Aragonès i l’encaix d’un referèndum d’autodeterminació en l’acord de la claredat

Tancar un acord de la claredat és la proposta que fa temps que defensa Pere Aragonès per a mirar de resoldre el conflicte per una via negociada amb l’estat espanyol. I el consell acadèmic per a l’acord de la claredat, nomenat pel govern i adscrit al Departament de la Presidència, ha elaborat per encàrrec un informe que proposa cinc tipus possibles de referèndums. El primer és un referèndum d’inici a Catalunya. Podria ser, segons que precisen, una consulta “sobre la conveniència que el parlament iniciés una reforma constitucional que podria contemplar la independència” o una nova “acomodació en el si de l’estat”. En una nota a peu de pàgina remarquen que la pregunta podria ser de diversos tipus i esmenten la del referèndum escocès.

El segon és un referèndum de ratificació a Catalunya sobre un acord sobre la independència o un nou pacte d’encaix amb l’estat. El tercer és un referèndum d’inici al conjunt de l’estat. Podria ser, segons que exemplifiquen, per a preguntar si estarien d’acord que el govern espanyol autoritzés una consulta a Catalunya sobre la independència o una altra acomodació a l’estat diferent de l’actual. Tanmateix, admeten que és una possibilitat inusual en política comparada que comportaria un “xoc de voluntats democràtiques difícil de resoldre”. El quart és un referèndum de ratificació en el conjunt de l‘estat en què tots els espanyols votarien si aproven, o no, els termes de la independència o d’un nou pacte. El cinquè és un referèndum simultani o consecutiu a Catalunya i a tot l’estat espanyol. “Cal alertar que aquesta possibilitat també seria inusual en termes comparats”, escriuen, i “podria atiar encara més el xoc entre majories estatals i minories territorials”. També dibuixen mecanismes alternatius al referèndum, com unes eleccions plebiscitàries o un acord polític validat pels governs o parlaments respectius.

El grup, format per experts heterogenis, entre els quals, Astrid Barrio i Marc Aguilera, i presidit per Marc Sanjaume, no es decanta per cap de les opcions possibles. Això explica que tot el consell hagi rubricat conjuntament el text, sense cap vot particular. Però al mateix temps deixa un escenari totalment obert, planteja possibilitats que no han estat en el nucli del debat públic sobre l’autodeterminació, i té un encaix difícil amb la posició que ha mantingut el govern i el president de la Generalitat. De fet, és difús amb el dret d’autodeterminació i no dibuixa les vies jurídiques per a poder fer un referèndum. És així perquè aquest no era, en principi, l’objecte de l’estudi. Malgrat això, sí que analitza la viabilitat de les diferents opcions i, en el cas d’un referèndum a Catalunya, recorda que la seva viabilitat és la que ha generat més “controvèrsia jurídica” dins el marc espanyol i que la jurisprudència del Tribunal Constitucional ha imposat alguns límits addicionals. Unes dificultats que no haurien de fer descartar aquest referèndum dins una negociació política, a parer seu. “Entenem que aquesta no és una possibilitat incompatible amb la constitució”, assenyalen.

Així, doncs, el consell exposa les múltiples opcions d’un acord de la claredat que tant podria servir per a votar sobre una reforma constitucional a tot l’estat espanyol com per a acabar adoptant la forma d’una reforma estatutària. I que, en darrer terme, depèn de la voluntat política de les parts.

Aragonès insistia ahir que la seva opció és que els ciutadans puguin votar la independència en un referèndum acordat, després de la publicació a El Periódico de les principals vies que dibuixa l’informe, a què ha tingut accés VilaWeb. Tot plegat, en la mateixa jornada en què el cap de files d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, es reunia amb Pedro Sánchez, i que el partit comunicava que el president espanyol en funcions i Oriol Junqueras havien parlat per telèfon. Aragonès compareixerà dilluns per fixar la seva posició. El govern vol donar solemnitat a les conclusions a què han arribat els experts. I, així, enmig de les negociacions amb el PSOE d’ERC i de Junts per a la investidura, Aragonès es reunirà amb els responsables del consell acadèmic i, després, amb el consell executiu per a analitzar-lo.

Les conclusions de l’informe no han de ser les del president. Però tot apunta que Aragonés se’n servirà per intentar de marcar perfil sobre el referèndum en un moment de discreció sobre la lletra petita de la negociació. Al mateix temps, projecta una imatge d’obertura davant una negociació futura i, per tant, de predisposició d’explorar possibilitats que no han format part dels plantejaments que ha fet l’independentisme en cap moment del procés, ni dels partits ni de la societat civil. Una altra cosa és si, realment, la feina del consell assessor servirà per a obrir un debat públic i ciutadà, i quin recorregut tindrà la idea de l’acord de la claredat en el marc de la taula de diàleg que vol reprendre el govern, més enllà de la investidura.