Aragonès i Sánchez: cordialitat, cinc acords i un referèndum encallat

  • El president espanyol manté la negativa a l’autodeterminació però insisteix en una reforma del sistema de finançament cenyida a l’estatut

VilaWeb
Pere Aragonès i Pedro Sánchez, aquest migdia al Palau de la Generalitat (Fotografia: Albert Salamé)
Odei A.-Etxearte
21.12.2023 - 17:21
Actualització: 21.12.2023 - 22:13

“Normalitat” i “cordialitat”. Són les dues paraules amb què Pedro Sánchez i Pere Aragonès han emmarcat la seva quarta reunió al capdavant dels governs respectius. La primera després de la investidura del president espanyol, ara amb la situació que obre la futura aprovació de la llei d’amnistia. El govern de la Generalitat havia insistit que no havia de ser una reunió de presentació entre dos presidents que ja es coneixen i han negociat, sinó de treball. Després de setmanes de contactes entre els dos executius, Aragonès i Sánchez han mirat de fer lluir cinc acords: la taula de diàleg es tornarà a reunir el primer trimestre de l’any que ve, encapçalada per ells mateixos; les corts espanyoles aprovaran, en els sis mesos vinents, una llei orgànica de garantia del plurilingüisme que hauria d’assegurar el dret dels ciutadans a dirigir-se a l’administració general de l’estat en català, l’ús de la llengua en l’àmbit de la justícia i la preservació del sistema educatiu català davant la imposició del 25% de castellà dels tribunals; el traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital a la Generalitat, que s’aprovarà en la reunió del consell de ministres del 27 de gener; acordar durant el mes de gener el calendari per a avançar progressivament en el traspàs de Rodalia, pactat per ERC i el PSOE en les negociacions de la investidura, amb la constitució de l’ens paritari que gestionarà el servei; i l’impuls i el finançament del projecte per la instal·lació a Catalunya d’un centre tecnològic de producció de xips (Innofab).

L’intent de resoldre el conflicte polític es manté enrocat. Segons que han explicat tant Aragonès com Sánchez després de la reunió, el president català ha insistit en la necessitat d’acordar les bases per a la convocatòria d’un referèndum perquè els ciutadans puguin resoldre democràticament el conflicte de sobiranies. El president de la Generalitat persevera en el propòsit de tancar un acord de claredat. Tanmateix, Sánchez ha reiterat la seva oposició a la votació i ha tornat a situar la constitució espanyola com un límit. “El que hem de fer en els quatre anys vinents és avançar en un acord que, a parer meu, implica reforçar l’autogovern de Catalunya”, ha insistit Sánchez. En una compareixença a la galeria gòtica, el president espanyol s’ha mostrat obert a parlar de la millora del sistema de finançament. De fet, el seu propòsit és actualitzar el model amb què es regeixen els territoris subjectes al règim comú, i aquesta és una de les qüestions de què parlarà demà en la reunió que tindrà amb el dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo.

Però Sánchez sembla lluny de la petició que li fan ERC i Junts perquè Catalunya pugui recaptar tots els imposts, cosa que implicaria excloure-la del sistema de règim comú. Preguntat sobre la hisenda pròpia, s’ha limitat a dir que, en l’estatut, “l’Agència Tributària de Catalunya està per desenvolupar”. En realitat, l’Agència Tributària de Catalunya funciona i gestiona els imposts propis i cedits totalment a la Generalitat d’acord amb l’estatut. Una altra cosa és que el govern espanyol cedís la gestió de nous imposts a Catalunya o que es desenvolupés el consorci (o un ens equivalent), amb participació paritària de l’Agència d’Administració Tributària espanyola i de l’Agència Tributària de Catalunya que també fixa l’estatut, i que es podria transformar en l’administració tributària a Catalunya. “Podem parlar de millorar el finançament i de totes aquelles coses que defineixen la societat de Catalunya, com, per exemple, la llengua”, ha dit el president espanyol, sense aprofundir més.

L’aspiració de Sánchez és que tant ERC com Junts aparquin el referèndum i entrin a negociar una millora de l’autogovern. Ha deixat clar que seria un mal resultat que les negociacions es quedessin en el posicionament favorable i contrari dels uns i dels altres respecte del referèndum. “No haurem aconseguit l’objectiu”, ha dit. Aragonès insisteix en la defensa de la votació. Mentrestant, aspira a arribar a uns altres acords per a desenvolupar l’autogovern. L’exemple més clar són els traspassos de Rodalia o l’ingrés mínim vital, dirigit als ciutadans amb ingressos baixos, que es podrà tramitar per una finestreta única, i que veu com una “eina per a posar fi a la pobresa infantil”.

La reunió entre Sánchez i Aragonès, que prèviament havien coincidit en la inauguració del supercomputador Mare Nostrum5, s’ha allargat una hora i un quart. Aragonès ha esperat Sánchez a la porta del Palau de la Generalitat, la guàrdia d’honor dels Mossos d’Esquadra l’ha saludat al pati dels carruatges i han pujat plegats fins al saló dels diputats, on han conversat. Aragonès ha regalat a Sánchez la trilogia d’Eva Baltasar, sense traduir: Permagel, Boulder i Mamut. La primera reunió entre els dos presidents va ser el 29 de juny del 2021 a la Moncloa. La segona, el 15 de setembre d’aquell any al Palau de la Generalitat. Va ser una trobada prèvia a la segona reunió de la taula de diàleg, que es va desenvolupar sense els presidents. La tercera va ser el 15 de juliol de l’any passat a la Moncloa. En va sortir el compromís de convocar la taula de diàleg abans d’acabar el mes, i així va ser. Uns dies més tard, el 27 de juliol, la taula es va reunir per tercera vegada sense Sánchez ni Aragonès, a la seu del Ministeri de la Presidència, i en va sortir un acord genèric per a “superar la judicialització” també amb reformes legislatives. Després, el govern espanyol va incomplir l’acord de tornar-se a reunir abans d’acabar aquell any. De fet, va quedar aturada d’ençà de llavors, fins a la verbalització del compromís d’avui.

La del primer trimestre de l’any vinent serà la quarta reunió de la taula de diàleg, la tercera amb Aragonès a la presidència. La primera vegada va ser amb Quim Torra, el 26 de febrer del 2020, a la Moncloa. En aquell cas, a més dels dos presidents, hi va haver representants de Junts i d’ERC. Sánchez ha defensat que aquella trobada va ser cabdal per al desglaç de les relacions i la coordinació dels dos executius en relació amb la crisi per la pandèmia del coronavirus que era a punt d’esclatar. Més enllà dels anuncis, la reunió d’avui també era rellevant per un altre motiu. Ha estat la primera fotografia que s’ha volgut fer Sánchez amb un líder català. Amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, preveu de reunir-s’hi quan s’hagi aprovat la llei d’amnistia, tal com ha confirmat a primera hora en una entrevista a RAC1. De tot això, en diu el “retrobament total”. I en el rerefons hi ha, també, l’intent que els principals beneficiats electoralment a Catalunya siguin els socialistes. En sortir del Palau de la Generalitat, Sánchez ha anat directament a trobar-se amb Salvador Illa a la seu del PSC.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor