Arbres i ocells, els nostres mestres

Aquests dies que la informació sobre l’emergència climàtica planetària ens colpeix, em giro cap a dues estudioses de la naturalesa i respiro aire fresc. Una ha estat a Barcelona fa poc, Nalini Nadkarni, ecòloga forestal nord-americana resplendent d’accions imaginatives; l’altra és Vinciane Despret, filòsofa belga de qui s’acaba de publicar un llibre sorprenent, Viure com els ocells (Arcàdia, traducció d’Adrià Pujol). Amb estils comunicatius diferents, les dues proposen fer atenció a les moltes ensenyances de boscos i ocells.

Nadkarni, distingida amb el premi NAT d’enguany, un guardó que promou el Museu de Ciències Naturals barceloní, estudia amb passió els arbres i porta les seves idees a un camp ampli de la societat, com les presons, la moda, les esglésies, cantants de rap, artistes i empreses. La seva observació passa per enfilar-se als arbres i des del capdamunt observar el bosc i com hi viuen. En aquesta entrevista amb Bernat Puigtobella llegim: “Els boscos ens ensenyen com actuen davant de les pertorbacions del medi. Així com els animals o els humans poden migrar a una altra banda en cas de sequera, els arbres no es poden moure d’allà on són, però desenvolupen altres mecanismes per sortir-se’n. És una lliçó important per a nosaltres, els humans, que davant els reptes del canvi climàtic, ens adonem que només tenim aquest planeta, i un viatge a Mart no ens resol els problemes d’ara i aquí per lluitar contra els factors que redueixen la nostra biodiversitat.”

Un arbre és un organisme ben viu, no sols pels anys que pot arribar a viure (molts més que nosaltres) sinó perquè es mou constantment. No amb el moviment de caminar (com els humans i un bon seguit d’altres animals) o de volar (com els ocells) sinó de les fulles. Per a veure-ho i calcular-ho, Nadkarni fa anys que se situa en el dosser dels arbres, en el seu cobricel, en el tàlem. La perspectiva és inaudita, una metàfora captivadora, arbres que fan la volta al món: “per animar tota aquella gent que se sent impotent davant del desastre ecològic, que pensin que qualsevol petit moviment suma, que si sumem el vaivé de les fulles arribem a la conclusió que un arbre pot fer set vegades la volta al món en un any. Es tracta de trobar esperança en petits esforços que van sumant”.

Amb altres científics van proposar tallers a les presons i van convidar els presos a criar espècies animals i plantes en perill d’extinció. Ara ho fan a seixanta presons. En el camp de l’educació i el joc, no ha parat fins a produir una nina Barbie que s’enfila als arbres. També promou la producció de roba ecològica i l’interès de relligar l’espiritualitat de les diverses confessions religioses a través de l’amor als arbres que totes manifesten en els seus textos sagrats.

Vinciane Despret és un altre tipus d’estudiosa, igual de rigorosa i compromesa amb un activisme més intel·lectual. En aquest singular llibre sobre els ocells, estudia a fons la seva concepció del territori, com se’l reparteixen i l’ocupen, com el defensen. Un altre dels seus llibres planteja què ens poden ensenyar els animals si els féssim les preguntes correctes. Per als ocells, l’assentament en un lloc expressa una manera de viure plegats, que pot ensenyar-nos molt, diu Despret, ens pot obrir la imaginació a altres maneres de pensar i de viure. Despret és una representant qualificada del que avui s’anomena el “gir animal” en les ciències socials i en la crítica cultural. Un gir que fa un pas més en les concepcions animalistes  i promou l’estudi de les espècies no-humanes en relació amb la vida humana. Una idea fascinant de Despret és el vincle entre els animals i els nostres morts: “els animals, igual que els difunts, no poden expressar-se per ells mateixos, sempre hem de recórrer a portaveus, intercessors.”

Observacions i idees fresques. Com aquesta consideració lluminosa de Nalini Nadkarni: “Si els arbres poden crear art, si un arbre pot voltar el món set vegades en un any, si els presos poden cultivar plantes i criar granotes, llavors potser d’altres entitats estàtiques en el nostre interior, com el dolor, com les addiccions, com el racisme, poden canviar.”