El ple de constitució del nou parlament serà el 10 de juny, l’endemà de les eleccions europees

El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha convocat el ple de constitució del nou parlament el dilluns 10 de juny, l’endemà de les eleccions europees. Ho ha anunciat la portaveu del govern, Patrícia Plaja, en una conferència de premsa. El president ja ho ha confirmat a tots els caps de llista dels grups que han obtingut representació i a la presidenta del parlament, Anna Erra.

Segons Plaja, el president ha pres aquesta decisió amb l’objectiu d’interferir tan poc com sigui possible en el procés de les eleccions europees. “L’objectiu és interferir al mínim possible en el procés electoral de les eleccions europees. Tenint en compte que els dies previs estarem en campanya, el president ha considerat que aquesta és la data més idònia”, ha dit. Tant a Erra com als grups –ha afegit– els ha semblat bé.

En relació amb les negociacions, ha dit que no hi havia cap acord. “No em pertoca a mi, sinó als partits, explicar en quin punt es troben les negociacions”, ha dit.

El 10 de juny era la data límit per a constituir el parlament. El dia que es constitueixi se n’elegirà el president i la resta de membres de la mesa, òrgan rector de la cambra. El contingut de la sessió constitutiva és aquest: el president de la mesa d’edat declara oberta la sessió i un dels secretaris llegeix el decret de convocatòria, la relació dels diputats electes i la relació dels recursos electorals interposats, amb indicació dels diputats electes afectats. Tot seguit s’elegeix la mesa del parlament. Acabades les votacions, els elegits ocupen el seu lloc, el president declara constituït el parlament i aixeca la sessió.

El nou parlament ha d’elegir entre els diputats el president de la Generalitat, en un ple d’investidura que s’ha de fer els deu dies hàbils següents a la constitució de la cambra. Aquest termini s’acabaria el 25 de juny, inclòs, en el supòsit que la cambra es constituís exhaurint el termini de vint dies hàbils.

Com s’elegeixen el president i la mesa del parlament?

Les votacions per a la tria dels membres de la mesa es fan amb butlletes. Les votacions del president, dels dos vice-presidents i dels quatre secretaris es fan successivament. Per a la tria del president, cada diputat ha d’escriure un sol nom a la butlleta, i surt elegit qui obté la majoria absoluta. Si no n’hi ha, s’ha de repetir entre els dos diputats que s’hi han acostat més, i surt elegit qui obté més vots. En cas d’igualtat, s’ha de repetir la votació i si l’empat persisteix després de quatre votacions, es considera elegit el candidat que formava part de la llista més votada en les eleccions.

Per a la tria dels dos vice-presidents, cada diputat ha d’escriure un nom a la butlleta, i surten elegits els qui, per ordre correlatiu, obtenen més vots. Per als secretaris, cada diputat ha d’escriure un nom a la butlleta, i surten elegits, per ordre de vots, els quatre que n’obtenen més. Tant en aquesta elecció com en la dels vice-presidents, si hi ha un empat, s’aplica el mateix procediment que a l’elecció del president.

Quan es constitueixen els grups parlamentaris?

En el termini dels vuit dies hàbils posteriors a la constitució del parlament, cada diputat ha de presentar a la mesa una declaració signada en què ha d’expressar el grup parlamentari a què vol ser adscrit. Cal tenir en compte que els diputats que són d’un mateix partit o d’una mateixa coalició electoral, encara que hagin estat elegits per circumscripcions diferents, poden constituir grup parlamentari, amb cinc membres pel cap baix, llevat del grup mixt.