Com mirar de parlar com els joves i no morir en l’intent

Segur que més d’una vegada heu estat en una conversa en què es deixava anar un “Ok, boomer”. Tant si vosaltres éreu qui el dèieu com si éreu qui el rebíeu –que sempre fa més ràbia–, és l’exemplificació de l’escletxa generacional. Que es palesa de moltes maneres, però el llenguatge segurament n’és la més cridanera. Si sou dels qui encara dieu aquesta frase, aquest article segurament us farà gràcia. Si sou dels qui la sentiu constantment, estigueu atents, que això és per a vosaltres.

D’uns quants anys ençà, la parla del jovent, per influència de l’anglès, les xarxes i més factors, com més va més farcida és d’expressions que costen d’entendre per als adults. Per això, el llibre Petem-ho! Manual de català per a ‘boomers’ i ‘millennials’ (Rosa dels Vents) mira de posar una mica d’ordre a tot plegat i parlar a bastament de l’argot juvenil, en àmbits i registres diversos. El llibre és escrit a sis mans per tres filòlegs nascuts en la frontissa entre millennials (generació Y) i zoomers (generació Z): Xavier Mas Craviotto (Navàs, Bages, 1996), Clara Soler Mañé (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1996) i Gerard Viladomat Monterde (Barcelona, 1994).

💥Ha arribat el dia d'explicar-vos-ho tot!💥
Estem molt contents d'anunciar que el dia 9 de març arriba a les llibreries aquest llibre sobre l'argot juvenil del català: «Petem-ho! Manual de català per a boomers i millennials». Fil 👇 pic.twitter.com/wUMp7ai0X8

— Com ho diria (@comhodiria_cat) February 27, 2023

Petem-ho! és la materialització en format de llibre d’un projecte que tots tres van engegar quan eren estudiants de filologia catalana a la Universitat de Barcelona –i, per tant, eren encara més joves–: van crear Com ho diria, un portal que recull prop de dues-centes paraules i expressions de l’argot juvenil, les defineix i hi posa exemples –al final del llibre, també hi ha un glossari d’uns quants d’aquests termes. El portal va néixer fa uns quants anys, per tant, hi ha expressions que ja no es diuen, o no les diu gent tan jove.

Per curar-se en salut a l’hora de fer el glossari, els autors expliquen que hi apareix una selecció de termes que abasten les expressions de tot el ventall d’edats que es consideren joventut; és a dir, dels catorze anys als trenta. Per tant, moltes d’aquestes expressions (com ara trolejar) ja són una mica caducades.

Els nous codis de comunicació

El llibre tracta l’argot juvenil en sis àmbits: xarxes socials, audiovisual, acadèmia, ensenyament, mitjans de comunicació i literatura, en aquest ordre. Segurament perquè, de més a menys, són els àmbits en què apareix més, l’argot.

I si parlem de la comunicació del jovent, hem de parlar de les xarxes socials i les noves tecnologies. No solament com a canal de comunicació, sinó també com a revulsiu dels codis. La comunicació telemàtica ja no es regeix solament per l’oralitat o la llengua escrita, sinó que bona part d’aquesta manera d’expressar-se inclou la imatge: memes, GIF, adhesius (stickers), emoticones… Una conversa de WhatsApp pot ser basada únicament en imatges i tots els interlocutors l’entendran. Tot plegat crea un imaginari compartit per aquesta generació.

De fet, gràcies a les xarxes i a les aplicacions de missatgeria instantània ara es pot mirar de recollir aquesta parla: “Les xarxes socials i la comunicació escrita espontània han fet que argot i col·loquial s’escriguin per primera vegada: per fi existeix, doncs, l’argot juvenil escrit”, diuen els autors del llibre.

I de la mateixa manera que les imatges tenen un pes important, hi ha tot un reguitzell d’expressions que també neixen a les xarxes, especialment TikTok, i que joves i adolescents integren perfectament en el seu llenguatge. I sobretot és interessant de veure com algunes d’aquestes expressions existeixen solament vinculades a les xarxes socials. Vegem-ne tres exemples.

POV (point of view, ‘punt de vista’) va néixer a TikTok, però ha fet fortuna en més xarxes, sobretot a Twitter. És una expressió que situa el punt de vista o la situació, el context, del missatge per al receptor. Per exemple: “POV: parles amb la teva cosina adolescent i hi ha tot ple d’expressions que no entens”, acompanyat d’una imatge d’estranyesa, com ara aquesta:

via GIPHY

FOMO (fear of missing out, ‘por de deixar-se perdre alguna cosa’). Com l’expressió mateixa indica, és aquella sensació de deixar-te perdre activitats o grans moments quan veus stories o publicacions a xarxes d’algú fent alguna cosa.

I estalquejar és l’adaptació al català del verb to stalk (‘assetjar’) anglès i es refereix a fer una recerca exhaustiva de les xarxes socials d’algú per saber-ho tot d’aquesta persona.

La influència de l’anglès

Tal com deveu haver notat, la interferència que pren més força en la parla de la gent jove és la de la llengua anglesa, força més que no pas la castellana –que, fins fa no gaire, era la més important en l’argot juvenil i ho és en la parla col·loquial en general.

