Aragonès, contra les cordes: el parlament li tomba el pressupost

Revés rotund del parlament, amb l’interrogant de les conseqüències polítiques que tindrà. Tots els grups, excepte ERC i el PSC, han tombat el pressupost del govern de Pere Aragonès. Pels passadissos de la cambra planava la incògnita de si el president de la Generalitat convocarà o no eleccions anticipades. L’executiu ha arribat a la votació amb la negociació esgotada i sense cap més alternativa que no fossin els comuns, però amb el vot favorable de la diputada no adscrita Cristina Casol, que feia que el resultat final depengués d’un vot. Ha anat tan just que ha estat controvertida la decisió de la presidenta del parlament, Anna Erra, de deixar la votació per a primera hora de la tarda, quan el debat ha acabat al migdia: en aquell moment, faltava a l’hemicicle un diputat de Vox i els comptes haurien continuat tramitant-se, perquè en cas d’empat, no haurien prosperat les esmenes de refús. Segons fonts pròximes a Erra, ho ha fet així perquè inicialment era previst que es votés després de dinar i avançar-ho tant hauria generat controvèrsia. La decisió d’Erra ha indignat ERC, que no n’estava informada. A més, C’s ha tornat a qüestionar que el diputat de Junts Lluís Puig pugui votar des de l’exili, i ha forçat a la mesa a tornar-se a reunir per a refermar-se en la decisió de comptar-ne el vot. Malgrat les polèmiques per la votació, el final del pressupost semblava escrit des d’ahir.

En Comú Podem no va acceptar les últimes propostes que li va fer l’executiu. Asseguren que en cap cas implicaven aturar el macroprojecte turístic i recreatiu del Hard Rock, la línia vermella que havien posat des del començament. És més, abans de començar el ple, fonts dels comuns apuntaven que el govern els havia comunicat que se n’aprovarà el pla director urbanístic i es formalitzarà l’opció de compra dels terrenys. “S’han plegat als interessos dels lobbies, de la Caixa i del PSC”, ha afirmat la líder d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, des de l’hemicicle. Junts ha fet un moviment d’última hora a què el govern tampoc no ha vist un recorregut real, sinó tan sols una escenificació pública. “Teatre”, en paraules de la portaveu del grup d’ERC, Marta Vilalta. Albert Batet ha formalitzat una última proposta de cinc pàgines, que no havia presentat abans en privat, que mantenia l’exigència d’una rebaixa de l’impost de successions, però oberta a la negociació. No s’ha mogut res.

Albiach reclamava que Aragonès prengués la paraula per descartar el que podria ser el casino més gran d’Europa. Però això no ha estat mai en els plans de l’executiu, que ha insistit que no aturaria el projecte perquè no estava en les seves mans i hauria d’afrontar possibles indemnitzacions, cosa que els comuns neguen. La possibilitat d’estudiar una modificació de l’impost sobre el joc dels casinos que, a la pràctica, fes inviable el negoci del Hard Rock tampoc no va prosperar: segons Albiach, el govern va trucar els inversors per a pactar una pujada assumible de la fiscalitat i als comuns els van oferir una comissió per a sospesar-ho. El govern també es va comprometre a estudiar l’aplicació de la resolució del parlament que ECP al·legava que hauria d’aturar el Hard Rock per la sequera, però l’executiu no creia que pogués tenir aquests efectes. No hi ha hagut, per tant, cap moviment suficient per part de les dues parts en les últimes hores, després de la reunió d’ahir entre Aragonès i Albiach al Palau de la Generalitat. Tampoc no ha funcionat la carta d’Aragonès d’intentar pressionar els comuns a través de Sumar, amb l’amenaça que ERC entorpeixi l’aprovació del pressupost de Pedro Sánchez. “El que més m’ha xocat i decebut és que vostè es pensi que el pressupost de Catalunya es decideix a Madrid. Als comuns ni ens mana Madrid ni ens mana La Caixa, no sé si tothom pot dir el mateix”, ha sentenciat Albiach. I així, amb les converses encallades i el PSC plantat amb el Hard Rock com a condició imprescindible per a donar suport als comptes, han anat passant les hores de debat fins a la votació final.

