obert les portes laborals. Es pot fer èmfasi, per exemple, que el mercat catalanoparlant, malgrat ser més petit, és un mercat nínxol en què l’ús del català és un valor afegit. Ras i curt: amb només castellà pots treballar, per exemple, a Mercadona i Dia; amb català i castellà pots treballar als mateixos supermercats que acabem de dir i, a més a més, al Bon Preu i altres. Per treballar d’infermer/a, voldràs tenir empatia amb els teus pacients i poder parlar-los en català o castellà depenent de la preferència del pacient. Un hospital triarà abans una persona que sàpiga i pugui parlar les dues llengües que no pas una persona que només n’empra una. Cal fer èmfasi en els exemples reals: si el docent explica això, té un impacte quasi nul perquè tothom ho sap (tot i que no es compleix). Si portem un infermer/a a l’aula, exalumne del centre, l’impacte serà molt més gran perquè els alumnes s’hi identificaran.

4. La quarta categoria és el “compromís ètic amb la diversitat global i la justícia lingüística” (sis arguments). Tots els arguments d’aquesta categoria són potents i poden ser atractius per als joves interessats en la diversitat de gènere i la biològica i la justícia social. L’objectiu és poder anar de la diversitat i la justícia en aquests àmbits al de la diversitat i justícia lingüístiques. L’argument que triem és el 14: “Perquè l’única manera de mantenir la diversitat global és fomentar les llengües locals”. Els joves adopten pràctiques que fomenten la diversitat (manera de vestir-se, estils de música diversos), però alhora són conformistes, sovint per la pressió dels iguals. Aquesta contradicció es pot aprofitar per investigar els temes que interessen als alumnes i proposar una activitat en què que s’adonin que les llengües no són objectes (diccionaris, gramàtiques) sinó que formen part de l’experiència humana i són vives i poden evolucionar. Per exemple, en una aula on hi hagi alumnat d’origen llatinoamericà es pot plantejar una activitat en què estudien les reivindicacions d’identitat i llengües de diversos grups a Llatinoamèrica relacionades amb l’ús de la llengua a la societat, com els casos del maia, el quítxua o l’aimara o fins i tot el cas del castellà als Estats Units. Una manera d’apropar-s’hi pot ser la música que fan els joves, com ara el rap de Pat Boy i el grup ADN Maya (Premi Internacional Linguapax 2022).

5. La cinquena categoria de l’argumentari és “Responsabilitat social” (sis arguments) i en triem el 24: “Perquè parlant català amb tothom ajudes a practicar-lo a qui encara no el parla”. En aquest cas, posem l’èmfasi amb l’acció d’“ajudar” els companys i companyes que encara no parlen català. Ajudar-los vol dir que hi ha alguns alumnes que parlen més català que altres i que poden fer d’ajudants als altres perquè de mica en mica parlin més català. Ajudar vol dir tenir molta paciència i, en aquest cas, no passar-se al castellà cada cop que el company dubta o no sap un mot. Si el company no sap un mot pot fer-lo servir en castellà per mantenir la conversa i al final podem dir com es deia el mot que no sabia. El que és important és poder mantenir el discurs fluid. Aprendre a parlar una nova llengua requereix temps i esforç i per això no hem d’esperar miracles ràpids ni simplificacions banals, com ara “el català és molt fàcil”. Una activitat que es pot proposar és ajuntar alumnes amb personal de l’escola (docents, personal administratiu, de menjador, etc.) perquè uns s’ajudin als altres i enregistrin en un diari si han pogut mantenir la conversa en català o no i quins obstacles han tingut.

6. La sisena i darrera categoria d’arguments es la d’“Empoderament i satisfacció amb un mateix”, que és la que té més arguments (15). En aquesta categoria trobem arguments que apel·len a la consciència que tenen els parlants al voltant de si trien ells mateixos les accions, en aquest parlar una llengua concreta, o les seves conductes venen fortament influïdes per altres factors. Algunes estratègies són: “29.Perquè tries conscientment i amb coneixement de causa”, “35. Perquè tens dret a triar la llengua que prefereixis parlar en cada situació, i això només pots fer-ho si en pots parlar diverses” o “39. Perquè, si et sents més còmode parlant català, ets lliure de triar aquesta llengua i mantenir-t’hi”. En aquest sentit, es pot pensar una reflexió per a l’assignatura de filosofia (4t ESO) al voltant de la llibertat que tenen els joves a l’hora de triar –trien la seva roba? trien la seva música? trien la seva professió?… trien les llengües?– i plantejar una activitat al voltant de la llibertat de tria en els joves i la influència del màrqueting, la intel·ligència artificial, la política i les notícies falses. Per fer aquest tipus d’activitat cal partir de les opinions dels joves per poder arribar a arguments i evidències precises al voltant del tema de la llibertat de tria i les llengües tenint en compte el context sociolingüístic concret de Catalunya. Si no, l’activitat pot girar-se en contra i acabar fomentant un fals esperit de ciutadà del món que només s’expressa en castellà i anglès.

Segurament que algú pensarà que tot això sona molt bé però una altra cosa és posar-s’hi i implementar-ho a l’aula. Efectivament, les publicacions que hem esmentat i les idees que hem proposat aquí són un inici però encara hi ha molta feina per fer. Algú deu estar pensant també si no caldria que paguéssim 100 euros als estudiants per parlar català, com la mare que volia que la seva filla llegís un llibre. Per als alumnes podria ser un bon incentiu però que no té les garanties de ser sostenible. Pel que fa als docents, de fet ens paguen bastant més de cent euros per fer que el català sigui la llengua vehicular dels centres educatius de Catalunya. Som-hi.

Llorenç Comajoan-Colomé és membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), del Grup de Recerca en Lingüística Aplicada, Didàctica i Literatura de la Universitat de Vic i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona.