Aragonès juga l’última carta, amb l’expectativa del triomf d’Illa i el comodí de Puigdemont

Després del fracàs amb el pressupost, era l’opció més favorable per a Pere Aragonès: mirar de treure els millors resultats per a ERC en unes eleccions avançades que agafessin la majoria de partits a contrapeu (incloent-hi Junts, amb la incògnita de la candidatura de Carles Puigdemont) i evitar un desgast electoral lent del govern, sense el marge de maniobra d’uns nous comptes i amb un estiu especialment complicat per la sequera, amb la crisi educativa i del camp sense resoldre. De manera que, a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat, acompanyat dels consellers i del seu nucli dur, el president va anunciar que el 12 de maig hi hauria les eleccions que tantes vegades havia negat que faria, per la voluntat d’exhaurir la legislatura malgrat governar en minoria. Eren les primeres paraules d’una campanya electoral que, de facto, ja ha començat. Tot s’accelera.

Si el debat de la jornada d’ahir era el pressupost, i Aragonès acusava d’irresponsables els partits pels vets encreuats i les línies vermelles, amb els comuns i Junts en el punt de mira, el del vespre ja es focalitzava en les candidatures. El principal interrogant és Puigdemont, però el secretari general de Junts, Jordi Turull, va anunciar que la seva opció és que el president a l’exili sigui igualment el candidat. La llei d’amnistia no entrarà en vigor abans de començar la campanya electoral, però la tesi de Junts és que, amb el calendari d’aprovació i aplicació de l’amnistia, Puigdemont pot haver arribat el dia de la investidura. “Serà a Catalunya”, va prometre Turull. “Em faria molta il·lusió”, va dir Puigdemont. Dins els vint dies hàbils següents de les eleccions del 12 de maig, s’ha de constituir el parlament. El nou president de la cambra té deu dies més per a proposar un candidat a la presidència de la Generalitat i n’ha de sortir un d’elegit els dos mesos posteriors a la primera votació d’investidura. Junts sembla a punt per a recuperar l’eslògan de les eleccions del 21 de desembre del 2017: “Perquè torni el president, s’ha de votar el president.”

Segons fonts consultades, feia setmanes que a Junts tenien la decisió presa. Si Aragonès optava per avançar les eleccions, Puigdemont seria el candidat. I les europees? Les dues candidatures semblen incompatibles. Un altre interrogant és qui serà el número dos i encapçalarà la campanya al Principat. La immediatesa de les eleccions complica la convocatòria d’unes primàries i pot ser que Puigdemont tingui tot el marge de maniobra per a situar-hi persones de la seva confiança i de la de Turull. Junts ho intentarà, però és probable que la Junta Electoral també provi d’impedir que es presenti, a més dels moviments que puguin fer els tribunals: sembla que la batalla per a defensar la candidatura de Puigdemont capitalitzarà la campanya del seu partit.

ERC ja va designar Aragonès com a candidat al gener i va esvair les possibilitats d’una disputa interna amb Oriol Junqueras. Però el final abrupte de la legislatura el deixa sense haver pogut completar els seus plans per al govern, més enllà del pressupost: ni tornar a reunir la taula de diàleg amb el govern espanyol, ni avançar en l’acord de la claredat, ni materialitzar el traspàs de Rodalia, ni intentar d’encapçalar la negociació d’un nou sistema de finançament. Ara, Pedro Sánchez ja ha intentat d’esquivar les conseqüències que podria tenir sobre la seva governabilitat la pugna electoral entre ERC i Junts. Descarta de negociar un pressupost enguany i se centrarà en el de l’any vinent, quan el panorama català s’hagi aclarit. Ho anunciava la vice-presidenta espanyola María Jesús Montero en declaracions a la Cadena SER. ERC ja havia amenaçat de tombar-li els comptes si els comuns no li facilitaven l’aprovació dels catalans pel Hard Rock. El president espanyol no vol sortir escaldat d’un intent d’ERC i Junts de fer-se valer més que mai a Madrid i reivindicar-se davant l’electorat. A més, Sánchez també havia de driblar els interessos d’EH Bildu i el PNB per les eleccions basques del 21 d’abril. Massa fronts.

Diumenge Sánchez acompanyarà Salvador Illa en el tancament del congrés del PSC. Illa va ser el primer a comparèixer després de l’anunci d’Aragonès. “El PSC està preparat i jo estic preparat”, va dir a la sala de premsa del parlament. Pot ser que ell sigui el principal beneficiat de l’avançament electoral, però no hi ha res escrit. És el més ben situat d’entrada per a guanyar les eleccions, segons els sondatges. Però l’anunci de la convocatòria arriba amb un PSOE sacsejat pel cas Koldo i la possibilitat que pugui erosionar també les expectatives d’Illa. Sigui com sigui, una cosa és guanyar les eleccions i una altra esdevenir president. Mentrestant, té la campanya preparada, amb la premissa que podria beneficiar-se també de la desaparició definitiva de Ciutadans de l’hemicicle. Illa reivindicarà la pacificació del conflicte polític de què es vanta Sánchez però sobretot prometrà un govern fort concentrat en la gestió. “Els catalans votaran entre girar full o tornar al passat. Buscar el que ens uneix o tornar a fer no sé ben bé què”, deia ahir. El PP, tanmateix, recorrerà a la polarització, culpant els socialistes d’un hipotètic retorn de Puigdemont. Qui aconsegueixi fixar a partir d’avui el marc discursiu del 12-M tindrà mig camí fet.

Els comuns compten amb Jéssica Albiach com a principal actiu per a les eleccions, i l’historial d’haver tombat el pressupost del govern pel Hard Rock. Però difícilment podran repetir l’antiga aliança amb Podem. Els comuns es disputen una part del vot amb la CUP, i necessitaven desmarcar-se del PSC i d’ERC a temps després d’haver assegurat repetidament la governabilitat a Aragonès. “Convocar eleccions és la decisió més coherent que ha pres el president en tota la legislatura”, deia Albiach. La CUP no té cap de cartell. Haurà d’accelerar la maquinària electoral i decidir què en fa, del seu procés de reflexió interna. Hi ha més preguntes pendents de respondre pel que fa a les candidatures independentistes. Com acabarà la proposta de la llista cívica de l’ANC? Si els socis de l’entitat l’avalessin, tindrien temps d’impulsar l’agrupació d’electors? I la candidatura de Clara Ponsatí i Jordi Graupera? L’acte on pretenien exposar el seu projecte, per Sant Jordi, serà poc abans de començar la campanya electoral. “Hi anem. I accelerem”, deia Graupera a Twitter. Què farà Aliança Catalana?

Tot esperant que es vagi aclarint la situació, una certesa: el ple del parlament d’ahir va ser el darrer de la legislatura. La presidenta de la cambra, Anna Erra, acomiadava el mandat amb la previsió que dimarts es publiqui al DOGC la dissolució del parlament i la convocatòria electoral. Per un dia havien tornat als passadissos de la cambra els tombs imprevisibles dels anys culminants del procés, quan se sabia com començaven els plens però difícilment com s’acabarien. Els mesos vinents permetran d’aclarir si l’independentisme és capaç de refer les velles aliances –així que s’hagin tornat a mesurar les forces– o la competició electoral acaba de derruir tots els ponts perquè, ara sí, Illa sigui investit president.