Aragonès i Junts s’esgarrinxen per la negociació amb el PSOE: una petició tímida d’eleccions i una crida a la unitat

“Vostès han estat quatre anys dialogant. Benvinguts a la negociació. S’ha fet més en quatre setmanes que en quatre anys”, ha dit el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, al president de la Generalitat en la segona jornada del debat de política general al parlament. ERC havia donat reiteradament la benvinguda a Junts en l’opció d’intentar treure rèdit dels seus vots al congrés. Al seu torn, Batet ha retret a Pere Aragonès la falta de capacitat per a superar els incompliments dels acords dels socialistes espanyols, la falta de credibilitat i la “feblesa” per a entomar l’oportunitat que els ha donat l’aritmètica al congrés espanyol. L’estira-i-arronsa parlamentari entre Junts i el president de la Generalitat ha estat, comparativament, més agre que el d’Aragonès amb el PSC. L’hemicicle ha fet de mirall de la rivalitat crònica per l’hegemonia independentista, enmig de la cursa negociadora amb Madrid, i davant la necessitat tant d’ERC com de Junts d’exhibir els resultats de les converses i de diferenciar-se de l’adversari. Un any després del debat de política general en què Junts va reclamar a Aragonès una qüestió de confiança, i del trencament posterior del govern de coalició, Junts s’ha consolidat a l’oposició. Tant, que el debat no solament no ha fet albirar cap acostament a l’horitzó, sinó que Junts ha posat sobre la taula l’avançament electoral. “Només té sentit esgotar la legislatura si és per a un canvi de rumb”, ha dit Batet, convençut que, altrament, a Aragonès només li quedarà l’alternativa de convocar eleccions. “O rectificació o eleccions”, ha resumit.

Aragonès ha fet una crida a Junts per a aprofitar conjuntament l’oportunitat negociadora en un moment que creu històric. “Coincidim en el què (amnistia i autodeterminació) i en el com (aprofitar la palanca de força que tenen 7+7 diputats). Per tant, el qui no pot ser un problema”, ha dit. Segons Aragonès, el “qui” és Catalunya: ni ell ni cap altre dirigent. I, al mateix temps que feia una crida solemne a la unitat, ha reivindicat el seu paper: “En la resolució hi ha de ser tothom. El govern hi ha de ser, i hi ha de ser acompanyat.” Si en l’anterior legislatura espanyola ERC va aprofitar el paper clau dels seus diputats per mirar d’arrossegar l’independentisme a la via negociada i a acceptar la seva presa de decisions en la negociació, amb una constant tensió amb Junts i la CUP, ara és Junts qui pretén imposar el seu criteri, mirant d’apujar el llistó dels rèdits obtinguts fins ara per ERC i accentuant-ne les diferències. En un moment en què a Madrid tenen coll avall els vots d’ERC i Aragonès veu inevitable l’amnistia, Batet els demanava “prudència, humilitat, discreció, no parlar en nom de tercers i no negociar a través dels mitjans de comunicació”. La recepta de Junts també inclou aguantar la posició davant Madrid i assumir que calen garanties del compliment dels acords.

Batet també ha criticat la solitud parlamentària d’Aragonès: “La majoria del 52% independentista no se sent representada pel seu govern.” I al mateix temps ha intentat d’escorar-lo al costat del PSC, després d’haver-hi pactat el pressupost d’enguany, o d’arribar a acords a les diputacions de Barcelona, Lleida i Tarragona. El partit de Carles Puigdemont –de qui en últim terme dependrà la resolució de l’intent negociador del partit amb el PSOE– intenta erigir-se en alternativa a ERC. No ha dubtat a fer-ho en un àmbit ideològic tan gràfic com el de la política fiscal: ha demanat “deflactar l’IRPF, revisar impost successions i reflexionar serenament sobre l’impost de patrimoni”. I d’aquesta manera ha servit a Aragonès un filó per a marcar perfil davant dels seus. “Ha expressat un model de fiscalitat més proper al PP”, ha respost el president a Batet. Aragonès també ha identificat Junts amb les polítiques dels governs convergents, incloent-hi les retallades de l’executiu d’Artur Mas. D’altra banda, en veient que Aragonès retreia a Junts la falta de suport al govern per a defensar el seu projecte davant el govern espanyol, Junts ha desafiat Aragonès a sotmetre a votació al parlament l’acord de la claredat que propugna.

