Deu anys d’Agència Tributària de Catalunya: recordar la història d’una impotència

Ahir es van commemorar els deu anys d’Agència Tributària de Catalunya, amb la presència del conseller d’Economia, Pere Aragonès, i dos dels seus predecessors, Andreu Mas-Colell i Antoni Castells. Possiblement ha estat l’acte que simbòlicament ha posat més en evidència la dificultat  del govern actual per continuar gestionant l’autonomia a partir del discurs independentista.  Ni el llaç groc,  ni el record al darrer conseller, Oriol Junqueras, ni les reivindicacions, ni l’esforç per ser pragmàtic no han pogut amagar el pes de les contradiccions de la situació actual del govern. De la mateixa manera que la vocació de servei públic i la capacitat de millora i innovació de l’agència no poden suplir el fet de no poder gestionar tots els imposts.

El propòsit de l’acte era destacar el valor a la feina feta aquests deu anys i insistir a demanar a l’estat espanyol que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) pugui recaptar i gestionar tots els imposts que paguen els contribuents. Els tres consellers, deixant de banda totes les diferències, van repassar la primera dècada d’activitat de l’agència i van reivindicar el paper d’Oriol Junqueras, empresonat als Lledoners. L’esforç per mirar amb optimisme la situació va ser notable, però no va reeixir. La realitat és que els deu anys de l’Agència Tributària són la fotografia que mostra com els diferents governs han topat una vegada i una altra amb Madrid, però també com a vegades no han estat a l’altura de l’envit.

El pes feixuc del desafiaments autonòmics
Aragonès va insistir a dir que ‘sense recaptació no hi ha sobirania’ i va remarcar la voluntat de lluitar contra el frau i continuar la feina d’aquests últims anys, que ha portat l’ATC a tenir 721 treballadors i 201 oficines. ‘Volem tota la sobirania perquè volem tenir tota la responsabilitat d’afavorir la llibertat i la igualtat d’oportunitats i, per això, volem tota la recaptació’, digué. I afegí que l’agència havia d’actuar amb transparència i apuntar-se a la revolució tecnològica per construir un sistema tributari intel·ligent, aprofitant el desplegament de l’internet de les coses, que fa possible, per exemple, una traçabilitat de les operacions més precisa que no pas abans.

El vice-president del govern va exposar els  quatre objectius de l’ATC: l’aprovació del nou pla de lluita contra el frau fiscal, la creació del Consell Fiscal de Catalunya i de l’Institut de Recerca i Estudis Fiscals i, finalment, i la formació del consorci tributari de Catalunya amb la resta d’administracions del país, per tal d’intercanviar informació i lluitar eficaçment contra el frau.

Mas-Colell va dir que per millorar el sistema de recaptació calia mirar més cap a Copenhaguen que no pas cap a Madrid. Però afegí: ‘Tenir l’estat al patronat de l’ATC no molesta especialment: el fet essencial és que l’agència tramiti i reculli tota l’estructura impositiva que afecta Catalunya i disposi de tota la informació fiscal corresponent.’ En aquest mateix sentit, Castells, va recordar que l’agència havia nascut amb l’ambició d’esdevenir l’embrió de l’administració tributària de Catalunya. ‘No hi ha autogovern sense capacitat de ser fiscalment responsables i decidir sobre els impostos propis’, va dir. També va explicar que l’agència era fruit del pacte amb l’estat espanyol, perquè s’havia creat a partir de la reforma de l’estatut del 2006, però que el consorci amb la hisenda espanyola que preveia la norma catalana no s’havia format: ‘És una qüestió pendent sobre la qual cal insistir, almenys mentre no arribi la independència.’

Deu anys d’Agència Tributària de Catalunya
Creada el 2008, l’Agència Tributària de Catalunya gestiona els tributs propis de la Generalitat i cedits per l’estat espanyol. L’ATC va néixer com un pas previ a l’administració tributària única a Catalunya. Durant l’etapa del govern d’Artur Mas es va crear la secretaria d’Hisenda, es va ampliar el personal de l’agència i es van aconseguir convenis d’integració amb els òrgans tributaris de les diputacions i de l’Ajuntament de Barcelona. En la legislatura posterior, amb Oriol Junqueras, va continuar el desplegament territorial i funcional, amb noves oficines territorials pròpies de l’agència i oficines de serveis tributaris compartides amb administracions locals.

A més, l’any passat es va aprovar la llei del codi tributari, una de les anomenades ‘lleis de desconnexió’, que desgranava el disseny dels organismes que havien de formar part de l’estructura institucional de la futura hisenda catalana, i que va ser suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional espanyol, mesos després.

En aquests deu anys, l’Agència Tributària de Catalunya ha passat de tenir quatre delegacions a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, a tenir 201 oficines distribuïdes a tota la geografia catalana, amb 15 oficines territorials i 13 de serveis tributaris compartides amb entitats locals. Aquest desplegament territorial ha anat acompanyat d’un creixement del personal, que ha passat de 321 treballadors l’any 2008 a 721 enguany.

Amb l’assumpció de la recaptació executiva, l’ATC ha esdevingut una administració tributària de referència del conjunt de les administracions catalanes, car ha passat de ser client de l’Agència Tributària de l’Administració de l’Estat (AEAT) a gestionar els seus deutes, els de la resta de departaments i entitats de la Generalitat i els de les administracions locals.

