23.05.2023 - 14:05
Pocs titulars sobre el president Pere Aragonès. L’escàs protagonisme del govern de la Generalitat durant la campanya per a les eleccions municipals contrasta amb el paper del president espanyol, Pedro Sánchez, que s’hi ha abocat completament, com si s’hi jugués el coll. Sánchez ha fet una desena d’anuncis populistes milionaris per esgarrapar vots d’on fos: entrades de cinema a dos euros per als jubilats, Interrail a la meitat de preu, avals per a comprar el primer habitatge per als joves, la construcció de 180.000 pisos socials, l’extensió de la llei de paritat a tots els òrgans constitucionals, una llei per a l’oblit oncològic, un pla de 40 milions per a la salut mental, 580 milions per als centres d’atenció primària. Tanta propaganda ha molestat fins i tot la vice-presidenta Yolanda Díaz, que ahir li va retreure en públic que la sanitat “es defensa cada dia, i no tan sols en campanya”.
Aragonès és en molts actes del partit, dóna suport als seus candidats i reivindica la seva obra, però en canvi té poca presència mediàtica i no ha fet pràcticament promeses noves. La més ambiciosa va fer-la el conseller Juli Fernàndez uns dies abans de començar la campanya, amb l’anunci que expropiarien pisos buits a grans tenidors, però les xifres eren molt tímides: de moment, això afectaria entre 50 i 70 habitatges i suposaria una despesa de 5 milions d’euros. Avui, en l’últim consell abans de diumenge, els acords de govern han poc llaminers. Instal·lació de plaques fotovoltaiques als edificis de la Generalitat, subvencions per a millorar la seguretat de les urbanitzacions properes al bosc, més diners per a les Unitats d’Escolarització Compartida, programes de formació i inserció, pantalles de sobretaula i ordinadors nous per als jutjats.
Sánchez ha desplegat tota l’artilleria davant d’un silenci sepulcral de la Junta Electoral espanyola (JEC). El seu anunci més recent va ser ahir mateix, ja en la recta final de la campanya. Aragonès, en canvi, va rebre un advertiment de la JEC l’11 d’abril, quan encara faltava un mes perquè comencés. El van acusar de no haver respectat la deguda imparcialitat en procés electoral per haver difós un “missatge legitimador de la causa separatista”. Poc després, el parlament va reprovar el conseller Carles Campuzano per “haver vinculat la creació d’una segona residència pública a Santa Coloma de Gramenet als resultats a les eleccions” que hi obtingués Gabriel Rufián. Junts, de fet, ha arribat a portar uns quants actes davant la JEC en què acusaven els consellers d’haver fet electoralisme, però l’òrgan encara no hi ha respost. Tot plegat pot haver contribuït que el govern s’hagi receptat prudència.
El context polític també és certament diferent. Abans d’acabar l’any, Pedro Sánchez haurà d’afrontar unes eleccions. Alberto Núñez Feijóo ha convertit la campanya en un plebiscit sobre el govern de coalició espanyol, amb el suport piconador d’Isabel Díaz Ayuso. El futur de Sánchez es juga en bona part al País Valencià, amb la reedició del govern del Botànic, i a l’Ajuntament de Barcelona, on Jaume Collboni podria guanyar. Amb l’aprovació del pressupost, en canvi, Aragonès té oxigen per a dos anys, però segons quin escenari podria malferir-lo diumenge. Fa quatre anys, les eleccions municipals van servir a ERC de propulsor. Ara, el partit té por de les probables patacades d’Ernest Maragall a Barcelona i de Gabriel Rufián a Santa Coloma de Gramenet. Si s’hi sumessin la pèrdua de Tarragona o Lleida, el balanç seria un cop dur per als republicans.