Illa: “No és el moment de veure qui té més protagonisme”

El PSC no ha estalviat les crítiques al govern i li ha retret la falta de projecte i la solitud. Però al mateix temps li ha obert la mà per continuar arribant a acords. S’ha situat així com el potencial soci parlamentari més ben situat per a continuar falcant el govern, al costat dels comuns. Respecte de la negociació amb el PSOE, Salvador Illa ha estat breu i discret: “No és el moment de fer carreres i veure qui té més protagonisme i qui surt més bé a la foto. Nosaltres pensarem primer en el país i la convivència. Poques fotos”, ha dit. Illa ha defensat que Catalunya no falla, sinó que falla el govern, i ha assegurat que governar no pot ser una rutina. “Tot és reactiu, un arrossegar els peus”, ha retret al president de la Generalitat.

També li ha demanat pactes, acords i diàleg. Aragonès ha agraït els acords a què han arribat fins ara i ha defensat que el pressupost –el més important de tots– es va complint malgrat la demanda socialista perquè l’execució avanci amb més ritme i perquè moguin fitxa respecte de l’aeroport del Prat. Un dels àmbits on han topat ha estat el sistema de finançament. Illa ha retret a Aragonès que no hagin volgut assistir a les reunions multilaterals on es tractava sobre el sistema i el president de la Generalitat ha recordat que la millora del model ha anat històricament lligada a la capacitat d’incidir en la governabilitat espanyola de torn que han tingut els partits catalans, sobretot la CiU de Jordi Pujol. També ha argumentat que el dèficit fiscal i el model actual perjudiquen el potencial de Catalunya.

La CUP alerta del perill de “salvar els mobles” al PSOE

La CUP es mira amb escepticisme l’intent negociador d’ERC i Junts amb el PSOE. “Veiem amb molta preocupació l’acció política d’ERC i de Junts de la mà dels comuns a l’estat, plantejant una amnistia que no faci esment explícit al dret a l’autodeterminació”, ha dit Carles Riera. La CUP sosté que una amnistia sense referències a l’autodeterminació és una llei de punt final que no fa sinó “salvar els mobles” a l’estat espanyol.  En aquest context, ha instat ERC i Junts a recuperar la proposició de llei sobre l’amnistia que va ser refusada pel congrés espanyol. Volen tornar-la a registrar. Desconfien que el dret d’autodeterminació sigui reconegut en el marc de la negociació d’una investidura i, en canvi, veuen un govern seguint el rastre del pujolisme, però amb el cove buit. Aragonès, tanmateix, ha defensat aquesta via com una més per a aconseguir el reconeixement de l’autodeterminació, més enllà de la mobilització al carrer a què apel·la la CUP per a recuperar la força del moviment. La CUP també ha mostrat distància respecte de les polítiques del govern en àmbits com l’habitatge, la defensa del català a l’escola o l’energètica pública. “Hem vist una Generalitat convertida en una diputació provincial subordinada a l’estat i a la patronal”, ha sentenciat Laia Estrada.

La líder d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha demanat a Aragonès que demostri que té sentit acabar la legislatura i que presenti el pressupost per a l’any vinent. “Nosaltres no hi serem per a acabar una legislatura de tràmit”, li ha advertit. També li ha demanat que no doni per feta l’amnistia, no parli en nom d’altres i no ho converteixi en una competició. Aragonès ha estat taxatiu: “Jo no parlo en nom de tercers, però si algú espera que m’inhibeixi de la negociació, que esperi assegut”.