La cronologia oficial
Aprofitant la commemoració del desè aniversari, el Departament d’Economia ha facilitat una cronologia, que explica la història de l’Agència Tributària de Catalunya vista des de dins. La reproduïm íntegrament:

2008: neix l’Agència Tributària de Catalunya. L’1 de gener de 2008, l’ATC va iniciar la seva activitat. Creada per la Llei 7/2007, de 17 de juliol, d’acord amb el que disposa l’article 204 de l’estatut d’autonomia de Catalunya, la seva posada en marxa va significar un canvi fonamental en l’aplicació dels tributs, amb l’objectiu d’incrementar la qualitat i l’eficàcia de l’administració en la prestació dels serveis als ciutadans. Durant aquest primer any, es desenvolupa l’estructura organitzativa de l’agència, es creen els cossos tributaris propis i s’aproven els primers instruments de planificació anual: el programa d’actuacions, el pla de control tributari, el pla de la inspecció de serveis i el pla de formació.

2009: s’aprova la ‘Carta de drets dels contribuents‘ i es fa evolucionar l’aplicació G@UDI per començar-la a aplicar progressivament en l’àmbit de la recaptació. Es duu a terme la integració de funcionaris en el cos superior d’inspecció i tècnica tributària de l’Agència i la plantilla arriba a 365 treballadors.

2010: entra en funcionament la finestreta única tributària amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) i es crea l’Oficina del Contribuent, la nova web e-tributs i l’Oficina Virtual de l’ATC. Augmenten les actuacions de comprovació per avançar en la lluita contra el frau fiscal i es potencia l’assistència als contribuents (generalització de la cita prèvia i atenció específica a la informació presencial i telefònica, consolidació del pagament amb targeta de dèbit i de crèdit).

2011: augmenta d’un 45% el pagament telemàtic, respecte al 2010, gràcies a la plataforma G@UDI i l’Oficina Virtual; es deixa de prestar el servei de caixa i comença el servei de pagament a través d’entitats financeres col·laboradores.

2012: es crea l’impost sobre les estades en establiments turístics, amb la Llei 5/2012, del 20 de març, es publica el document Mercat immobiliari de Catalunya, que ha esdevingut la base per a determinar els valors del sòl i la construcció, i es posa en marxa el sistema de cita prèvia de l’impost sobre el patrimoni.

2013: es crea la Secretaria d’Hisenda, gràcies al decret 25/2013, de 8 de gener, de reestructuració del Departament d’Economia i Coneixement, amb l’objectiu de reforçar les estructures de la hisenda de la Generalitat i fer efectiu el desplegament de l’Administració tributària catalana. Es desenvolupa el conveni marc sobre recaptació executiva entre l’ATC i les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i es concreten els serveis de finestreta única i la col·laboració interadministrativa en la lluita contra el frau.

2014: s’implanta la xarxa Tributs de Catalunya, es crea el cos tècnic de gestors tributaris de la Generalitat de Catalunya, l’Oficina Virtual augmenta les funcionalitats de tramitació telemàtica i s’implanten alguns impostos de nova creació (sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital, sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial, sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria i sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear).

2015: l’impost sobre successions, els tributs sobre el joc i els tributs propis de nova creació s’incorporen a la tramitació telemàtica, l’Ajuntament de Barcelona s’integra a Tributs de Catalunya i es posa en marxa el pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2015-2018.

2016: l’ATC es trasllada a les noves instal·lacions de la Zona Franca, s’ofereix al contribuent la possibilitat de fer el pagament de liquidacions i deutes pendents a través del 012, amb targeta bancària, es recupera el servei de gravació i escannatge d’autoliquidacions que s’ha externalitzat al Centre de Gravació dependent del Deganat Autonòmic de Registradors de la Propietat, es consoliden els processos d’embargament de comptes, sous i salaris assumits directament per l’Agència en la gestió executiva dels deutes i els pagaments per mitjans telemàtics superen la xifra de mil milions d’euros.

2017: culmina el desplegament territorial i competencial de l’ATC, d’acord amb l’actual marc legislatiu, i es converteix en l’administració tributària de referència en recaptació executiva, després de signar convenis amb les quatre diputacions catalanes, els ajuntaments de Barcelona, Sabadell i Terrassa i el Consell Comarcal de la Selva, i d’assumir la gestió de totes les sancions del Servei Català de Trànsit. També s’implanten la nova seu electrònica i el sistema e-SPRIU, es potencia la comunicació directa amb els intermediaris tributaris, es regula l’estructura organitzativa de l’ATC i s’amplia la plantilla per poder atendre amb èxit al desplegament territorial de l’agència. En el context del desplegament, es recupera el servei de comprovació, externalitzat en les oficines liquidadores dependents del Deganat Autonòmic de Registradors de la Propietat. A final d’any es presenten els resultats del càlcul de la bretxa fiscal de Catalunya de l’any 2014, la qual cosa constitueix una experiència pionera a l’estat espanyol i una anàlisi essencial en la lluita contra el frau fiscal.

2018: les 32 oficines tributàries de l’ATC participen per primera vegada en la campanya de la renda amb personal i estructura propis, la xarxa Tributs de Catalunya s’amplia amb 169 punts d’atenció, es dota la seu electrònica de noves funcionalitats, com ara la possibilitat que els intermediaris tributaris facin el pagament telemàtic de les autoliquidacions que presentin en representació de terceres persones, es crea la Unitat d’Informació Tributària per avançar cap a un model de gestió basat en la governança de dades, s’avança cap a la consolidació de la recaptació executiva, amb l’elaboració del decret de subhastes de l’ATC, es preveu la convocatòria de la primera subhasta telemàtica per a final d’any i es treballa en l’aprovació d’un nou pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022.