30.01.2022 - 08:58
|
Actualització: 30.01.2022 - 11:37
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, creu que la nova subvariant d’òmicron no alterarà els plans de canviar la gestió de la pandèmia a la primavera si els casos són lleus. En una entrevista a l’ACN, defensa que abordar la covid-19 com s’ha fet fins ara no és sostenible per a l’atenció primària ni bo d’un punt de vista de salut pública: “També correm el risc de deixar enrere moltes coses que són tan importants o més, com ara la recuperació de diagnòstics. Hem de canviar l’estratègia. El virus ha canviat.”
El conseller assenyala que la nova subvariant del virus BA.2 –coneguda com a “òmicron sigil·losa” i de la qual s’han detectat dos casos a Catalunya–, sembla que és encara més transmissible que l’òmicron original i apunta que això pot originar més complicacions en la vida quotidiana. Ara, diu que segons els primers indicis, no és més greu. Això sí, puntualitza que el coronavirus ha donat moltes lliçons i voltes d’ençà que va començar la pandèmia.
Sobre aquest canvi en la gestió que va anunciar fa uns dies, indica que també es farà a l’estat espanyol i a Europa: “Tots anirem en aquesta direcció. La situació actual és diferent de la de fa un any. Continuar abordant la pandèmia de la mateixa manera té poc sentit.” Destaca que la majoria de gent ja té alguna mena de protecció contra el virus, sigui pel vaccí o per la infecció. També recorda que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va preveure que la meitat de la població europea es podria infectar amb l’òmicron en poques setmanes.
“Encara que hi hagi pandèmia, haurem de canviar la manera de comptar casos i d’abordar-la si continuem amb la variant òmicron o una de similar amb els mateixos efectes. No és sostenible per a l’atenció primària ni és bo del punt de vista de salut pública”, diu.
De cara a la primavera, sempre que els casos siguin lleus, el govern proposa de deixar de comptar-los un per un i fer estimacions de les incidències a partir d’un model sentinella. També es podrien flexibilitzar els aïllaments i quarantenes quan els símptomes siguin lleus: “Farem allò que sempre havíem recomanat: prendre antipirètics; hidratar-se; no anar a l’escola o a la feina i aïllar-se a casa, segurament no d’una manera tan estricta, però no cal que passi tota la família per l’habitació.”
En aquesta nova fase, Salut voldrà fer un seguiment exhaustiu dels pacients greus i augmentar molt la seqüenciació en aquests casos. Argimon resumeix que la gestió de la pandèmia s’ha centrat fins ara en els casos lleus i a trencar cadenes de transmissió i la intenció per als mesos vinents és focalitzar l’atenció en els casos greus. Aquest pla inclou de crear un centre d’intel·ligència epidemiològica i un sistema de vigilància reforçat.
En qualsevol cas, remarca que costarà de canviar la manera de pensar de la societat perquè és molt instaurada la idea que cal contactar amb el sistema de salut arran del símptoma més minso i també deixa clar que no es tracta de pretendre de fer la pandèmia endèmica perquè no s’aconsegueix “per decret”.
La petjada de la covid més enllà de la malaltia mateixa
Argimon insisteix que cal recuperar l’activitat que no s’ha pogut fer per la covid, sobretot diagnòstica, i assenyala que farà aflorar casos d’unes altres malalties i impactarà sobre les llistes d’espera d’operacions. Amb tot, diu que durant la pandèmia ja s’ha mirat d’anar recuperant l’activitat, sobretot entre onades. En una entrevista a l’ACN al novembre, la directora d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), Ariadna Mas, va explicar que els CAP havien recuperat el nivell de diagnòstic de càncer del 2019 després d’una davallada del 25% el 2020. “Era una bona notícia. Ara, quan arriba l’òmicron, això [els casos i l’impacte en el sistema] és imparable”, diu el conseller.
Tot i que els CAP fa dos mesos que són sota molta pressió per la sisena onada i han arribat a fer en un sol dia més de 100.000 visites per la covid –més del doble que al pic de la cinquena onada–, el conseller espera que l’impacte sigui més baix que el d’onades anteriors.
Indica que en el pressupost hi ha una partida de 160 milions d’euros per a recuperar activitat diagnòstica i de tractament, però avisa que en necessitaran més. Precisament sobre els recursos necessaris per a afrontar el coronavirus i les seves seqüeles, insisteix que el departament necessita 1.400 milions d’euros addicionals que espera que vinguin dels fons covid de l’estat espanyol. “Contemplo clarament que vinguin de l’estat. Si no, s’hauran de buscar.” Si no fos així, diu: “El meu pla B és l’acord de formació de govern entre ERC i Junts. Les pàgines 14 i 15, me les vaig llegir bé.”
El conseller exposa que durant la pandèmia s’han introduït canvis que són estructurals i no conjunturals, com els 17.000 professionals sanitaris que es van contractar de reforç. El pressupost del 2022 preveu una partida per a mantenir aquests contractes. Argimon també parla de l’augment de 300 llits d’UCI –que requereixen material i, sobretot, professionals especialitzats– i dels annexos que s’han construït en alguns hospitals, en què s’ha de continuar invertint perquè funcionin, recalca.
El titular de Salut avisa que el sistema sanitari té un “infrafinançament crònic, no només a Catalunya” i que això repercuteix en les condicions laborals dels professionals i en un dèficit d’inversions en infrastructures i tecnologia. “Tenim un sistema de molta qualitat, perquè tenim professionals molt bons. Però no podem omplir-nos la boca de tenir el millor sistema si no hi invertim. De retòriques, en faré poques”, rebla.
