16.09.2022 - 21:40
Enguany en fa deu de la primera gran manifestació per la independència, la que va obrir la fase actual del procés. I, deu anys després, i superada la pandèmia, el carrer va tornar a ser el protagonista de la Diada. I de quina manera!
Aquest Onze de Setembre, centenars de milers de persones van tornar a prendre els carrers de Barcelona. Vosaltres dos, Martxelo i María, en vau ser testimonis, per tant, m’estalvie les explicacions. Fins i tot els que rebaixen al màxim les xifres reconeixen que va ser una manifestació enorme i molt més grossa que no la de l’any passat. Però el detall polític substancial és que el president Aragonès s’hi havia posicionat en contra i Esquerra Republicana, sense arribar a dir-ho mai del tot, havia insistit als seus militants i simpatitzants que no hi anessen. I això, evidentment, ha causat mala maror política.
Sincerament, no entenc per què el president Aragonès va voler enfrontar-se a l’ANC. La manifestació no havia de ser necessàriament contra el govern, i no ho va ser, però l’actitud del president va fer que moltíssima gent decidís d’afegir-s’hi perquè el govern l’havia convertida, a la pràctica, en un torcebraç obert, un torcebraç que sens dubte va guanyar l’Assemblea.
Que va guanyar i que va aprofitar bé. Perquè passades quaranta-vuit hores de desconcert, el president va demanar una reunió amb l’ANC, que li va respondre amb un pla sobre la taula per a fer efectiva la independència d’ací a un any.
L’ANC proposa un pla per a aplicar la independència proclamada el 2017 que inclou un compromís concret i clar aquest mateix mes per part dels tres partits polítics independentistes. Compromís que, si no es compleix, portarà l’Assemblea a encapçalar una campanya per a fer dimitir el govern d’ERC i Junts i la proposta de creació d’una llista cívica independentista per a les eleccions subsegüents.
Ja veurem com avança tot plegat, però, de moment, una qüestió és ben clara: l’èxit de la manifestació ha liquidat l’intent d’adormir el procés d’independència. El carrer ha dit prou i això, a Catalunya, sol tenir conseqüències.
