10.04.2018 - 22:00
La detenció d’una integrant del CDR de Viladecans, acusada de delictes de rebel·lió, sedició i terrorisme, ha obert un nou front repressiu contra l’independentisme. El relat criminalitzador contra els CDR que han començat el PP, el PSOE i Ciutadans, amb la col·laboració d’alguns mitjans de comunicació i de la fiscalia, ja ha originat les primeres detencions i encausaments per un delicte que fins ara encara no s’havia atribuït a cap persona vinculada al moviment independentista: el delicte de terrorisme.
No han servit de res les reivindicacions del pacifisme i el civisme amb què sempre han actuat les entitats, els partits i, ara, els CDR. El marc mental que s’ha construït per a imputar fets violents a l’independentisme ha acabat amb un primer encausament per terrorisme que obre una nova escletxa repressiva. El delicte de terrorisme també s’ha fet servir per a encausar els tres joves d’Altsasu, que ja acumulen 513 dies de presó provisional tot esperant un judici –que comença dilluns–, per haver-se barallat amb uns guàrdies civils de paisà en un bar.
El periodista Pedro Vallín ha desgranat l’estratègia de l’estat espanyol en un fil de piulets. Tot prové de la reforma del codi penal espanyol del febrer del 2015, impulsada pel PP i el PSOE per perseguir el gihadisme –malgrat que els conservadors tenien majoria absoluta–, que convertia el concepte ‘terrorisme’ en una cosa ambigua, subjecta a la interpretació del dret que faci cadascun dels jutges dels tribunals espanyols. D’aquesta manera, uns ‘desordres públics’ poden considerar-se ‘terrorisme’, o delictes contra la corona, o considerar que ‘obliguen els poders públics a fer un acte o a abstenir-se de fer-lo’.
Ahora, fijémonos en la estrategia que hay detrás de la reforma de la calificación de terrorismo pactada por PP y PSOE, que frivoliza el concepto de terrorismo y lo convierte en algo ambiguo. (Imagen @bufetalmeida). Es una redefinición de terrorismo para cuando no hay terrorismo. pic.twitter.com/U6xeT6yU9X
— Pedro Vallín (@pvallin) April 10, 2018
El president de l’associació de juristes Drets, Sergi Blàzquez, explica que la reforma del 2015 deixa un marge molt gran, obert i discrecional perquè els jutges interpretin el delicte de terrorisme. ‘Depèn del criteri del jutge instructor i dóna prerrogatives a la Guàrdia Civil i als jutges per a decidir sobre el tipus penal’, diu a VilaWeb. Blàzquez indica que el codi penal hauria de delimitar els tipus penals per evitar aquest marge d’interpretació i la indefensió que això causa en els acusats.
En el cas de la noia de Viladecans, el jutge de l’Audiència espanyola pot imputar-li un presumpte delicte de terrorisme perquè també ho fa per rebel·lió i sedició. Els talls de l’autopista de Setmana Santa i l’aixecament de barreres de peatge que van fer els CDR són els ‘fets col·laterals’ pels quals l’Audiència espanyola l’acusa de rebel·lió i sedició. ‘La llei antiterrorista causava una gran indefensió i era anticonstitucional. La reforma del codi penal també fa que els acusats estiguin sotmesos a una situació d’indefensió i d’arbitrarietat per part de la justícia’, denuncia Blàzquez.
El relat de la ‘kale borroka’
Els últims dies, uns quants dirigents espanyols han equiparat els CDR amb la ‘kale borroka’. Al País Basc, als detinguts per desordres públics els aplicaven la llei antiterrorista. Exactament la mateixa legislació que als membres d’ETA. És a dir, els acusen de terrorisme, de la mateixa manera que a un individu que pertany a una organització armada o que prepara un atemptat.
Ahir mateix, l’Audiència espanyola va condemnar a dotze anys de presó els tres dirigents d’una cèl·lula gihadista desarticulada a Terrassa que preparava atacs a Catalunya i a vuit anys la resta d’integrants. En canvi, es demanen cinquanta anys de presó als joves d’Altsasu per una batussa amb guàrdies civils, un fet que eleven a una gravetat pitjor que la pertinença a una organització criminal que gestava un atemptat.
Ara, en el cas dels CDR, la intenció de l’estat espanyol és vincular-ne les accions pacífiques a una violència que els tribunals espanyols han volgut imputar a l’independentisme d’ençà dels escorcolls de la Guàrdia Civil als departaments de la Generalitat el 20 de setembre. Les acusacions de terrorisme són l’última fase d’aquesta estratègia de criminalització del moviment independentista.
Alguns juristes van posar-se les mans al cap quan es va saber la detenció de la integrant del CDR de Viladecans i la imputació d’un presumpte delicte de terrorisme.
Imputar TERRORISMO sin organización terrorista, sin explosivos, armas, estragos, lesiones, muertes (AFORTUNAMENTE) no es terrorismo ni colaboracion con terrorismo ni lobos solitarios. DESPUÉS de la rebelión SIN rebelión llega TERRORISMO SIN TERRORISMO. De los mismos autores.
— Joan Queralt (@JoanQueralt) April 10, 2018
La desobediencia civil activa a menudo implica un cierto grado de violencia leve contra el Estado. Levantar un peaje, hacer pintadas, quemar un contenedor…son actos desobedientes y el Estado siempre los va a castigar. Pero no deben ser tratados como terrorismo.
— Joaquín Urias (@jpurias) April 10, 2018
Quan un Estat equipara terrorisme amb protesta pacífica s’obre porta al despotisme i resistència està més legitimada que mai. #josoccdr
— Jaume Asens (@Jaumeasens) April 10, 2018
“Del todo es ETA” al “todo es el Procés” solo faltaba la imaginación de la Audiencia Nacional https://t.co/Iz4f9hdjI4
— Gonzalo Boye (@boye_g) April 10, 2018
Una de les finalitats de la repressió és construir un enemic intern per aïllar-li i poder-li aplicar normes de màxims que poc tenen a veure amb la legalitat
Terrorisme i rebel·lió per tallar vies per protestar? Dret penal de l'enemic.
Està en joc la democràcia, #DemàPotsSerTu
— IRIDIA (@centre_IRIDIA) April 10, 2018
Es veu que ara toca detenir ciutadans per protestar. Apliquen arbitràriament el codi penal i fan ús partidista de la llei: no es donen els pretesos delictes pel qual se'ls deté; ni rebel·lió, ni sedició, ni terrorisme. Alteren el significat dels mots i la voluntat del legislador.
— Drets (@DretsCat) April 10, 2018
