02.11.2021 - 20:50
El conseller de Salut de la Generalitat, Josep Maria Argimon, ha reivindicat la necessitat de deixar de banda les polítiques a curt termini per centrar-se en la mirada llarga en una nova etapa de recuperació, enfortiment i impuls del sistema sanitari català. “És el moment de mirar a mitjà i llarg termini, no a curt”, ha dit. En una conferència sobre la transformació del sistema de salut, Argimon ha celebrat que Europa ja no es vegi travessada per les polítiques d’austeritat alhora que ha criticat la situació de dependència de Catalunya respecte de l’estat espanyol. En el mateix parlament, també ha tornat a subratllar la importància de la millora urgent en matèria de salut mental, que ha presentat com la prioritat de la legislatura.
“És el moment de pensar en gran i pensar a llarg i mitjà termini”, ha insistit Argimon en el seu tancament. Especialment ara que el sistema català s’ha alliberat de “la cotilla” que obligava a actuar “en curt”. Davant d’això, ha reclamat un consens polític per destinar-hi recursos.
Entre altres objectius esmentats en la conferència anomenada ‘Transformació del sistema de Salut: present i futur’, el màxim responsable del departament de Salut ha defensat la necessitat de “potenciar l’autonomia” dels Equips d’Atenció Primària (EAP) i “desburocratitzar les consultes” amb reforços inspirats en els gestors covid. També ha plantejat la urgència de desplegar definitivament l’Agència de Salut Pública de Catalunya perquè deixi de ser un ens de la Conselleria de Salut i tingui un rol més independent. Alhora, s’ha referit a la voluntat de recuperar la presencialitat als centres de salut o a l’obligació de “captar i retenir talent” millorant les condicions laborals dels treballadors.
Més enllà del camp a recórrer per aconseguir estabilitat en les plantilles sanitàries, s’ha fet menció a dos entrebancs afegits. El primer incideix en l’existència d’un “problema amb la demografia professional”. Això suposa que no hi ha els treballadors que el sistema requereix. “Difícilment tindrem a curt termini els professionals que necessitem per afrontar el recanvi generacional perquè ara mateix no hi són”, ha reconegut el conseller. Per revertir-ho, ha recuperat la necessitat de polítiques a llarg termini.
Reclamacions a l’estat espanyol
La segona preocupació que frena la bona gestió dels treballadors té a veure amb l’estat. “La planificació dels recursos humans és una qüestió clau i, ara mateix, en aquesta matèria no som un país sobirà. Quan parlem de retenir i captar talent, necessitem eines que a dia d’avui no tenim”, ha expressat. En aquest sentit, ha recordat que el govern català no està demanant fer-se càrrec de l’examen MIR, sinó que l’actual petició principal en “cogovernança” es basa en aconseguir traspassos en temes com l’acreditació de centres i unitats docents, l’avaluació del seu funcionament o la determinació de l’oferta anual de places.
En referència al govern espanyol encara s’ha fet una crítica més àmplia. Sobre el futur de la situació del sistema de salut, Argimon ha dit que no es pot obviar que Catalunya té “un problema afegit”. “La nostra situació de dependència de l’Estat espanyol fa que, tot i l’esforç fiscal que fem els catalans, no puguem disposar d’un sistema sanitari amb els recursos que li caldrien i que el nostre país genera”, ha reblat. En aquesta línia, ha reclamat “una resposta de l’Estat” amb el manteniment dels fons extraordinaris covid.
Sobre això, el representant del Govern ha assenyalat que la Unió Europea ja no té una posició marcada per l’austeritat, com va passar amb la crisi del 2008, i que “els fons europeus seran un element clau”. En aquest pla, s’ha fet referència a projectes que es preveu impulsar gràcies a aquesta inversió, com la gestió integral dels pacients crítics, la remotització de qualsevol tipus de pacient o el desplegament de tecnologies 3D, 4D i 5G.
Oportunitats a l’atenció primària i la innovació
Un altre dels focus del discurs ha estat les possibilitats que s’obren en terrenys com l’atenció primària o la innovació. En aquesta última matèria, el titular de Salut ha indicat que en un moment en què les economies prioritzen la innovació en el desenvolupament socioeconòmic, “Catalunya té una oportunitat en el sector salut”. Així, el teixit industrial unit als centres tecnològics i al prestigi de la recerca catalana, haurien de permetre consolidar el país “com a líder de recerca i innovació al sud d’Europa”.
També com a part d’aquest nou cicle que ha presentat Argimon en la conferència des de l’edifici Ideal, el Centre d’Arts Digitals de Barcelona, es vol aprofitar el panorama que ha evidenciat la pandèmia per repensar l’atenció primària. El conseller s’ha mostrat partidari d’adaptar els espais i el disseny dels EAP per “incorporar espais per a les noves modalitats d’atenció a la ciutadania”, com l’atenció telemàtica, o “fer possible la intervenció comunitària”. Alhora, ha remarcat que un punt clau és sumar perfils com “els gestors de casos” que han de ser “una evolució dels gestos covid” o els referents escola covid (RECO). La idea és que aquests treballadors alliberin els responsables assistencials. “Les metgesses han de fer més de metgesses i les infermeres han de fer més d’infermeres”, ha apuntat.
En consonància amb el que s’havia defensat des del govern els últims mesos, especialment des de la presentació d’un pla específic per reforçar l’abordatge de la salut mental, el conseller s’hi ha referit com la màxima prioritat de l’actual executiu. Després que hagin empitjorat els indicadors al voltant d’afectacions mentals arran de la pandèmia, el titular de Salut ha proposat acostar el servei a la població jove amb el reforç de l’atenció domiciliària i la intervenció comunitària, alhora que s’amplia les capacitats de l’atenció primària en aquesta matèria també. En especial, Argimon també ha fet menció a la necessitat de millorar la prevenció del suïcidi.
Altres objectius esmentats han estat també l’enfortiment de la salut pública “pressupostàriament i organitzativament” o la “transició cap a una assignació econòmica basada en els resultats obtinguts”. Per reforçar l’actual disseny de polítiques de salut pública, concretament, Argimon ha mencionat la necessitat que l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha de tenir “un òrgan de govern propi, amb autonomia de gestió i mecanismes de control i avaluació propis”, independitzant-se de la gestió que actualment fa el departament de Salut.
Pel que fa als centres hospitalaris, Argimon ha destacat que la planificació territorial en cinc grans eixos ha de permetre que en el futur els hospitals gestionin els fluxos de pacients i existeixi “una interrelació entre els professionals” perquè els centres més grans puguin ajudar la resta hospitals del país.
