04.05.2021 - 21:01
Anunci important del vice-president Pere Aragonès, aquest matí. Si es compleixen els compromisos de lliurament de dosis, el 70% dels catalans haurà estat vaccinat al juliol. De moment, el 29,3% ja ha rebut la primera dosi. Tot i que la immunitat de grup depèn de factors múltiples, el 70% és la xifra que es presenta en general com el llindar per a assolir-la. Notícia decisiva, doncs. Però és precís, el vaticini d’Aragonès? És fiable? Segons Josep Maria Argimon, no. A la seva conferència de premsa setmanal, el secretari de Salut Pública ha dit que calia “veure quin és el denominador” del 70% anunciat per Aragonès. “Si són els 7,5 milions de ciutadans, no”: el 70% dels catalans no haurà pogut ser vaccinat al juliol. I si són els més grans de setze anys? Silenci. “Podria ser.”
Segons els càlculs d’Argimon i Salut, el 15 de juliol haurien pogut rebre la primera dosi tots els més grans de trenta anys. 5 milions de persones. Prop d’un 70%, certament. La segona dosi, a més, l’haurien rebuda tots els més grans de seixanta. Problema: aquest pronòstic es compliria tan sols si el Ministeri de Sanitat espanyol canviés de parer i s’avingués finalment a ampliar fins a vuit setmanes (en lloc de tres) la separació entre la primera dosi de Pfizer i la segona. I el ministeri, de moment, ha tancat el cas amb una negativa (que Argimon va trobar poc justificada) i no ha donat senyals que pretengui rectificar, tot i que retardar la segona dosi fins a dos mesos evitaria un 26% de les infeccions, un 31% dels ingressos i un 32% de les morts, segons el ministeri mateix. Argimon, de fet, ha recordat avui que la seva petició reiterada ha estat abonada per una vintena d’experts amb una crida urgent. Sense separació, el 15 de juliol tan sols hi haurà vaccinats els més grans de 45 anys.
En resum, doncs: el pronòstic d’Aragonès és inviable. Que el 70% dels catalans puguin haver rebut una dosi del vaccí anticovid al juliol no depèn, com ha dit, de si es compleixen els lliuraments compromesos. Depèn de si s’amplia la separació entre dosis del vaccí de Pfizer i més decisions polítiques, com ara els topalls imposats als vaccins d’AstraZeneca i Janssen, que Argimon ha tornat a considerar que “no tenen fonament científic”. Això sí: Argimon ha matisat poc després que els càlculs de calendari poden variar i millorar. Quan el ministeri espanyol va refusar primer d’ampliar la separació, per exemple, Argimon va criticar-ho perquè això esvaïa l’opció d’haver vaccinat abans de juliol tots els més grans de quaranta-vuit anys. Ara, el supòsit dels més grans de trenta suposa una lleugera millora. Però tant ell com la doctora Carmen Cabezas l’han atribuïda al fet que la Comissió Europea hagi pactat amb Pfizer l’avançament dels lliuraments que tenia prevists per a més endavant.
Mentrestant, sense calendaris: on som?
Argimon ha anunciat que dilluns vinent, 10 de maig, es començaran a vaccinar de manera generalitzada els ciutadans entre 50 anys i 59. L’estratègia serà la mateixa que s’ha seguit per a la franja de 70 a 79. Vaccinaran els CAP –que a les zones on la franja de 60 a 69 és prou coberta ja han contactat amb alguns pacients de 58 anys o 59–, i també es podrà demanar hora al portal web activat per Salut. De moment, la vaccinació funciona. Segons Argimon, “la situació epidemiològica és d’estancament”, amb 10.000 casos i 73 ingressos setmanals a les UCI, tot i que a final d’aquesta setmana començarà a desembussar-se. I “si no creixem més és perquè estem vacunant. Si no, estaríem com la segona o la tercera onada.”
L’eficàcia de la vaccinació, a més, és tan elevada com a la resta del món. Hi ha 10.553 persones que s’han infectat després de rebre el vaccí, una xifra que Argimon i Cabezas no consideren preocupant i que és un 4,25% del total de contagis d’ençà que va començar la vaccinació. D’aquests 10.553, tan sols 1.580, un 15%, s’han infectat després dels trenta-cinc dies que es consideren el temps necessari perquè l’efecte del vaccí hagi cristal·litzat. Aquests 1.580 casos, a més, són casos generalment no greus. Segons un estudi del departament, els pacients que acaben a l’UCI trenta-cinc dies més tard d’haver rebut la segona dosi són un 87,5% menys que els no vaccinats.
Postil·les
L’estat d’alarma. Argimon ha considerat una bona notícia que s’acabi. “Aquests estats d’alarma són situacions excepcionals que limiten drets fonamentals i que per tant han d’estar vigents tan poc temps com sigui possible perquè els drets i llibertats no quedin d’alguna manera malmesos. Però que no hi hagi estat d’alarma no vol dir que la pandèmia s’hagi acabat”, ha dit.
Temporers. Malgrat que no tinguin la residència estable al Principat, si s’hi han hagut de desplaçar poden ser vaccinats als CAP.
Vaccinació de menors. Cal esperar què diu l’Agència Europea de Medicaments, que es pronunciarà el mes vinent.
Variant índia. Se n’han detectat dos casos a Catalunya. Argimon considera que encara no és raó d’alarma.
