Aragonès vol que el lleure nocturn continuï tancat: “Hem de ser prudents”

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha dit en una entrevista a TV3 pels primers cent dies del govern que arran del termini de dos dies hàbils que el TSJC va donar a la Generalitat per a justificar el tancament del lleure nocturn, defensaven que continués tancat: “Veiem molt clar què ha passat aquestes darreres onades. Quan hi ha hagut un intent de reobertura, i especialment el mes de juny, quan vam tenir l’afegit de l’entrada de la variant delta, hi ha hagut un creixement dels contagis. Primer haurem d’estabilitzar bé la situació.” Aragonès ha dit que entenia el neguit dels treballadors i els empresaris del lleure nocturn, però que abans calia vèncer la cinquena onada i superar el començament del curs escolar. “La pandèmia ens ha ensenyat que la inestabilitat del coronavirus fa que hàgim de ser molt prudents”, ha dit.

Ha dit que, ara per ara, no contemplaven de demanar que el passaport covid fos obligatori per a accedir a alguns espais, com ara el lleure nocturn, tal com passa a l’estat francès. Segons que ha argumentat, no hi ha una reticència important a vaccinar-se, que és el motiu principal del govern de Macron per a obligar-ne l’ús.

A més, ha dit que la pròxima reunió de la taula de negociació entre governs es faria la setmana del 13 de setembre, però que encara no s’havia concretat el dia per les agendes dels representants de cada executiu. En aquest sentit, ha explicat que el govern espanyol no els havia dit que el seu president, Pedro Sánchez, pretengui de no ser-hi. “No concebo una reunió en què no hi hagi el president del govern espanyol”, ha dit Aragonès, per la importància que dóna a la trobada per a resoldre el conflicte polític.

Sobre la posició del govern català a la taula, ha defensat la convocatòria d’un referèndum com a opció inclusiva per a resoldre el conflicte polític que pot satisfer partidaris i detractors de la independència: “Dóna la possibilitat a tothom de guanyar, simplement cal convèncer la meitat de la ciutadania de Catalunya.” Ha dit que l’ordre del dia de la taula de diàleg encara no s’havia tancat i que tampoc no s’havia acordat qui formaria part la delegació catalana. Amb tot, ha deixat clar que serà una taula de govern, i per això solament hi haurà membres de l’executiu.

Ara que s’han acabat les concessions de les principals autopistes de Catalunya i abans no es decideixi si s’apliquen uns altres models de pagament com ara la vinyeta, ha dit que calia corregir el dèficit històric d’infrastructures a Catalunya: “Si hem de pensar en termes de mobilitat, cal enfortir el transport públic. Calen inversions clares.” De totes maneres, ha dit que la vinyeta era una possibilitat que s’havia de tenir en compte, però amb certes condicions: “No pot ser que ara que s’acaben els peatges, només s’apliqui la vinyeta a Catalunya. Si més no, mentre siguem a l’estat espanyol, ha d’haver-hi igualtat de tracte. O hi són totes les vies d’alta capacitat, o no té sentit que en una eurovinyeta hi siguin només les vies de titularitat de la Generalitat.” Per una altra banda, tampoc no s’ha pronunciat sobre el model del pagament a l’ús, tal com proposa el govern espanyol, i ha insistit a tractar el dèficit d’infrastructures. Ara per ara, el pressupost de la Generalitat assumirà el cost del manteniment.

Sobre l’augment del preu de la llum, ha dit que, d’acord amb el pacte d’investidura amb la CUP, hi havia prevista la creació d’una companyia elèctrica pública, un projecte en què ja es treballa, segons que ha dit.

De l’acord amb el govern espanyol per a ampliar l’aeroport del Prat ha dit que allò que s’havia acordat era d’avançar cap a un hub internacional i que hi havia 1.700 milions d’euros per a invertir-hi. També ha garantit que no es permetria un projecte amb conseqüències pel medi: “No acceptarem cap projecte que tingui un impacte en la biodiversitat. Cal trobar alternatives, i això necessita un treball tècnic.”

Per una altra banda, ha defensat que es facin els Jocs Olímpics d’Hivern 2030 al Pirineu, sempre que siguin sostenibles, i ha negat que la projecció de projectes en una dècada impliqui deixar aparcada la independència de Catalunya: “No es tracta ni de deixar la lluita per la independència fins d’aquí a deu anys ni de dir que qualsevol proposta de desenvolupament econòmic impliqui de renunciar-hi. Algú pensa que si tenim la possibilitat d’aconseguir la independència de Catalunya, ho deixarem córrer perquè preparem uns jocs olímpics?” En aquest sentit, diu que si Catalunya vota sobre la independència abans del 2030, aquells jocs d’hivern seran els primers en què Catalunya podrà participar amb la seva bandera.