12.01.2022 - 20:36
|
Actualització: 13.01.2022 - 08:18
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha insistit al govern espanyol des de Madrid la necessitat de reprendre la negociació de la taula de diàleg i ha dit que, potser, no hi haurà una segona oportunitat per a pactar una sortida al conflicte polític. Ho ha fet durant una conferència apadrinada pel Club Siglo XXI a l’Hotel NH Eurobuilding, davant de la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, i el ministre d’Universitats, Joan Subirats. També hi eren el secretari general d’UGT, Josep Maria Álvarez, la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, i els portaveus d’En Comu Podem, ERC, PDECat i EH Bildu, Jaume Asens, Gabriel Rufián, Ferran Bel i Mertxe Aizpurua. Junts no hi ha enviat cap representant. La conferència ha estat presentada per l’ex-batllessa de Madrid Manuela Carmena, que ha definit Aragonès com “un home de diàleg”.
Aragonès ha destacat la importància d’haver reconegut l’existència d’un conflicte polític a la Declaració de Pedralbes, el text que van acordar tots dos governs en la primera cimera, a final de 2018. “Després de la constatació de l’existència del conflicte, hem de passar a les propostes. Hem identificat un problema, hem de treballar en la solució”, ha dit. La proposta del govern català, ha deixat clar, és l’amnistia i l’autodeterminació per a assolir la independència de Catalunya. “La pregunta és quina és la proposta de l’estat”, ha dit. En més d’una ocasió ha repetit la idea que “no hi haurà una segona oportunitat” de resoldre el conflicte gràcies a la negociació amb l’estat, cosa que ha provocat que al torn de preguntes se li demanés quina és la seva proposta si en la negociació de la taula de diàleg no s’arriba a cap solució pactada. El president de la Generalitat no ho ha concretat, però ha dit que, així i tot, “continuarien endavant”: “Catalunya vol decidir. Ara hi ha una oportunitat de pactar i de negociar les dues parts. Si aquesta oportunitat es bloca, continuarem endavant. Allò que no farem és renunciar a les possibilitats de la negociació, sempre tenint clar que la negociació és per a avançar, no per a blocar.”
Al fons de tota la conferència hi havia la calma amb la qual el govern espanyol es pren la taula de diàleg, cosa que fa que encara no hi hagi data de la pròxima reunió tot i que hi havia l’acord que seria un cop comencés 2022. “Especular i jugar amb el temps no són opcions que puguem assumir”, ha dit. I ha afegit: “No parlaré de dates concretes de la nova reunió de la taula de negociació, però és el moment de parlar de propostes. Allò que frena l’avenç de la taula de negociació és que no hi ha propostes sobre la taula. És l’única forma de demostrar que la negociació és sincera i que progressa, i que els acords que van permetre que comencés el procés de negociació continuen vigents.”
La proposta de la Generalitat, com ja ha repetit manta vegada, és l’amnistia dels represaliats pel conflicte polític i l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya, “l’opció més justa perquè permet a tothom guanyar”. Ha dit que el context polític per a arribar-hi no és fàcil perquè hi ha la possibilitat d’un govern del PP i Vox, i ha fet un punt i a part per a garantir: “Catalunya sempre formarà part d’un front democràtic davant de l’extrema dreta.” Tanmateix, ha dit que no pot acceptar que això s’utilitzi per a dilatar la negociació. “L’esquerra espanyola ha de saber que difícilment hi haurà una segona oportunitat. L’oportunitat és ara, i l’hem d’aprofitar.” I al torn de preguntes, ha afegit: “El 2022 s’ha de començar a desblocar el conflicte polític. La negociació ha d’avançar. La nostra aposta per a arribar a un acord és sincera. No podem eternitzar la resolució del conflicte.”
Les lliçons de la pandèmia
L’altra gran qüestió que ha centrat la conferència del president Aragonès ha estat la gestió de la pandèmia, i en més d’una ocasió ha comparat veladament els models seguits per Catalunya i per la Comunitat de Madrid. Una de les lliçons de la pandèmia, ha dit, és la derrota de les ideologies individualistes. “Hem superat els problemes quan hem pensat en col·lectiu. La lògica neoliberal de pensar en l’individu per davant de tot no ens va ajudar a resoldre’ls”, ha dit.
També ha fet referència, de nou sense citar-la, a les paraules de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, quan va dir en que hi havia alguns sanitaris sense ganes de treballar i que no agafaven els telèfons. “La pandèmia també ha demostrat com en són d’imprescindibles els serveis públics, en especial els professionals sanitaris. Mai no els retrauré res, no és el meu estil, i quan el fan altres sento vergonya”, ha dit avui Aragonès, que ha contraposat la “sortida republicana” a la crisi de la covid a la “sortida neoliberal”.
El president de la Generalitat ha tret pit de les dades d’ocupació de Catalunya, superior a les d’abans de la pandèmia, i ho ha relacionat amb els ajuts públics a empreses i autònoms afectats per les restriccions per a contenir els contagis. Ha dit que, ara com ara, Catalunya és en bon camí i va de la mà del projecte de recuperació econòmica de l’àmbit europeu, i ha posat d’exemple el vaccí que desenvolupa Hipra: “Gràcies a la col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona, aquesta empresa sanitària per a animals està desenvolupant el primer vaccí català.”
Defensa de la immersió lingüística
Pere Aragonès ha defensat els “grans consensos que identifiquen Catalunya com a nació”. “Ens aglutinen amb independència de l’horitzó polític que pensem per a Catalunya, si creuen que ha de continuar formant part d’Espanya o si ha de ser un nou estat de la Unió Europea”, ha explicat. Tanmateix, ha recordat que històricament aquests consensos han col·lidit amb l’estat espanyol. El darrer d’aquests conflictes, la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra la immersió lingüística: “Avui tenim un nou exemple amb el qüestionament del model d’immersió, que és un model d’èxit i que ha portat a la cohesió social”, perquè “garanteix que tots els nens de Catalunya siguin plurilingües”.
“Davant els intents de manipulació vull deixar clar que a Catalunya no hi ha cap conflicte lingüístic, sinó una campanya política sistemàtica que té com a objectiu fracturar la societat catalana i utilitzar l’anticatalanisme per sumar vots a la resta de l’estat”, ha dit. Malgrat tot, ha dit que aquells que ho propugnen fracassaran: “No se’n sortiran. No fracturaran l’escola catalana.” Tota la conferència ha estat en castellà, però la conclusió a aquesta idea l’ha feta en català: “El català, a l’escola, no es toca.”
Transparència sobre el 17-A
També ha dedicat certs minuts a les paraules de l’ex-comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo, que va vincular el CNI amb els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils. Ha reconegut que la veracitat de Villarejo està en dubte, però ha reivindicat que l’estat ha d’actuar amb transparència i mostrar tota la veritat: “Si no li donen cap credibilitat, han d’actuar amb transparència”, ha dit.
Aragonès ha remarcat que el que va dir Villarejo “és extraordinàriament greu” i ha insistit que “la millor forma de conèixer la veritat és ser transparents” i permetre una comissió d’investigació sobre aquesta qüestió. “Jo ho faria si fos en relació amb àmbits de la Generalitat”, ha dit. Segons el president, la “màxima transparència és la manera que tot quedi clar, perquè el que no es pot fer és dir que aquí no ha passat res”.
Trobada amb Yolanda Díaz