Aragonès exigeix a l’estat espanyol més flexibilitat pressupostària per augmentar la despesa social

El vice-president del Govern, Pere Aragonès, ha exigit a l’estat espanyol més flexibilitat pressupostària per poder augmentar la despesa social i donar més ‘seguretat’ a les entitats socials que reben subvencions públiques. Per Aragonès, ‘no té cap mena de sentit’ que els comptes catalans s’hagin de mantenir en l’equilibri pressupostari l’any que ve, i menys tenint en compte, diu, que han complert amb la feina de sanejar les finances i que han de gestionar ‘tres de les quatre potes de l’Estat del benestar: l’ensenyament, la salut i la protecció social’.

En una visita a la Fundació Surt, que atén dones en situació de vulnerabilitat al barri del Raval, el vice-president del govern ha lamentat la situació de precarietat de les entitats socials i no poder oferir-los ‘més estabilitat’ per les restriccions pressupostàries.

Després de reunir-se amb la direcció de la Fundació Surt, l’adjunt a la presidència d’ERC ha exigit canvis en la llei d’estabilitat pressupostària sobretot pel que fa a la regla de la despesa que limita el creixement de la despesa de les administracions públiques, ‘fins i tot tenint més recursos, perquè hi ha més impostos’. Un topall que, per Aragonès, s’hauria de flexibilitzar per permetre augmentar les partides de polítiques socials o d’inversions.

‘Catalunya ha complert, tenim unes finances sanejades que han d’estar al servei de la gent’, ha assegurat Aragonès, que ha volgut remarcar que les entitats sense ànim de lucre fan ‘una feina molt gran’ i ‘no poden estar esperant a quan arriben els diners’.

Un canvi en el sentit que proposa permetria, assegura, ‘dotar de més seguretat’ a les relacions amb organitzacions com la Fundació Surt i acostar-se a l’objectiu de passar de rebre subvencions puntuals a signar ‘concerts’ i ‘convenis’ per detallar una línia d’ajudes al llarg del temps.

Des de ‘la legitimitat de qui ha ordenat els números’, Aragonès ha criticat que l’estat espanyol sí que pugui arribar a un dèficit de l’1% i ha considerat que la capacitat d’augmentar la despesa amb finalitats socials ‘s’hauria de repartir’ entre totes les administracions.

Alhora, ha proposat que es la planificació pressupostària es faci a llarg termini, en periodes de més d’un any, tal com es fan amb els pressupostos de les institucions europees, que són plurianuals.