Aquesta influència té un origen clar: els continguts que consumeix el jovent són bàsicament en aquesta llengua, tant els productes audiovisuals elaborats –sèries, films, etc.– com els vídeos o continguts de TikTok, Twitch, Instagram, etc. Ens n’arriben paraules i expressions pertot arreu, i si bé n’hi ha que són molt concretes d’algun camp semàntic (outfit, look, contouring, etc., en influenciadors sobre moda i maquillatge), moltes més simplement han fet fortuna en la versió anglesa tot i tenir equivalents (potencials) en català: creepy, cringe, beef, ghosting…

També hi ha adaptacions de paraules angleses a la catalana (estalquejar, xipeig) i, fins i tot, paraules totalment catalanes, però que es fan servir de la mateixa manera que han arribat de l’anglès (i que no sempre és genuïna). Dos exemples serien cancel·lar (boicotar algú per les manifestacions o accions que hagi fet, principalment masclistes, homòfobes, racistes, etc.) i basat (seria l’equivalent de dir “molt ben dit”, “tens raó”, etc.) –cosa que també passa amb algunes expressions que provenen del castellà, com ara posar l’adjectiu puto/puta davant un nom.

Modern d’ara, boomer del futur

Mirar de plasmar la parla del jovent en un llibre és com mirar de portar aigua amb les mans; quan creus que l’has agafada, ja se t’ha esmunyit entre els dits. Per això, Mas Craviotto, Soler Mañé i Viladomat Monterde han fet el llibre pensant a fer una anàlisi sociolingüística d’aquesta parla més que no solament a plasmar l’argot –val a dir que el llibre és escrit amb la voluntat de palesar què volen dir les paraules, i ho aconsegueixen incloent-les dins el text, encara que alguna expressió ja es pugui considerar boomer.

Perquè, tal com expliquen al llibre, la gràcia de l’argot juvenil justament és crear comunitat entre els qui el parlen i diferenciar-se de la parla dels adults. Per tant, mirar de fer-lo entenedor per als boomers i millennials, justament, és el que pot fer que aquestes expressions vagin deixant-se enrere i n’apareguin de noves que, ara sí, diferenciïn aquests joves i adolescents dels adults.

Però no sempre és així. Hi ha paraules que van aparèixer en l’argot i s’han establert en el registre col·loquial general (molar, guai), i unes altres que no sembla que hagin de desaparèixer, si més no, aviat (random, WTF, LOL). I, en canvi, de vegades, allò que va ser molt estès i emprat a tort i a dret, ara és al fons d’un calaix, com ara les expressions nasti de plasti, mola cantidubi, efectiviwonder, etc. –que són el paradigma d’un boomer.

Així doncs, mirar de recollir en una publicació com parlen els joves és una tasca molt complicada, però també en productes de llarga durada com ara novel·les, sèries o films. Per això, bona part del llibre explica que, en aquests casos, la voluntat de versemblança i la voluntat de no quedar obsolet al cap de dos dies s’han de combinar per fer productes amb què els joves se sentin identificats, però que no emprin un argot tan conjuntural que al cap del temps sigui ridícul.

Allò que seria interessant i que s’apunta al llibre seria elaborar una mena d’Urban Dictionary a la catalana; és a dir, un portal col·laboratiu en què la gent pugui introduir paraules o expressions i definir-les. Això sí: que totes les entrades duguin la data de creació. Així, els usuaris podran saber què es diu ara i què no.

En definitiva, els interessos i gusts dels joves canvien ben de pressa, per tant, és lògic que també canviï la seva manera de parlar. Esperem que aquest article no hagi sortit gaire boomer i que, d’ací a uns anys, no faci cringe. Però, ben pensat, després d’haver llegit aquesta frase, segurament sí que en farà.

Petit glossari de termes emprats en aquest article:

boomer: Manlleu de l’anglès. Algú nascut durant el baby boom (1946-1964), i, per extensió, adult desfasat dels interessos de la gent jove.

creepy: Manlleu de l’anglès. Indica que alguna cosa és inquietant, pertorbadora, anguniosa.

cringe: Manlleu de l’anglès. Sobretot es fa servir en la construcció fer cringe, i indica que alguna cosa fa passar vergonya, sobretot quan fa angúnia o és repulsiva.

LOL: Sigles de laugh out lout (‘riure en veu alta’). Ara es fa servir sobretot de manera irònica, per expressar sorpresa, estupefacció… També en llenguatge oral.

millennial: Algú nascut aproximadament entre el 1981 i el 1996. Aquella generació que fa uns quants anys eren joves, però que ara ja no ho són.

random: Manlleu de l’anglès, ‘aleatori’. Té significats diversos segons el context, però a grans trets equival a ‘qualsevol’ o a ‘surrealista’, ‘sorprenent’.

WTF: Sigles de what the fuck (‘què collons!’). Expressa sorpresa, incredulitat, desconcert… Molts joves la fan servir en llenguatge oral.