Aragonès diu al senat que el referèndum i el finançament singular són inevitables, com l’amnistia

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat al senat espanyol que l’amnistia era el primer pas d’un camí que menaria a un referèndum d’independència per a Catalunya. Segons que ha pronosticat, els dirigents polítics espanyols acabaran trobant-hi l’encaix, tal com l’han trobat a l’amnistia. Aragonès ha participat en la comissió general de les comunitats autònomes convocada pel PP, i on no participa cap president autonòmic del PSOE. Tot i això, Aragonès ha recordat explícitament les declaracions públiques de dirigents socialistes dient que no s’aprovaria mai cap amnistia, i ha fet un paral·lelisme amb la negativa actual al referèndum. “L’amnistia va deixar de ser inconstitucional i impossible, com passarà amb el referèndum”, ha dit.

Aragonès ha justificat la seva presència al senat espanyol per la responsabilitat del càrrec de president de la Generalitat contra el menyspreu que ha denunciat que rebien sovint els catalans, del qual ha dit que estaven farts: “Sóc aquí per defensar Catalunya. […] No ens amaguem, i no ens amagarem mai. Al contrari. És l’obligació d’un president de cat ser aquí i defensar el meu país davant l’odi i el menyspreu.”

“L’amnistia, per damunt de tot, és una esmena a la totalitat a una repressió injusta. És el reconeixement que facilitar que la ciutadania voti i exerceixi la democràcia mai pot ser un delicte. L’amnistia és la victòria de la Catalunya lliure que defensem.” Tot seguit, ha ironitzat que, qui millor ha entès a l’estat espanyol el full de ruta que Aragonès defensava era l’ex-president del govern espanyol José María Aznar: “Deia: ‘S’ha derogat la sedició, s’ha rebaixat la malversació, no s’ha reintroduït el delicte de convocatòria il·legal de referèndum, i ara l’amnistia legitimarà el cop secessionista.’ És exactament això.”

Ha recordat que el conflicte polític era viu d’ençà de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’estatut, i ha dit que, d’aleshores ençà, tots els governs de la Generalitat havien posat de manifest la manca de reconeixement nacional i la necessitat de sobirania dels catalans.

A més de l’amnistia i el referèndum, Aragonès ha defensat la seva proposta de finançament singular que diu que s’ha de negociar en paral·lel al referèndum d’independència: “Perquè no ens oblidem mai del mentrestant. Catalunya ha de tenir un sistema de finançament propi que ens jugui a favor, on recaptem i gestionem tots els impostos que generem. […] L’actual sistema de finançament és una llosa insuportable per a Catalunya.” Finalment, ha dit als presidents del PP: “Cap de vostès acceptaria ser els tercers a aportar, i els catorzens a rebre.”

Per això, ha defensat que aquest nou model de finançament era l’objectiu prioritari a curt termini. “Catalunya no pot esperar més”, ha reivindicat. I, lligant amb el començament del discurs, quan ha recordat les negatives del passat a l’amnistia, ha pronosticat: “Per més que es cridi, l’amnistia és inevitable, com ho seran el finançament singular i el referèndum.”