El govern ha defensat que el pressupost no tenia res a veure amb el Hard Rock i ha insistit que no s’hi destinava ni un euro. Ha estat la consellera d’Economia, Natàlia Mas, qui ha llançat acusacions polítiques d’electoralisme i d’incoherència als comuns, perquè ja van avalar uns comptes –els del 2022– que incloien una partida de 120 milions per al macrocasino. També ha assenyalat que passaran molts anys abans que Catalunya pugui disposar d’uns comptes tan expansius com els que es votaven. Les grans xifres: un increment de 2.443 milions d’euros, amb un fons addicional de salut de 800 milions. El govern ja té els pressupostos prorrogats des de l’1 de gener i, formalment, Aragonès podria arribar al final de la legislatura fent-ne modificacions de crèdit i aprovant decrets que probablement tirarien endavant: els comuns, sense anar més lluny, en facilitarien l’aprovació, segons que ha anunciat Albiach. Això ha indignat ERC, que ha demanat als comuns responsabilitat, rigor i seriositat.

Aragonès ha rebut el cop polític del parlament més dur que pot patir un govern. Només hi ha un precedent a Catalunya: el del juny del 2016, quan la CUP va tombar els comptes a Carles Puigdemont. L’aleshores president de la Generalitat va anunciar que se sotmetria a una qüestió de confiança. La va superar al setembre, recuperant el suport de la CUP amb la inclusió del referèndum d’independència en el full de ruta de la legislatura.

La situació d’ara és molt diferent. Aragonès és en l’últim any del mandat, amb el PSC com a únic soci estable, la majoria independentista de la investidura impossible de refer pels interessos contraposats, i els comuns decidits a reforçar-se electoralment marcant perfil ideològic i diferenciant-se del PSC i d’ERC. Caldrà veure com respon el president de la Generalitat. La convocatòria d’eleccions anticipades agafaria la majoria de partits sense un candidat formalment designat i amb el líder del PSC, Salvador Illa, amb les conseqüències polítiques del cas Koldo presents a l’opinió pública. Junts no podria jugar amb un hipotètic retorn de Puigdemont sense la llei d’amnistia definitivament aprovada. Aragonès també podria esquivar així el possible desgast dels mesos que vindran amb l’agreujament de la sequera, però hi ha unes altres eleccions fixades que compliquen el calendari: les europees del 9 de juny.

Per ara, només Junts i Ciutadans han posat sobre la taula la necessitat d’un avançament electoral. “O hi ha una proposta clara i sòlida de pressupost, o li pertoca convocar eleccions. Què més els fa falta per veure que així no es pot seguir?”, ha dit Batet. La CUP considera que aquesta és una “legislatura perduda”, però no ha demanat anticipades a Aragonès. “Ens dol dir-ho, però no sabem si el senyor de Pedro Sánchez a Catalunya és el senyor Illa o vostè”, ha lamentat el diputat Xavi Pellicer, que ha constat que el pacte previ del govern amb els socialistes catalans ja els excloïa d’una negociació real. C’s i el PP han aprofitat el debat per carregar també contra el PSC per entendre’s amb el govern. Els socialistes catalans han defensat el seu pacte amb l’executiu no perquè vulguin falcar el govern –que creuen que no lidera ni gestiona la crisi de la sequera de manera efectiva– sinó per contribuir a solucionar els problemes de la societat. La portaveu del PSC, Alícia Romero, ha reivindicat la seva posició constructiva, malgrat les diferències. Ara és Aragonès qui hauria de moure fitxa. De moment, el president de la Generalitat ha reunit el govern per a demanar formalment la retirada de la llei d’acompanyament dels comptes, que s’havia de votar al vespre.