Aragonès convida Junts a la taula, però Puigdemont ja la té parada

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va oferir ahir a Junts d’entrar a la taula de diàleg. La tesi d’Aragonès és que han de ser els dos governs els que negociïn les condicions per a la convocatòria d’un referèndum, i hi va obrir les portes a Junts i a la CUP. Ara que hi haurà tres taules amb el PSOE (la dels governs, la d’ERC i la de Junts), el president de la Generalitat hi va convidar el seu antic soci de govern. Curiosament, la disputa pels membres de la part catalana va ser una de les pugnes que va portar Junts a sortir del govern, a més de les discrepàncies amb l’opció pactista d’ERC a Madrid. Però ara el moment polític ha canviat: Junts ha investit el president espanyol i continuarà negociant-hi, com en l’anterior legislatura espanyola ho havia fet ERC. I Aragonès fa marxa enrere i, al contrari del que havia defensat, ara acceptaria membres a la taula que no formin part del seu govern. Segons el president de la Generalitat, ja ha fet arribar l’oferiment als altres partits independentistes. Però Junts ho va negar ràpidament, en un comunicat de resposta que no es va fer esperar, en què també remarcava que el partit havia estat “vetat” per formar part de la taula. “Junts sempre ha considerat improductiva l’estratègia del diàleg i ha apostat per la negociació bilateral i amb un mecanisme de verificació internacional”, deia el text.

L’oferiment a Junts era el titular de l’entrevista que Aragonès feia a TV3 el mateix dia que Pedro Sánchez anunciava la composició del nou consell de ministres espanyol. S’obre una nova etapa política i Aragonès va deixar entendre, clarament, que vol encapçalar-la. Però Carles Puigdemont també s’hi ha reservat el seu paper. No solament en la investidura i en la negociació de l’amnistia que podria permetre el seu retorn a Catalunya, sinó també els mesos vinents, en la taula de Junts amb el PSOE, amb un mecanisme de verificació internacional que caldrà veure si és idèntic al que ERC tindrà en la seva taula bilateral amb els socialistes espanyols.

La capacitat de contrapès de Puigdemont, enmig d’una competició entre ERC i Junts que sembla no tenir fi, continuarà amarant la política catalana en aquesta nova fase de recorregut incert. Paradoxalment, Junts i ERC presenten en termes molt semblants les demandes a negociar amb els socialistes espanyols: les condicions d’un referèndum i la petició que Catalunya recapti tots els imposts. També la via per a aconseguir-ho: la negociació. Però cadascú vol fer la seva i reivindicar els possibles rèdits com a propis, si n’hi ha. “Tenim una oportunitat històrica”, repetia Aragonès, convençut que feia dècades que els partits catalans no tenien tanta capacitat d’influència a Madrid.

Aragonès intenta capitanejar la proposta del referèndum pactat amb l’anomenat acord de la claredat. No el va esmentar, tanmateix, en l’entrevista, malgrat que hauria d’entrar aviat en la fase de contactes amb els partits, ara que l’anomenat “consell acadèmic” ja va presentar el seu informe. També pretén vertebrar un consens perquè Catalunya defensi la recaptació de tots els imposts quan s’obri l’escletxa de la reforma del sistema de finançament. Una altra cosa és si el president de la Generalitat aconseguirà d’exercir aquest lideratge i com s’ho farà el govern de Sánchez per a repartir les concessions (si en fa) entre Junts i ERC. Perquè tots dos partits necessitaran concrecions per a donar suport al pressupost espanyol. I Junts, concretament, ja va rebre un avís sever en la caiguda electoral que li pronosticava el darrer CEO, fet amb un treball de camp que coincidia temporalment amb les negociacions amb el PSOE.

Aragonès no té pas intenció d’avançar les eleccions. Hi va insistir ahir. I va defugir també la possibilitat de qualsevol enfrontament amb Junqueras per la incògnita de qui serà el candidat d’ERC si el president del partit també pot concórrer als comicis quan s’apliqui l’amnistia. “No m’autoproclamaré candidat”, va dir, tot subratllant que seran els militants del partit els qui triaran el cap de cartell. Per a acabar la legislatura, tanmateix, Aragonès ha d’aprovar un nou pressupost. El calendari pressiona. Ell advertia que, si no hi ha acord, no es podrà comptar amb els 130 milions anuals de la condonació del deute del FLA ni de l’augment previst del 5,5% dels ingressos. “Treballarem amb tots per tenir un gran acord de pressupost”, va dir, tot esmentant el PSC, Junts, la CUP i els comuns. Són els socialistes espanyols i els comuns, però, els qui semblen més ben situats per a repetir el pacte, com l’any passat.