Aragonès descarta que ERC formi part de cap nou govern: “Serem a l’oposició”

El president Pere Aragonès ha afirmat que el seu partit, Esquerra Republicana, passarà la pròxima legislatura a l’oposició, “el lloc on la ciutadania ha volgut que estiguem”. Els simpatitzants que l’acompanyaven han respost amb aplaudiments. El diagnòstic dels republicans és que “el PSC i Junts han guanyat, la polarització ha guanyat” i que “els correspondrà de gestionar la nova etapa”. Així, els republicans descarten, d’entrada, formar part d’un hipotètic govern tripartit amb el PSC i els comuns, una de les poques fórmules de governació que permetria l’aritmètica sorgida de les eleccions d’avui. “L’obra del govern republicà i l’estratègia de la negociació no ha estat prou valorada, o bé la ciutadania ha considerat que ara li toca a algú altre”, ha dit. 

Aragonès ha agraït el suport dels prop de 420.000 votants que ha rebut el partit, però ha reconegut que Esquerra ha obtingut “un molt mal resultat”. “Hem continuat la tendència de les municipals i les generals i no l’hem poguda revertir”, ha dit. A les municipals, els republicans van perdre 300.000 vots; a les espanyoles del juliol proppassat, 416.000. Ara n’han perdut 181.000, vora un 7,6% menys. Esquerra ha baixat dels 33 escons obtinguts fa tres anys a 20. Són quinze menys que la primera força independentista, Junts, i 22 menys que no pas el PSC, que ha guanyat en vots i escons per primera vegada. És una fotografia molt llunyana al gairebé empat triple de 2021, en què els socialistes obtingueren 33 escons, ERC també 33 i Junts 32.

Vist amb més perspectiva, la davallada encara és més grossa. Oriol Junqueras va obtenir 936.000 vots l’any 2017, en les eleccions amb més participació de la història de Catalunya; ja distants dels 606.000 que Aragonès va rebre en plena pandèmia de covid. Les circumstàncies d’aleshores semblava que podien explicar una part de la diferència, perquè la participació va baixar gairebé un 30%, però avui, amb normalitat sanitària, malgrat l’apunt que no funcionessin bé els trens, l’abstenció del 42% de la població amb dret a vot ha fet encara més sonor el cop. El resultat d’Aragonès és més baix que no el de Josep-Lluís Carod Rovira l’any del primer tripartit –544.000 vots i 23 escons– i que el primer de Junqueras, el 2012 –498.000 i 21 escons–. En canvi, el paisatge és molt semblant al 2006.

Ara seran Salvador Illa, primer secretari dels socialistes, i Carles Puigdemont, candidat de Junts, els qui hauran de decidit com continua la partida. Puigdemont ha insinuat que provaria d’articular un govern amb Aragonès i forçar l’abstenció del PSC, malgrat que hagi guanyat per més de set escons de diferència. Ara s’obre la fase de reflexió i negociació entre partits i dins de les direccions, però a l’Estació del Nord, el lloc on els republicans han fet el seguiment de la campanya, la proposta s’ha rebut fins i tot amb sorna. No sembla que hi hagi ganes d’estendre la mà ni a Junts ni als socialistes, després que la tenalla entre tots dos hagi accelerat l’ensorrada d’Esquerra. Illa, eufòric, també semblava aliè a les cavil·lacions que Puigdemont ha ofert d’Argelers estant. La tornada o no del president de l’exili influirà de ben segur en tot plegat.

Els republicans no volen ajudar ni Junts ni el PSC. Per a Illa, tan sols tres opcions semblen plausibles: bé pactar amb Junts, cosa que de moment sembla improbable, bé pactar amb els republicans i els comuns, cosa que tampoc no sembla damunt la taula, o bé deixar-se investir per un vot a favor del PP i Vox, amb els quals suma una majoria absoluta escassa de 68 escons, però sembla improbable una operació de tant alt voltatge tenint en compte el clima de crispació al congrés dels diputats i la pròxima posada en marxa de la llei d’amnistia. No hi ha majories alternatives: el triangle que va fer possible la investidura de Jaume Collboni a Barcelona, amb el PP i els comuns, no suma de cap manera. 

L’últim tram de campanya, molt monopolitzat per Illa i Puigdemont, ja feia albirar un mal presagi als republicans. Cap sondatge no els donava un bon resultat. Bon punt s’ha conegut el sondatge de 3cat, que encara era millor i tot, la portaveu del partit, Raquel Sans, ha comparegut per lamentar la baixa participació i ha dit que veien a venir “dades que no ens agradaran i que ens obligaran a fer reflexions; intuïm que avui no serà una bona nit per a Esquerra Republicana”. La sensació més estesa, tanmateix, és que les eleccions es van començar a perdre fa temps. Les cares eren llargues i hi havia militants que ja verbalitzaven si no havia estat un error l’avançament de les eleccions, després del fracàs del pressupost. 

Aragonès ha reivindicat la seva obra de govern i els noranta-tres anys d’història d’Esquerra Republicana. Als rostres de pomes agres, però, s’hi llegia la necessitat de fer una reflexió i canvis forts al partit. Ara com ara, el desenllaç que pren més força és el d’una repetició electoral, que es produiria al mes d’octubre. Les veus perquè, si es produís, hi hagués un canvi de candidat ja s’han començat a pronunciar, en veu baixa, en les converses informals d’aquesta nit.