Aragonès confia tancar un acord pel català la setmana que ve després dels “avenços” de les últimes hores

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha dit que ERC, el PSC, JxCat i els comuns han avançat en les últimes hores en l’acord per català a l’escola. “Crec que hi ha una voluntat de totes les forces, especialment d’aquestes quatre, per poder trobar aquest punt d’acord i culminar-lo la setmana que ve”, ha dit a Catalunya Ràdio. Ha afegit que els quatre partits fan un “esforç” per a trobar un consens per a donar continuïtat al model actual, “blindar el professorat i els directors”, i “continuar adaptant el model d’ús i aprenentatge de les llengües, la immersió lingüística”. Per Aragonès, el problema real que hi ha actualment a les aules és que no tots els alumnes surten amb competència oral i escrita en català. Per això, ha defensat que el català és la llengua que s’ha de reforçar.

Davant la sentència del TSJC que reclama que s’apliqui un mínim del 25% de castellà a les aules, Aragonès ha dit: “Sempre hem dit que això no va de percentatges, va d’aprenentatges”, i ha dit que el percentatge ha estat imposat: “Ja ho regulem nosaltres. Aquest és l’esperit que hi ha darrere de les diferents iniciatives legislatives, com la modificació de la llei de política lingüística, i el contingut que treballem ara.” Els partits treballen en una doble via: d’una banda, un decret, que l’executiu ja va anunciar dimarts passat, i de l’altra, un projecte de llei.

Sense data per la reunió amb Pedro Sánchez

Pel que fa al Catalangate, Aragonès ha dit que encara no hi ha data per a la trobada amb el president espanyol, Pedro Sánchez, però si s’arriba a fer ha dit que la cosa important serà el que s’hi tracti, no la trobada en si mateix: “Una reunió que només sigui una foto, per certificat que ens hem trobat, no serveix per girar full”. Per això, reclama que hi hagi “transparència, assumpció de responsabilitats i garanties que no es repeteixi.

Aragonès ha dit que exigirà més dimissions, més enllà de la de Paz Esteban com a directora del CNI, en funció del contingut dels documents que demanaran que es desclassifiquin. En concret, Aragonès ha reclamat que es desclassifiqui l’autorització del jutge que va avalar que el CNI l’espiés: “També per poder-me defensar i no trobar-me filtracions interessades del CNI per construir històries literàries que hem vist malauradament en els últims anys”.

El Catalangate i la gestió que n’ha fet el govern espanyol fa que ara les confiances entre els dos executius per afrontar la taula de diàleg siguin nul·les, ha dit Aragonès, que creu que és responsabilitat del govern espanyol restablir la confiança mínima i la credibilitat perquè la negociació es pugui reprendre. Aragonès ha dit que ja sabien que el procés de negociació de la taula seria llarg i complex, i que l’executiu estatal “intentaria arrossegar els peus”, però creu que més que mai s’han de posar totes les energies en el procés de negociació.

Un any de presidència

Avui fa un any que Aragonès va ser investit com a president de la Generalitat. En aquest sentit, ha assegurat que en aquest temps s’han posat “les bases de les transformacions”, com ara la gratuïtat de P2 o la rebaixa de les taxes universitàries. “Queda camí, tenim 3 anys de legislatura per completar tots els compromisos que vaig assumir al parlament”, ha dit.

A banda de l’entrevista a Catalunya Ràdio, Aragonès ha parlat sobre el primer any com a president en un missatge enregistrat que ha compartit a les xarxes socials, en el qual demana l’amnistia i l’exercici al dret d’autodeterminació com a manera de resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

Fa un any vaig assumir el càrrec de President de la Generalitat amb tota la humilitat personal i l'ambició col·lectiva. Un any treballant per la Catalunya sencera, amb els valors republicans i al servei de la ciutadania. Transformant Catalunya per assolir la llibertat del país. pic.twitter.com/4aJuh1fYZV

— Pere Aragonès i Garcia 🎗 (@perearagones) May 21, 2022

Aragonès diu que el seu govern treballa perquè Catalunya pugui esdevenir un estat independent si així ho decideixen els ciutadans sense interferències ni violències de l’estat. Ha dit que durant el primer any de mandat ha treballat perquè tothom se senti representat en les institucions i per situar el país a Europa, “recuperant la interlocució amb les institucions comunitàries”.