L’Argentina s’aferra al peronisme per evitar la victòria de la ultradreta a la segona volta de les presidencials

El candidat d’Unió per la Pàtria, el peronista Sergio Massa, i l’ultradretà Javier Milei, de Llibertat Avança, es disputaran avui la presidència a la segona volta d’unes de les eleccions argentines més disputades de la història recent. Tot i la victòria clara de Massa a la primera volta, ambdós candidats arriben frec a frec a uns comicis que, després d’una campanya inusualment tensa fins i tot per als estàndards de la política argentina, són l’última oportunitat del país per a evitar l’ascens al poder de Milei, un candidat que propugna una recepta atípica d’ultraliberalisme extrem i conservadorisme aferrissat –amb propostes com ara eliminar el banc central i suprimir la majoria de ministeris– que els experts adverteixen que podria abocar al col·lapse un país molt tocat per dècades de disfunció política i econòmica.

Què va passar, a la primera volta?

Tot i la seva condició de outsider i el seu tarannà obertament anti-polític, Milei va arribar a la primera volta de les presidencials com a clar favorit als sondatges, amb un suport que alguns baròmetres situaven prop d’un 40%. Tanmateix, les previsions no van complir-se, i l’ultraliberal fou derrotat clarament per Massa a les primeres voltes dels comicis: si el candidat peronista va imposar-se un 36,78% dels vots, Milei va haver-se de conformar amb un 29,99%, gairebé set punts per sota del seu principal rival. Patricia Bullrich, candidata de la coalició Junts pel Canvi, quedà tercera amb un 23,81% dels vots, mentre que els dots candidats restants –Juan Schiaretti i Myriam Bregman– no van superar el 7% i el 3%, respectivament.

Tot i desafiar els pronòstics i aconseguir una victòria clara, Massa va quedar-se lluny del 45% dels vots que calen per a proclamar-se president en primera volta. El resultat, per tant, abocà el país a una segona volta. Tot i que els argentins van poder triar entre cinc candidats a la primera volta dels comicis, en aquesta segona volta tan sols poden presentar-se Massa i Milei, els dos candidats més votats a les eleccions del 22 d’octubre.

Com arriben els candidats a la segona volta?

Precisament, els candidats que no van superar la primera volta podrien exercir un paper clau en els comicis d’avui. Molt important –si més no, de manera indirecta– serà la figura de Patricia Bullrich, que amb un 23,81% dels vots va ser de lluny la candidata més votada a la primera volta més enllà de Massa i Milei.

Bullrich, que va aconseguir el suport de 6,2 milions d’electors a la primera volta i que ha construït la seva plataforma política a partir de l’oposició al peronisme, ha donat suport a Milei de cara a la segona volta de les eleccions, una opció per la qual també s’ha decantat l’ex-president argentí, i integrant de Junts pel Canvi, Mauricio Macri.

La decisió, que no fou consultada amb la resta de partits de la coalició, va obrir una crisi al si de Junts pel Canvi, i tots els socis (llevat els del partit de Bullrich) van reaccionar-hi proclamant-se neutrals amb vista a la segona volta. Això, de retruc, va causar una escissió al si de la coalició de Milei, Llibertat Avança, en què molts socis van renunciar en bloc a causa d’un pronunciament que titllaren d’acord amb la casta política contra la qual l’ultraliberal s’ha erigit en gran crític.

Sí que és cert que, al llarg d’aquestes setmanes de campanya, Milei ha deixat de banda el seu histrionisme habitual per adoptar un discurs més moderat, conscient que la victòria electoral és inviable sense el suport del votant centrista i els indecisos. Si prèviament Milei s’havia centrat a castigar l’establishment polític argentí, en la recta final de la campanya ha adoptat un to més propositiu, tot optant –com molts més candidats anti-peronistes abans d’ell– pel canvi i la transformació. Es tracta d’un discurs molt més semblant al de polítics de centre-dreta, com ara Bullrich, la seva rival a la primera volta i una dirigent que Milei havia assenyalat durant bona part de la campanya com a membre de la casta política contra la qual sempre ha promès de lluitar.

Tot i aquest intent de gir cap a la moderació, Milei ha continuat protagonitzant alguns dels moments erràtics que –a voltes per a bé i sovint per a mal– han marcat la seva candidatura. Un dels moments més sonats va ser l’entrevista que va oferir al periodista Esteban Trebucq a la cadena A24, en què va dir que sentia veus –tot i que el plató era buit– i va mostrar-se visiblement desorientat en més d’una ocasió, cosa que va causar les crítiques i l’estupefacció de molts dels seus seguidors. Al debat final amb Massa, en què el candidat peronista va ser clarament superior, Milei no va ser capaç d’oferir una imatge gaire més convincent; va quedar descol·locat per moltes de les preguntes del seu rival i es va mostrar incapaç de qüestionar la gestió de l’encara ministre d’Economia, que deixa un país amb greus problemes de dèficit i una inflació desenfrenada. El fet que es declarés admirador de l’ex-primera ministra britànica Margaret Thatcher, d’infaust record al país a causa de la guerra de les Malvines, tampoc no el va ajudar a guanyar simpaties entre l’electorat argentí.

Milei quebró. No es chiste ni es un tema menor, este hombre no está bien. Déjenlo dormir un poco, fíjense si realmente puede continuar. Que los trolls y groupies digan lo que quieran, sabemos que lo parasitan, pero su falta de aptitud psicofísica actual es evidente. pic.twitter.com/BSe2AXanFX

— César Biondini (@BiondiniCesar) October 27, 2023

La desfeta va reafirmar l’estratègia de campanya de Massa, que s’ha limitat a aprofitar els estirabots del seu rival per a posicionar-se com el candidat de seny entre un bloc de votants com més va més alarmat per l’extremisme de Milei. Aquest contrast ha quedat palès en els respectius actes de final de campanya de cadascun dels candidats: si bé Massa ha optat per un míting discret amb estudiants i empresaris a Buenos Aires, Milei –que aquestes setmanes ha llançat repetidament acusacions, sense base, de frau electoral, al més pur estil de Trump i Bolsonaro– s’ha decantat per un bany de masses a la província de Còrdova, considerada clau per a les aspiracions electorals de cadascun dels dos candidats.

Així i tot, l’extremista continua essent –per un marge estret– el favorit als sondatges, tot imposant-se amb un 45,66% dels vots (contra un 43,56% per a Massa) en la mitjana d’EuropaPress dels darrers baròmetres. El 5,84% d’indecisos fan que qualsevol opció sigui possible, i els sondatges ja van errar en la primera volta en detriment de Massa. De les darreres deu enquestes recollides pel diari La Nación, Milei en figura com a vencedor en sis, per quatre que afavoreixen a Massa, un balanç que augura uns comicis molt més ajustats que no voldria cap dels dos candidats.

Certament, la victòria de Massa donaria una alenada d’aire fresc a l’Argentina. Però la popularitat continuada de Milei, un candidat considerat secundari fins fa pocs mesos, evidencia que els pegats del peronisme difícilment podran continuar apaivagant indefinidament els focs d’un país que, després de dècades d’inestabilitat econòmica extrema, continua arrossegant una inflació interanual d’un 143% i un índex de pobresa d’un 40%.