22.10.2023 - 15:20
|
Actualització: 22.10.2023 - 19:22
Els col·legis electorals han obert avui a l’Argentina perquè més de 35 milions de persones puguin exercir el seu dret de vot en uns comicis generals marcats per la irrupció d’una tercera via radical que aspira a trencar el tradicional pols entre peronistes i conservadors de la mà de l’ultranacionalista Javier Milei, que va sorprendre en les eleccions primàries en imposar-se als teòrics favorits a la presidència.
Argentina triarà 130 diputats, 24 senadors i càrrecs regionals en una jornada que, no obstant això, tindrà com a principal atractiu la lluita per arribar a la Casa Rosada. L’actual president, Alberto Fernández, va renunciar a presentar-se, per la qual cosa, guanyi qui guanyi, al desembre el país estrenarà cap d’estat.
Els sondejos apunten que d’aquesta primera volta no en sortirà el vencedor definitiu, ja que una victòria directa implicaria superar el 45% dels vots o almenys obtenir-ne més del 40% si arriba acompanyat d’una diferència de més de deu punts sobre el rival més directe. En primàries, cap dels aspirants va complir aquests requisits.
Ni tan sols Milei, que com a candidat de La Llibertat Avança es va convertir en la gran sorpresa en obtenir tres de cada deu sufragis. Abanderat dels denominats llibertaris, pel que fa als drets socials aposta per prohibir l’avortament, a la vegada que posa en qüestió la xifra oficial de 30.000 desapareguts durant l’última dictadura.
Vol acabar amb “el model de la casta” i vol reduir al mínim el paper de l’estat, dins d’una bateria de missatges que estarien tenint especial ressò entre la ciutadania per la qüestió econòmica. Entre les seves propostes hi ha la dolarització de l’economia argentina per a pal·liar la devaluació del pes en un país que acumula una inflació interanual de més del 100%.
Com a rival, tindrà Sergio Massa, precisament l’actual ministre d’Economia al govern de Fernández, que es presenta com candidat d’Unió per la Pàtria. En els seus missatges de campanya, ha acompanyat al·lusions a certs canvis amb missatges de caràcter continuista en els quals s’ha adreçat de manera particular a la classe treballadora, tradicional calador de vots del peronisme.
La tercera candidata amb opcions és Patricia Bullrich, antiga ministra de Seguretat durant l’etapa presidencial de Mauricio Macri. Tot i que els seus orígens polítics es remunten a les joventuts peronistes, se la considera representant de l’ala més dura de Junts pel Canvi i també promet restringir el paper de l’estat.
“Em preocupen les idees de Milei, són dolentes i perilloses”, exposa Bullrich, que va incidir en el tancament de campanya en què ha de ser ella l’estandard del canvi davant del kirchnerisme, acompanyada, entre més líders, per Macri. L’ex-president va coincidir que, amb Milei, “no hi ha canvi possible”, amb la vista posada en com es podrien repartir els vots en cas de segona volta.
La visibilitat de Macri en campanya contrasta en canvi amb el pas enrere de l’actual president i de la seva ‘número dos’, Cristina Fernández, que han deixat tot el protagonisme a Massa i també al candidat per a Buenos Aires, Alex Kicillof. Els sondejos han situat en mínims històrics el nivell de suport a la gestió d’Alberto Fernández aquest any.
El panorama de les eleccions presidencials el completen Myriam Bregman, del Front d’Esquerra i de Treballadors – Unitat, i Juan Schiaretti, símbol del peronisme dissident i candidat per Fem pel Nostre País. Cap d’ells no aconsegueix els dos dígits en intenció de vot i, a priori, no tenen opcions de passar a una hipotètica segona volta davant els tres favorits.
El futur president haurà d’afrontar un escenari complex en l’àmbit econòmic, ja que el Fons Monetari Internacional (FMI) preveu que l’economia argentina es contregui aquest any un 2,5% i que la inflació superi el 130%. El tipus de canvi oficial és de 365 pesos per cada dòlar, però en el mercat informal depassa els 1.000.
