20.05.2021 - 21:50
El tourniquet és la maniobra més bàsica de la màgia i consisteix a fer desaparèixer, jugant només amb les dues mans, un objecte menut, habitualment una pilota o una moneda. El truc es basa a enganyar la ment de l’espectador, mitjançant allò que en termes tècnics s’anomena “decepció intencional”. Per aconseguir-ho, els professionals expliquen que la cosa més important, de fet l’única que és imprescindible, és la naturalitat de qui fa el truc. Executar-lo amb naturalitat, com si no fesses res d’especial i allò fos la cosa més normal del món, és l’element que el fa creïble, l’element que permet de desviar l’atenció de l’espectador i que, en definitiva, fa que la maniobra siga eficaç.
Pere Aragonès, que avui serà investit 132è president de la Generalitat de Catalunya, va dir ahir en el discurs d’investidura que el seu projecte és culminar la independència de Catalunya i va explicar que ho vol aconseguir amb un referèndum com el que es va fer, i potser es tornarà a fer, a Escòcia.
El qui serà el nou president va dir que està convençut que Escòcia tornaria a votar la independència i que el Regne Unit faria tant com fos possible per seduir –va fer servir aquest verb concret– els escocesos perquè resten units a les altres tres nacions. I es va preguntar per què això no hauria de ser possible a Catalunya i l’estat espanyol. És a dir, per quin motiu Catalunya no pot fer un referèndum i per quin motiu Espanya no hauria de voler seduir els catalans perquè ens hi quedàssem, votant que no.
La política té aquestes coses. Que sempre pots defensar un argument fins i tot si s’ha provat que és erroni. Fins i tot si has tastat en carn pròpia com n’és, d’erroni. Fins i tot si el dia a dia, enterc, t’ho recorda. Que és allò que li va passar dissabte a Aragonès. Dissabte al vespre ell negociava amb Jordi Sànchez al Soler de n’Hug, a Prats de Lluçanès, al mas de la família d’Isaac Peraire, i la negociació es va haver d’aturar sobtadament perquè el seu interlocutor havia d’anar a dormir… a la presó.
Entre la masia i la presó dels Lledoners, en línia recta, hi ha uns trenta quilòmetres, que amb cotxe són gairebé el doble. En política, però, i especialment si et vols comparar amb Escòcia, la distància és un planeta sencer. Perquè avui podem dir amb rotunditat que no hi haurà mai un referèndum acordat com el d’Escòcia precisament perquè Jordi Sànchez n’és la prova vivent. I no és solament una qüestió de nous estats, sinó també, i sobretot, de democràcia. Quan l’altre dia els veïns de Glasgow van aturar l’expulsió de dos immigrats, envoltant la policia i obligant a alliberar-los, molta gent vam tenir el mateix pensament, automàticament: que fer molt menys que això ha costat nou anys de presó als dos Jordis. Un dels dos, el negociador.
La pregunta del dirigent d’Esquerra ahir a la tribuna del parlament té, doncs, una resposta que no és possible d’esquivar i que empre al mestre Montanelli. Diu que “perquè una democràcia funcione cal una cosa encara més important que eleccions lliures i separació de poders: cal que el país tinga demòcrates”. I a partir d’ací ja podeu imaginar que no seré pas jo qui negue que aplaudir l’execució del tourniquet sempre és un dret del públic que ha pagat l’entrada. Si és que ho vol fer.
PS. Molta gent em va comentar ahir l’article sobre la importància i el sentit profund del Primer d’Octubre, on explique per què, i com, res ni ningú no aconseguirà d’esborrar aquell acte fundacional i el mandat que se’n desprèn. Com que ahir el vaig enllaçar sense donar-hi importància, he pensat que avui podria cridar-hi més l’atenció: “Un poc de Wolin per a entendre on som, què és una democràcia i la pervivència del Primer d’Octubre“.
