Aragonès, un any després del 14-F: sense unitat independentista i amb la taula de diàleg en crisi

És un moment crític per a la legislatura i Pere Aragonès formularà avui la seva proposta en una conferència. La pronunciarà en un espai solemne i volgudament multitudinari, la sala oval del MNAC, amb el propòsit d’encapçalar des de la presidència de la Generalitat la sortida de la crisi que viu la majoria del 52% i el moviment independentista, i alhora de travar acords en qüestions com ara la defensa de la llengua, segons que diu el gabinet presidencial. Aragonès i el seu equip han volgut revestir el primer aniversari de les eleccions amb una curosa escenificació per a projectar una idea: la voluntat de prendre la iniciativa. Però no és pas el primer president que recorre a aquest format cercant el mateix objectiu, sinó que Aragonès continua allò que ja s’ha convertit gairebé en una tradició.

El 24 de novembre de 2014, Artur Mas va formular la seva proposta per a després del 9-N en una altra conferència de gran format a l’auditori del Fòrum de Barcelona: va proposar de convocar unes eleccions plebiscitàries amb una llista conjunta dels partits independentistes i amb membres de la societat civil. Hi va assistir Oriol Junqueras, que no va aplaudir quan el president va acabar el discurs i, uns dies més tard, el 2 de desembre, el líder d’ERC va respondre a Mas amb una altra conferència al Palau de Congressos de Catalunya, on va remarcar que no era partidari d’una llista unitària, sinó de formar diverses candidatures independentistes amb diferències ideològiques, però amb elements acordats per a la unitat d’acció. Quim Torra va pronunciar una altra conferència el 2018, al Teatre Nacional de Catalunya, on va exposar l’activació d’un Fòrum Cívic, Social i Constituent per a promoure el debat constituent a Catalunya. Una iniciativa que no va agafar l’embranzida que Torra perseguia.

Aragonès ha concebut aquest 2022 com l’any clau per a aconseguir algun fruit de la taula de diàleg. Però sembla complicat que pugui arribar al 2023 amb aquest trumfo encara viu, si no és que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, fa un tomb inesperat. Ara per ara, ha supeditat la convocatòria de la taula als seus interessos conjunturals, i la tercera reunió continua sense data. Sánchez va assegurar que la taula es reuniria almenys dues vegades l’any, però l’última notícia de la Moncloa és que no es tornarà a convocar fins que no hi hagi acords a tancar-hi. Una condició que Aragonès comparteix, després de dues reunions que no van passar de contactes inicials i en què ni tan sols es va acordar la metodologia de treball. Però Aragonès té més pressa. Per a mantenir viva la taula necessita que es reuneixi i, sobretot, que s’hi aconsegueixin avenços, per petits que siguin. I, per tant, ha de poder exercir més capacitat de pressió sobre la Moncloa. Una vegada exhaurits els límits dels acords al congrés espanyol, sobretot després de l’aprovació del darrer pressupost de Sánchez i de l’allunyament per la reforma laboral, Aragonès pretén enfortir la part catalana intentant recuperar la unitat perduda.

De fet, el president de la Generalitat ha fet una ronda de converses amb els partits i les entitats independentistes amb aquest propòsit. Però les reunions han servit per a constatar la distància a què es troben els tres partits, i també de l’ANC amb el govern. La crisi oberta per la pèrdua de l’escó de Pau Juvillà al parlament ha complicat encara més l’objectiu de refer la unitat d’acció independentista, que no té cap pla alternatiu de consens a la taula de diàleg que defensa Aragonès. I tot això amb la CUP com més va més allunyada d’ERC i de Junts al parlament, amb els comuns situats com a soci preferent i amb els sotracs cíclics d’ERC i JxCat, malgrat compartir govern, amb la taula de diàleg com a font de tensions constant. Això sí, el president de la Generalitat arriba al primer aniversari del 14-F amb un pressupost aprovat dins el termini i en la forma escaient. Mentrestant, a Madrid, ERC ja ha manifestat la voluntat de continuar-se entenent amb el PSOE i Unides Podem.

Aragonès no farà balanç del seu primer any al govern, perquè no serà fins al maig quan arribarà l’aniversari. Tampoc no s’espera que faci un gran tomb, però sí que concreti més la seva proposta per a una legislatura que continua encallada pels efectes de la repressió amb què l’estat espanyol va reaccionar al procés i la incapacitat de l’independentisme de refer-se i avançar, malgrat haver superat el 50% dels vots.