Aragonès denuncia la guerra bruta de l’estat espanyol davant de la missió Pegasus

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha denunciat que el Catalangate és episodi més de la repressió de l’estat espanyol en contra de l’independentisme. En la trobada amb la missió Pegasus del Parlament Europeu, el president els ha agraït que cerquin esclarir la trama d’espionatge, tenint en compte l’opacitat de les autoritats espanyoles, que han blocat la comissió d’investigació al congrés i impedeixen el progrés de les causes judicials. “Tot plegat posa en dubte la qualitat democràtica de l’estat espanyol. És un atac contra tota la ciutadania”, ha declarat.

Aragonès ha relatat que va ser espiat quan era vice-president de la Generalitat, concretament entre desembre de 2019 i el gener de 2020, quan ERC negociava la investidura de Pedro Sánchez i la creació de la taula de diàleg. Ara bé, el president també ha mencionat que CitizenLab investiga altres infeccions durant el primer aniversari de l’1-O; els dies previs a la primera trobada entre els presidents Torra i Sánchez; i abans de les eleccions espanyoles de 2019.

“Les autoritats s’haurien de posar en contacte amb les víctimes per a donar explicacions”, ha continuat Aragonès, que ha lamentat que ningú s’ha posat en contacte amb ell per esclarir els fets, ni tan sols el Defensor del Poble espanyol, que va elaborar un informe sobre els divuit casos que va admetre el CNI en la comissió de secrets oficials del congrés. “Qui ho va ordenar? Qui n’estava al corrent? Quina informació tenen sobre mi?”, s’ha preguntat el president.

Així mateix, Aragonès ha ensenyat la querella que va presentar als jutjats de Barcelona el passat estiu. “Nou mesos després encara no s’ha ordenat cap diligència d’investigació”, ha afirmat, tot dient que no té cap certesa que l’estat encara l’estigui espiant amb Pegasus o qualsevol altre programari.

“Alguns creuen que la defensa de la unitat d’Espanya està per sobre dels drets fonamentals, però no és així”, ha conclòs.

Serrat denuncia l’espionatge en territori belga

En el seu torn, la consellera d’Afers Estrangers, Meritxell Serret, ha explicat que va ser espiada quan era representant de la Generalitat davant de la Unió Europea a Brussel·les. “El meu càrrec no era un detall menor. En aquell moment, era una persona resident a Bèlgica i tenia un telèfon belga. L’estat espanyol em va espiar en territori belga. Em pregunto si tenien l’autorització de les seves autoritats perquè si no seria una violació de la seva sobirania nacional”, ha afirmat.

Serret ha denunciat que l’espionatge cerca aïllar les seves víctimes i excloure-les dels seus cercles habituals de relacions. En aquest sentit, ha dit que ha condicionat la seva vida professional i privada. “Molta gent té por d’estar amb nosaltres o simplement parlar amb nosaltres perquè no saben si la seva intimitat també pot ser exposada”, ha declarat, abans de lamentar que els afectats pel Catalangate han quedat completament abandonats i desemparats.