Aragonès proposa un front democràtic a Madrid i rebutja de convocar eleccions

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, proposa un “front democràtic pels drets i les llibertats” amb els partits independentistes i sobiranistes per a les eleccions del 23 de juliol. Dóna per fet que la victòria del PP i Vox a les eleccions municipals i autonòmiques de diumenge es traduirà a les espanyoles: “L’hora és greu i cal defensar Catalunya. El govern de la dreta i l’extrema dreta espanyoles que vindrà a l’estat representa un atac fonamental contra els consensos bàsics”, ha dit en una compareixença, després del consell executiu. Segons el president, ara s’obre un nou cicle polític en què cal defensar Catalunya, les seves institucions i els drets civils i polítics davant un govern de l’estat compost pels partits que més han atacat Catalunya.

Sobre la manera com aquest front democràtic hauria de presentar-se a les eleccions, Aragonès ha estat poc concret. “Correspon als partits polítics de trobar l’encaix per a fer-ho possible”, diu. I afegeix que ell, en tant que president, es posa a la seva disposició per a trobar la fórmula. Aragonès ha remarcat que això hauria d’incloure les forces independentistes i sobiranistes. Tot i que no ha esmentat directament els comuns, ha refusat de concretar si una de les possibilitats seria la llista única de l’independentisme que ahir li va proposar el secretari general de Junts per Catalunya: “El que cal és parlar. Si ara dic una fórmula, probablement hi haurà alguna formació que no s’hi sentirà còmoda, i el resultat ha de ser còmode per a tots”, ha dit.

Pocs minuts després de l’anunci, la resta de partits han reaccionat a la invitació amb graus diferents de fredor. El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, l’ha rebuda bé. “Si la rectificació és sincera, ens podem reunir demà mateix. Junts defensem un front unitari per aturar aquesta Espanya i per avançar cap a la independència”, ha dit. La presidenta del partit, Laura Borràs, en canvi, n’hi ha demanades més, de rectificacions: “És per a avançar cap a la independència que hi som. El color del govern espanyol no modifica la repressió contra Catalunya. El que cal modificar és l’actitud dels partits polítics independentistes”, ha piulat. El portaveu del grup parlamentari dels comuns, David Cid, també ha marcat distància amb el president: “Pere Aragonès surt a perdre les eleccions generals a Catalunya; nosaltres, a guanyar-les!”

El president també reconeix que les urnes han enviat un missatge, que és l’abstenció. “És un missatge adreçat especialment als partits sobiranistes i independentistes, i aquest govern vol escoltar-lo i donar-hi resposta. Ens diuen: ‘Us heu d’entendre.’” A banda les possibles aliances del 23 de juliol, Aragonès ha dit que l’abstenció indica que calen un govern i un parlament més forts per a defensar Catalunya “amb totes les seves forces”. No ha concretat si vol que hi entrin els comuns, o la CUP, o que hi torni Junts, però ha especificat que la presidència del parlament havia de ser independentista i que l’independentisme s’ha d’entendre als ajuntaments, que es constitueixen el 17 de juny, poques setmanes abans de les eleccions.

Malgrat els mals resultats del seu partit, que va perdre 302.000 vots en les eleccions municipals de diumenge, a més del primer lloc a Barcelona i de les batllies de Tarragona i Lleida, Aragonès ha refusat de convocar eleccions anticipades després de les espanyoles. “No preveig un avançament electoral a Catalunya perquè ara és moment de pensar en el país i el país demana unes institucions fortes”, ha afirmat. El president de la Generalitat, que també és coordinador nacional d’Esquerra Republicana, ha reconegut que els resultats no eren bons. “En algun àmbit són dolents” –ha afegit–. Això ens convida a una autocrítica a tots. El govern assumeix la necessitat de millorar àmbits d’actuació i de fer arribar decisions i millores a la ciutadania que ens ha fet confiança”, s’ha limitat a dir.

Sobre la pujada de l’extrema dreta en alguns punts del país, Aragonès ha dit que ell volia diferenciar l’augment de la dreta i l’extrema dreta al conjunt de l’estat espanyol d’alguns augments que hi ha hagut al conjunt de Catalunya. A parer seu, la recepta social, més enllà de l’estratègia política, és de “treballar les angoixes i les pors que hi ha darrere d’alguns ciutadans”.