La lletrada polèmica del 20-S s’amagava en la causa d’Aragonès per Pegasus

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha demanat la recusació de la lletrada de l’administració de justícia del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona en el cas Pegasus, que investiga l’espionatge del CNI al telèfon mòbil del president. És Montserrat del Toro, la mateixa lletrada que el 20 de setembre de 2017 va assistir a l’escorcoll de la seu del Departament d’Economia ordenat pel jutjat d’instrucció 13, segons que ha avançat TV3 i ha confirmat l’ACN, que ha accedit a l’escrit.

Això i les seves declaracions públiques i durant el judici del Tribunal Suprem del Primer d’Octubre, segons Aragonès, fan que hi concorrin “motius més que evidents de falta de neutralitat”. L’advocat d’Aragonès ha demanat l’abstenció voluntària de la lletrada, petició que no depèn de cap termini. Si no s’aparta, en demana la recusació, que es pot demanar com a màxim deu dies després de saber-se el motiu de la recusació. Segons l’escrit, l’acusació particular d’Aragonès va saber fa poc la identitat de la lletrada de l’administració, perquè fins aleshores no signava amb el seu nom i cognom. Va ser quan l’advocat d’Aragonès va demanar de localitzar uns escrits “extraviats”, que la lletrada havia signat amb el seu nom, a final del 2023. De fet, quan Aragonès va declarar al jutjat per aquesta causa com a perjudicat, el 13 de desembre, la lletrada no hi va assistir.

Però Aragonès acusa la lletrada de dues greus irregularitats en la gestió de l’expedient. En concret, va desaparèixer de les actuacions un informe pericial informàtic de gran rellevància per als interessos d’Aragonès, que no constava en l’expedient fins que la lletrada de l’administració de justícia va localitzar-lo gairebé un any més tard arran de la denúncia de l’advocat del president. Aquest fet, oficialitzat el 25 de novembre, “no només és insòlit sinó que demostra una gestió molt deficient de la custòdia de l’expedient judicial amb un impacte absolutament negatiu en els interessos de la víctima, ja que tant l’instructor com la resta de parts consideraven que no havia aportat cap mena de prova pericial dels fets denunciats”.

“És obvi que entre les responsabilitats de la lletrada de l’administració de justícia es troben tant la custòdia de la integritat de l’expedient com la protecció de les dades personals o sensibles que s’hi gestionen”, diu l’escrit. L’escrit d’Aragonès i el seu advocat també recorda que la lletrada de l’administració de justícia ha demostrat de forma “més que pública” el seu posicionament personal contrari a la independència i als interessos i opinions polítiques del president, que alhora és el motiu pel qual s’ha produït l’espionatge denunciat. A més, va ser testimoni protegit de l’acusació en el judici al Suprem contra els polítics independentistes i companys d’Aragonès.

També recorda l’escrit que va rebre una medalla al mèrit per part de la Guàrdia Civil, i la lletrada de l’administració de justícia es va mostrar com a víctima d’uns fets que Aragonès considera que no van ser delicte. A més, al seu Facebook va fer unes quantes publicacions contra la independència i era seguidora de pàgines d’ideologia ultraespanyolista. Per això, conclou que hi ha “motius més que evidents de falta de neutralitat o en tot cas la concurrència d’un interès o predisposició aparentment contrària al deure d’imparcialitat”.