Aragonès buida l’últim càntir mentre a Illa se li fa la boca aigua

El president Pere Aragonès ha buidat l’últim càntir que li restava i, amb la boca seca, ha hagut d’avançar les eleccions. Comencen els darrers dies del govern més minoritari de la història del país –trenta-tres escons, molt lluny de la majoria. D’ençà que fou investit, el maig del 2021, ha perdut un suport rere un altre. El primer partit amb qui va pactar, la CUP, hi va renyir tan sols un any més tard. “S’ha acabat el bròquil”, li etzibà llavors Carles Riera. El suport de Junts a la investidura va costar mesos, fins que un cop de timó del secretari general d’aleshores, Jordi Sànchez, va fer néixer un govern de coalició ple de turbulències. L’octubre del 2022, Junts el va trencar, criticant l’estratègia de diàleg amb Madrid, i va passar a l’oposició. Aragonès va canviar d’aliats i va aprovar l’últim pressupost amb el PSC i Catalunya en Comú. Ara els comuns l’han abandonat enmig del desert, amb la cantimplora foradada, i el president s’ha quedat tot sol amb Salvador Illa, que té una altra mena de set: “Estic preparat”, ha dit avui.

La crònica del mandat d’Aragonès és la història d’una renúncia discursiva. Va començar dient que presentava candidatura “per a culminar la independència”, però aviat va perdre la majoria del 52% del vot independentista i, mentrestant, la taula de diàleg va deixar de reunir-se. D’ençà de l’estiu del 2022 que no se n’ha fet cap més reunió. En l’eix social, després, els gripaus també se li han entravessat. Esquerra Republicana s’havia manifestat contra el macrocomplex turístic a Vila-seca i Salou, el Hard Rock, contra l’ampliació de l’aeroport del Prat i contra l’ampliació de l’autopista B-40 al Vallès. L’any passat, perquè el PSC li votés el pressupost, Aragonès va signar un acord en què projectava les obres de la B-40, es comprometia a cercar la manera de “millorar” l’aeroport i permetia que continués la tramitació del Hard Rock. Enguany encara criticava el casino tarragoní mentre admetia que era una concessió a Illa: “No és un projecte que m’entusiasmi, el meu model és un altre.”

Si Aragonès volia, com diu, exhaurir la legislatura, ell i la consellera d’Economia, Natàlia Mas, han comès un error de càlcul. Fa un any que van segellar el pacte amb els comuns i, després, els socialistes es van fer pregar. Ara, perquè Illa no li fes ballar el paraigua, hi van pactar primer, donant per fet que els comuns no mantindrien la posició fins al final. Però el paisatge ha canviat molt. El suport dels comuns als últims tres pressuposts s’havia bescanviat pel dels republicans a la batllessa de Barcelona, Ada Colau. El 2021, la permuta va obligar Ernest Maragall a rectificar de sobte, quan semblava que havia decidit d’endurir l’oposició. Amb l’ajuntament en mans dels socialistes i Jaume Collboni acostant-se a Elisenda Alamany –cosa que desorientaria encara més Colau–, els comuns tenien pocs al·licients per a deixar que Esquerra omplís el dipòsit. La tenalla del PSC i ERC a favor del Hard Rock –els primers, per convicció, els segons, adduint que és impossible de frenar– deixa un espai de reivindicació electoral per a Albiach.

L’aigua que gastaria un gran casino a Catalunya, que en va escassa, ha estat una de les raons que han esgrimit els comuns. La sequera també deu haver format part dels càlculs del president, quan dirimia si avançar eleccions. La perspectiva que un govern aïllat i coix n’hagués d’encarar els mesos més durs –l’estiu serà complicat, tant per les restriccions com pels incendis– no era llaminera. La solució de portar aigua amb vaixells de Sagunt i potser de Marsella –una solució d’emergència, cara i poc eficient– és un bon retrat de la falta de recursos amb què s’ha trobat Aragonès, a mesura que l’acorralaven les desercions de socis. En la seva compareixença, avui, el president ha dit que el 12 de maig s’enfrontaran “una visió conformista, ancorada en el passat, que se sent còmoda amb la dependència del govern de l’estat”, en referència al PSC, i una de “netament republicana, que mira el futur amb il·lusió”. La sequera material li ha entrebancat la gestió; la sequera política l’ha dut a pactar amb qui ara diu que serà el seu principal adversari.

Als passadissos de Palau s’hi respirava fins ahir un cert nerviosisme. Els últims dies del govern d’Aragonès, abans d’entrar en funcions, han estat tan erràtics comunicativament com la resta. La portaveu Patrícia Plaja sostenia que no hi havia cap partida pressupostària prevista per al Hard Rock i, alhora, admetia que la tramitació continuaria per l’acord amb els socialistes. El president Aragonès sostenia que a hores d’ara no hi ha manera de frenar-lo, perquè haurien de pagar una indemnització que enlloc no és estipulada i, alhora, retreia als comuns que, si pogués frenar el projecte, el PSC es despenjaria de la majoria i el pressupost tampoc no aniria endavant. Tots els arguments eren alhora dins la coctelera. Amb l’avançament electoral, almenys, Aragonès escurça l’agonia de les contradiccions i, malgrat la lesió que li han fet els comuns per haver assumit passivament el casino, ara mirarà de tornar a defensar el discurs que l’acosta a Albiach.